Les troballes del Pla de La Marjal podrien ser d’època ibera

És una de les hipòtesis que va plantejar l’expert en este període, el professor de la Universitat d’Alacant, Ignasi Grau Mira, durant la seua conferència ‘Una panoràmica arqueològica del món ibèric a la Marina Alta’ dins les VI Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer. Explicava que ha arribat a esta conclusió després d’analitzar les troballes que es van fer fa uns anys enrere quan es va obrir un camí. Entre ells hi ha ceràmiques a torn i un «un tronc buidat com si fora una piragua o com si fora una canoa». Una descripció que coincidix amb altres iconografies trobades de l’època ibèrica. Les canoes parlen «d’un tipus de mobilitat nova que podem relacionar en eixa necessitat d’anar d’uns llocs a uns altres per comerciar, per bescanviar productes».

skmbt_c25311121419260
Dibuix: Contestania

Els ibers van viure al final de la Prehistòria i van encetar la Història amb l’escriptura. Van viure entorn l’any 1.000 abans de la nostra era; «però en propietat des del 500 fins al 40 a.n.e.». «Els ibers eren gent del camp, era gent que vivia de la terra, llauradors, però que van a començar a incorporar innovacions tecnològiques, incorporar aspectes culturals molt interessants», descrivia l’historiador, un dels majors expert en el món iber, Ignasi Grau Mira divendres passat durant la conferència ‘Una panoràmica arqueològica del món ibèric a la Marina Alta’ dins les VI Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer.

La població ibera estava formada per gent plural i diversa. Eren caçadors i ramaders que treballaven les planes i, cap al 800 a.n.e. «de la mar va vindre una cultura que venia per comerciar, per traure profit, per traure les matèries primes que es produïen ací». El contacte de les poblacions locals amb eixa població que comerciava per tot el Mediterrani, els fenicis, va provocar un canvi molt ràpid en unes societats fins ara més bé estàtiques. Els fenicis van portar amb ells la tecnologia de navegar, el comerç, la tecnologia del ferro. Però sobretot, l’escriptura.

P1350020De fet, explicava l’historiador de la Universitat d’Alacant que en a penes 200 anys es revoluciona tot. «La tecnologia de treballar la terra, els productes, la manera de relacionar-se les famílies i les comunitats». Un dels canvis més significatius el trobem en la ubicació de les poblacions. «A tota la Marina Alta i a tota la franja mediterrània, la gent se’n puja a viure als tossals, protegits per fortificacions», el que s’anomena Oppida. Ho fan «per primera i única vegada a la Història de la Mediterrània». Lexplicació la trobem en les ràpides transformacions que produïxen «desigualtats i, consegüentment, friccions territorials i, per tant, el conflicte pel que la gent necessita protecció». La situació en altura els permet controlar els camps i els camins.

«A Pego no passa alguna cosa distinta a la resta de la comarca. El problema és que ací es coneix menys perquè no existixen estudis específics». El que s’ha estudiat fins ara, diu que existixen tres poblats en altura, a la Muntanyeta Verda, al Castell d’Ambra i a la Moleta.

P1030110-390x205Menció a part té el Pla, «un lloc molt interessant per a aquesta època», indicava Ignasi Grau Mira. Quan es parla del Pla s’està parlant de l’espai que hi ha baix la Muntanyeta Verda, al nord de la Marjal. «Allí, fa molts anys una excavadora va trobar unes restes molt estranyes […] són ceràmiques prehistòriques per això es relaciona amb l’edat del bronze. Però, mirant més en detall les interpretacions, hi havia ceràmiques a torn», el que va cridar l’atenció de l’expert en el món iber.

im654804624-guerra íbera en la Albufera or
Dibuix: celtiberia.net

La seua hipòtesi, arrel d’eixes descripcions i coneixent la història de la Marina Alta, és que eixe lloc s’hauria de relacionar amb esta època ibèrica de «profunds canvis». La hipòtesi ve reforçada perquè, a banda de les ceràmiques fetes a torn, també es va trobar «un tronc buidat com si fora una piragua o com si fora una canoa». Una descripció que coincidix amb altres iconografies trobades de l’època ibèrica. Les canoes parlen «d’un tipus de mobilitat nova que podem relacionar en eixa necessitat d’anar d’uns llocs a uns altres per comerciar, per bescanviar productes». Afirmava Ignasi Grau Mira que «caldrà investigar més estos detalls» per conèixer millor els usos de la planura.

 

103 Visites

Deixa un comentari