Les ajudes de la zona de no cultiu i la demanda d’aclariment de la nova llei per a l’estímul econòmic centren el plenari

A més, també va ser tema de debat la moció relativa al dia de la dona treballadora donant suport a l’aplicació de mesures d’equilibri entre els dos gèneres. El PP va votar en contra de la inclusió de les tres mocions. El plenari ordinari d’ahir va ser, com ja és de costum tens. No tant en els punts de l’ordre del dia, sinó arrel de les tres mocions presentades per l’equip de govern. Però comencem amb els punts de l’ordre del dia. En primer lloc l’aprovació definitiva de l’estudi de detall proposat sobre l’illa de cases compresa entre els carrers metge Joaquim Pastor Alentado, carretera del mar, Avinguda Joan Carles I i carretera de Dénia del clos antic de Pego. S’estan referint, per a més senyes, a l’edifici que des de fa temps està paralitzat sense finalitzar en front de la Cooperativa Agrícola de Pego. El projecte va comptar amb un període d’informació pública amb un Pla de Participació Pública que va dur a terme la mercantil Conzeta S.A. que s’integrava dins l’estudi d’integració paisatgística annex a l’estudi de detall que ara s’aprova. El dia 29 de setembre de 2008 es va realitzar una reunió informativa i participativa al voltant d’aquesta qüestió al saló de plenaris de l’ajuntament de Pego. Anna Aparisi, regidora d’urbanisme explicava que el que es presentava al plenari “és un estudi de detall que ja fa temps que estem en ell i simplement és la redistribució de dos parcel•les del Sector II, en concret la 78 i la 79, i es proposa l’aportar l’edificabilitat de la parcel•la 79 a la 78.”

Sobre aquest tema des del Bloc, el seu portaveu va expressar que “el BNV va ser un dels que va al•legar i bé, trobem que s’han contestat bé les al•legacions i ens adherim a les paraules de la regidora d’urbanisme”.

El següent punt de l’ordre del dia ratificava l’acord de la Junta de Govern del 2 de gener que va permetre canviar dos obres del Fons d’Inversió Local. En aquest punt, Fernando Gil, tot i que no va considerar oportú intervenir per a expressar el seu parer sobre el Fons Estatal d’Inversió Local va acabar expressant que “és una falla de diners, que li botem foc a la falla i s’ha acabat”.

Carmelo Ortolà recordava el per què del canvi d’obres “canviar dos projectes que no acabaven de quadrar en la línia del Fons i s’han canviat per dos més per tal d’aprofitar al 100% els diners”. Els dos projectes que s’han eliminat són el corresponent al condicionament i la millora de parcel•les rústiques de l’ajuntament que implicava tasques de neteja i desbrossar per tal de prevenir incendis forestals i la implantacio de sistemes d’estalvi energètic en la instal•lació de l’enllumenat públic dels espais lliures del casc urbà. Les obres que les substitueixen són d’una banda, millora d’accessos al casc urbà i de l’altra, adequació de l’edifici del Mercat Municipal, més concretament la zona de la pescateria.

Una vegada acabats els dos punts anteriors, especificats en l’ordre del dia, l’equip de govern presentava tres assumptes d’urgència o també dites mocions. Per tal que l’oposició i el mateix equip de govern pugueren valorar-les l’alcalde del municipi va atorgar un recés de 10 minuts. Totes tres mocions van ser admeses a tràmit amb els 9 vots a favor de l’equip de govern i els 6 en contra del PP.

La primera moció estava relacionada amb la celebració, el proper diumenge, 8 de març, del dia internacional de la dona. El regidor d’igualtat d’oportunitats, el nacionalista Àngel Sendra va ser l’encarregat d’exposar les demandes de la moció presentada. Sendra dibuixava que tot i estar en ple segle XXI, “la dona sempre és la que està relegada a un segon terme en totes les institucions i en l’àmbit familiar la que sofreix més càrrega i aleshores, [aquesta moció es presenta] per tal de donar impuls a les polítiques que puguen sempre ajudar-la a tirar endavant”. En l’escrit presentat s’apuntava a la discriminació laboral de les dones que es queden embarassades, una situació que al regidor nacionalista li preocupa perquè apuntava, “si volem tindre fills i família entre tots haurem de col•laborar en què la dona es mantiga en la feina tot i que es quede embarassada”. D’altra banda, també reflecteix el document “la formació i autocupació femenina”, un àmbit al que moltes dones no han tingut accés i és per això que defensava Sendra que “se’ls ha de formar, sobretot en les noves tecnologies, donant-los, per exemple cursos”.

El text també ressalta que s’han “d’elaborar polítiques d’igualtat i destacaria l’àmbit educatiu i la violència de gènere”. La moció era, descrivia Àngel Sendra “per tal de reforçar més a la figura de la dona en tot, en allò laboral, en la vida quotidiana i en el vaja eixint”. El regidor d’igualtat d’oportunitats informava que des de l’ajuntament de Pego s’ha impulsat el servei d’una advocada des de serveis socials, perquè les dones que necessiten ajuda la puguen obtenir fàcilment. D’altra banda, en formació s’ha donat entrada a cursos d’internet molt ben rebuts pel col•lectiu femení.

Tot i que des del PP es reconeixia que “en principi no hauríem de parlar perquè no hem votat a la inclusió de la moció”, Paqui Orihuel també reconeixia la necessitat d’expressar alguna opinió al respecte. Començava la regidora afirmant que “les dones tenim molt a dir, per suposat, i ens alegrem totes de que hi haja un dia per a celebrar el dia de la dona, però supose que el PP podria haver aportat alguna cosa més al que has dit, Àngel perquè discrepe de tu per exemple en el tema de l’educació, hui en dia, és tant per a homes com per a dones i el tema de la desocupació ens afecta tant als homes com a les dones inclús ara està afectant moltíssim als homes”.

Una circumstància, aquesta última, que ve reflexada en un dels paràgrafs de la moció que resa que “encara que ens hem dotat d’instruments legislatius fonamentals, l’actual situació de crisi econòmica, que perjudica tant homes com a dones, fa que els nostres esforços hagen d’anar units per aconseguir superar este delicat moment i aconseguir la cohesió i la justícia social, per al bé del nostre país i de tota la societat”.

A les últimes observacions de la popular Orihuel, una altra popular, Maite Ferrándiz afegia que “les lleis en les que es basen les polítiques d’igualtat i les de violència de gènere són lleis estatals i s’apliquen a totes les comunitats i que no siguen efectives… és cosa de tots els partits polítics”.

Sobre aquesta qüestió la moció el que fa és instar “al Govern de la Generalitat Valenciana a treballar i col•laborar activament amb l’Administració central, a través de la Conferència Sectorial d’Igualtat i amb les Administracions locals de la nostra regió, a fi d’aconseguir que la nostra Comunitat Autònoma siga un autèntic referent en la consecució de la igualtat real i efectiva a Espanya”.

D’altra banda, contestava Àngel Sendra al respecte de l’educació que darrerament s’ha notat un augment de col•legis concertats que segreguen per sexes els seus alumnes, una mesura més bé d’èpoques dictatorials que està rebent l’ajuda d’algunes comunitats autònomes com és la valenciana.

La moció s’aprovava per 9 vots a favor i 6 abstencions.

La segona moció presentada tenia a veure amb el que ja anunciara el 18 de febrer el regidor de medi ambient, el socialista Andreu Dominguis, sobre la no aportació, per a l’exercici 2009, d’ajudes als propietaris de la zona de no cultiu de la marjal de Pego-Oliva. La moció aportada era llegida pel regidor de medi ambient, Andreu Dominguis: “Donat que a les dates que estem no s’ha publicat cap resolució per a que les persones afectades pugen procedir a sol•licitar les ajudes que eren de 60 euros per fanecades i amb l’objectiu de salvaguardar els drets que tenen els propietaris a obtenir contraprestacions econòmiques per l’ocupació de les seues terres, els sotasignants sol•licitem a través d’aquesta moció davant el plenari de l’ajuntament de Pego que en defensa dels drets dels propietaris afectats inste a la Direcció General de Gestió de Medi Natural de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, a què continue concedint als beneficiaris les ajudes que se citen”.

Dominguis, a rengló seguit resumia el que acabava de llegir dient que “simplement el que volem amb això és estar al costat de la gent del poble que ha estat en aquestos dies i des de novembre reclamant aquestes ajudes” Dubtava el socialista si servirà per alguna cosa la sol•licitud, però assegurava que “com a mínim, si canvien de parèixer i poden encara posar dins dels pressupostos de la Generalitat Valenciana eixes quanties trobe que es veurien compensades una sèrie de persones que, estan en part afectades, perquè no poden utilitzar les seues terres”.

L’oposició va desviar el tema presentat per a retreure al PSPV la decisió de Joan Lerma de declarar la marjal Parc Natural en 1995, un decisió que es prenia en un moment de crisi turística importantíssima per tal d’impulsar-lo d’una manera alternativa. Des d’aleshores el PP ha estat més de 12 anys en el poder de la Generalitat i no ha modificat ni un àpex la situació de les persones afectades per la declaració de parc natural de la marjal Pego-Oliva. Així, Maite Ferràndiz va declarar que “pareix mentida que ara mateix isca el Partit Socialista a defensar els interessos dels propietaris, quan els interessos dels propietaris fa molts anys que es van veure vulnerats, i va ser el vostre partit –el d’Andreu Dominguis i Anna Aparisi- el que el va declarar de Canyamelar.”

Les competències dels parcs naturals són de la Conselleria, la mateixa que va iniciar les ajudes destinades a les terres de no cultiu per a evitar així més transformacions agrícoles en les zones de màxima protecció.

Andreu Dominguis va contestar explicant que “quan es va declarar –el Parc Natural- de Canyamelar, hi havia uns motius, que puc compartir o no compartir; l’altre dia, no fa molt, em vaig assabentar que hi havia un acta, la qual podria facilitar la comunitat de regants si volguera, que és que la Comunitat de Regants va ser la que va demanar que això es declare canyamelar perquè hi havia una sèrie de persones que estaven pagant uns tributs que els trobaven fora de lloc, per eixes dates que tu marques, ja fa molts anys. D’altra banda, si açò ve donat ací […] per part de l’ajuntament, com el que farà l’ajuntament del poble veí que està també implicat, és per defensar els interessos del poble. I ara no entres en si en el PORN estava o no estava perquè tu saps –referint-se a Maite Ferrándiz- que en el PORN hi ha una certa quantia per a això.

Ferrándiz, mirant molt enrere, li va assegurar al regidor de Medi Ambient que “d’este tema no t’he d’explicar el que defenc, sobren les explicacions del que jo defenc i als fets em remitisc del que defenc i el que he defès i el que defendré” afegint que “ho tinc present tots els dies” en aquest cas referint-se al seu marit i exalcalde de la localitat Carlos Pascual qui està complint condemna de sis anys de presó i sis d’inhabilitació per diversos delictes com a conseqüència de les actuacions realitzades en el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva entre el 1996 i el 1998. Andreu Dominguis la tornava a l’actualitat recordant-li que el que s’estava “debatent una moció d’una subvenció que fins ara havia arribat tots els anys”.

El popular Eduardo Síscar tornava a perdre de vista el que la moció demanava i es remuntava, de nou, al moment en què la marjal va ser declarada Parc Natural per a buscar culpables de la situació actual. Per a ell “allò important són les causes de perquè va passar allò i hi ha un responsable absolut que el poble sap qui és i és el Partit Socialista”.

En els anys que han passat des del 1995 i en els mandats successius en els que el PP porta al poder, el Consell Valencià, a través de la seua Conselleria de Medi Ambient, encara no ha acabat de lligar la qüestió de compra de terrenys. Andreu Dominguis va tornar a la qüestió que es debatia, la demanda de l’aplicació de les ajudes per a la zona de no cultiu de la marjal.

La moció va ser aprovada per 9 vots a favor i 6 abstencions.

La tercera moció presentada demanava l’aclariment del nou decret llei que constitueixen tres plans especials de suport destinats a l’impuls dels sectors productius, l’ocupació i la inversió productiva dels municipis que es publicava el 24 de febrer en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. La portaveu socialista i regidora d’urbanisme llegia el contingut de la moció que era extens i que es resumia en “sol•licitar al govern valencià la urgent concreció d’aquesta llei” perquè, assegurava Aparisi “conforme està muntada ara la llei la veig com una cortina de fum”.

Des del Bloc, el seu portaveu, Àngel Sendra reconeixia que “és prou nou i no tinc massa documentació, però el que sí que em preocupa és la dotació econòmica que ha d’haver en aquest aspecte, aleshores esperaré a les al•lusions del senyor Gil que va ser en el Pla Zapatero al respecte de tot açò, a veure com ho defèn. Si també és un parxe que fa Conselleria respecte açò o què és el que va a fer-se ací perquè el que sabem de Conselleria que és que ja està prou endeutada, ja tinc jo ahí en serveis socials el que és la llei de dependència que no estan arribant-nos els diners, doncs a veure està situació com va a tirar-se endavant”.

Per la seua banda, el president local del PP, Fernando Gil s’excusava de contestar dient que “no et preocupes que et donaré puntual lectura a tots els deutes que pugues tindre i en el moment en què jo haja llegit la llei” i tirava balons fora demanant-li a Anna Aparisi que l’explicara. Per darrere i amb to irònic Eduardo Siscar assegurava que no ho havien comprés. Un tema de màxima actualitat proposat pel seu propi partit i que s’ha creat com a resposta a les mesures preses des del govern central per tal de combatre la desocupació i la situació d’insostenibilitat econòmica de la majoria d’ajuntaments. Un pla que es presentava d’urgència per la Generalitat Valenciana i que la seua dotació econòmica no està inclosa en els pressupostos de 2009.

Carmelo Ortolà posava de relleu que no està d’acord en què “es discrimine als ajuntaments de més de 10.000 perquè qui va a contractar és la Generalitat Valenciana. Tan de bo es faça bé, tinc els meus dubtes perquè no queda ben definit com s’han de fer les coses”. I és que en l’article 4 del títol II es diu en el segon punt que “les obres seran executades per la Generalitat quan es corresponguen amb projectes autoritzats a municipis amb una població superior als 10.000 habitants, en este supòsit es podrà subscriure el conveni oportú.”

La moció per a demanar aclariments sobre aquest nou decret-llei va ser aprovada per 9 vots a favor i 5 en contra.




75 Visites

Deixa un comentari