L’equip d’investigació del científic pegolí José Torres ha descobert que usant toxines aïllades del verí de taràntula es pot bloquejar el dolor de les cremades

L’estudi liderat per investigadors de l’Imperial College de Londres ha identificat un vincle important entre un canal iònic, en particular sobre els receptors del dolor del cos, que participen en lesions produïdes per cremades i la forma en què processem la informació del dolor.

newseventsimages
Imatge presa per Rick C. West.

En un article publicat la setmana passada al Journal of Molecular Medicine, científics del Departament de Cirurgia i del Grup Nociceptive del Càncer, entre el que trobem el científic pegolí José Torres, que apareix com a primer en el llistat d’autors de l’article, han demostrat que una toxina aïllada d’una taràntula ha estat capaç d’alleujar el dolor mitjançant el bloqueig selectiu del canal Nav 1.7. Esta troballa pot conduir potencialment al desenvolupament de noves tècniques de dolor per a lesions produïdes per cremades.

El mal que produïxen les cremades -resultat d’una transferència de l’energia tèrmica no controlada a la pell en quantitats que no es poden tolerar- es descriu sovint com una de les percepcions del dolor més insuportables que es poden experimentar. El doctor José Torres-Pérez, coautor de la ponència que va completar la investigació com a part del seu doctorat amb el grup Nociceptive (especialitzat en les neurones que específicament transmeten el dolor) de l’Hospital de Chelsea i Westminster, va explicar que “El dolor associat amb lesions produïdes per cremades és un dels resultats més importants que encara preocupa els supervivents. És complex i requereix un enfocament multidisciplinar. No obstant això, la gestió eficaç del dolor de cremades és difícil i un dels aspectes més complicats d’eixe tipus de lesions“.

L’Hospital de Chelsea i Westminsterun és dels quatre centres principals per a l‘atenció especialitzada en cremades a Anglaterra Gal·les i compta amb un equip multidisciplinar de científics bàsics i clínics,

veneno_arana_londonTorres per al programa ‘Cuida’t amb nosaltres’ de La Veu d’Ondara detallava que el seu equip d’investigació el que ha fet és «intentar bloquejar una part de les neurones primàries que actua com l’interruptor de les neurones, el que cedix si la neurona envia la informació o no. I per a això el que estem gastant és part d’una toxina que és part del verí d’una taràntula, perquè bloquege específicament este interruptor». Ho han fet amb models d’animals. Amb ells han reproduït «l’estimulació del dolor, han aplicat la toxina per veure si pal·liava o no pal·liava i hem vist que sí, que té un efecte pal·liant del dolor».

Comparava el científic pegolí l’efecte que produïx eixa toxina amb el que produïx la morfina. Tot i que puntualitzava que «el problema és que la morfina té molts efectes secundaris no desitjats i per tant no és ideal». Amb el bloqueig d’este «interruptor molecular pareix que es produïx el mateix benefici que la morfina, però sense produir els efectes secundaris».

El problema amb que s’enfronta l’equip perquè allò que han provat en laboratori i ha resultat un èxit es trasllade a la vida real dels pacients és que estan treballant amb una toxina. Això significa, en paraules del mateix José Torres que «no es pot aprovar mai en la vida que una toxina animal, en brut, s’utilitze per a un tractament». No obstant, en la part positiva tenim que «demostrant que bloquejant este interruptor molecular es pal·lien els efectes del dolor de les cremades, potser una bona teràpia per al futur».

547 Visites

Deixa un comentari