L’equip de govern de Pego demana “la dimissió de Maite Ferrándiz”

Per la seua manera d’executar les reparcel•lacions dels diferents PAIs de Pego. D’altra banda el tripartit ha declarat que l’ajuntament de Pego està quasi en fallida per la forma que tenia l’anterior equip de govern de fer les coses. Així mateix es reconeix que s’haurà d’anar a la venda de patrimoni per a pagar les factures de Ruzafa S.L. El total econòmic de les dues sentències se situaria al voltant del milió d’euros. L’equip de govern de l’ajuntament de Pego va convocar el divendres, després del plenari extraordinari, una roda de premsa per a donar a conèixer al mitjans de comunicació i a la ciutadania en general els motius de les mesures preses durant eixe plenari “per les greus repercussions de cara a les arques municipals”, va explicar l’independent Carmelo Ortolà. El focus se centra en “dos sentències que venen imposades pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, una d’elles relacionada amb un tema urbanístic, concretament en el Sector I o del Cementiri. Dita sentència anul•la el projecte de reparcel•lació amb totes les seues conseqüències”, explicava Ortolà que afegia que l’altra sentència està relacionada “en l’obligació de fer uns pagaments derivats d’unes feines fetes, manades no sabem quant, si hem de fer cas a les factures entre abril i maig de 2003, les quantitats que es demanen per la neteja de sèquies a la marjal són de 400.000 euros més els interessos legals des del dia 12 de gener de 2004 fins a la data de hui.”

Davant la sentència de Ruzafa S.L. recordava el primer edil quina va ser la postura de l’equip de govern en 2004 comentant que “va ser, per majoria absoluta, inclòs el PP, negar-nos a pagar eixes factures perquè els informes tècnics eren tots contraris al que és el procediment administratiu. L’única manera de cobrar eixes factures era mitjançant una sentència judicial que s’ha produït ja, ara, i se’ns diu que paguem en un termini de dos mesos. Però també diu la sentència que hi ha una sèrie de responsabilitats que es poden reclamar, en independència d’eixes responsabilitats l’ajuntament ha de pagar. I l’ajuntament hui en plenari ha decidit demanar responsabilitats a les persones que van autoritzar eixes factures, avalant, per tant la responsabilitat de l’ajuntament en el seu pagament.”

La primera tinent d’alcalde i regidora d’urbanisme, la socialista Anna Aparisi va explicar la sentència del Sector I exposant que “una família que li tocaven uns drets d’adjudicació de 1127m2 més o menys, només els van adjudicar 623 m2 i tenien un defecte d’adjudicació de 44’738% en el PAI, per contra, a d’altres persones que no tenien drets d’adjudicació en el PAI o si que hagueren tingut drets d’adjudicació si els hagueren donat una parcel•la en ‘prohidibís’ a tots ells, els adjudica a cadascú una parcel•la de més o menys de 300 m2 quan cadascú d’ells tenien drets d’adjudicació de 4 ó 15 m2 […] en concret a 4 famílies. Aleshores açò va en contra de la llei. Estes persones des del principi que es posa el projecte en marxa fan les seues al•legacions i no es tenen en compte i quan es fa el plenari, recurreixen el plenari. A la fi la llei els ha donat la raó.”

Aparisi revelava que “a part de què els ha donat la raó a la família demandant és que han eixit un tall d’irregularitats com són totes les cases que hi ha en eixe PAI que s’han fet (les dels gitanos, una altra casa, unes naus i uns desaigües) que no s’hagueren d’haver inclòs en els costos del PAI”. I corroborava aquesta situació Carmelo Ortolà assegurant que “això suposa una quantitat de 449.692 euros que és el que val la construcció de 5 cases, una nau industrial, dos magatzems i un clavegueram del PAI del Pujol” una quantitat aquesta que declarava Aparis, “ho hem de pagar ara tots els pegolins perquè, clar, és molt bonic dir que ho paga l’ajuntament, però l’ajuntament qui som, l’ajuntament som tots els pegolins.” Però, informava la socialista, la cosa no acaba ahí ja que “a més li hem de donar una parcel•la a este home que no se li va donar en el seu dia i s’ha de llevar del patrimoni de l’ajuntament també, així que són encara més diners.” El que fa concloure a Anna Aparisi que “eixa és la forma de fer reparcel•lació en el seu dia, eixa forma d’obrir reparcel•lació, eixa arbitrarietat de donar parcel•les a dit a qui volien i de la forma que volíem i ara ho estem pagant tots.”

La regidora d’urbanisme informava d’una qüestió més revelant que “de totes les reparcel•lacions que es van obrir en aquella època estan anul•lades judicialment totes elles.” I és per això que Aparisi retreia que als populars que “vagen amb la bandereta que han obert el poble, perquè de quina manera han obert el poble? Ací estem pagant en les arques de l’ajuntament, en els diners de tots els pegolins la manera d’obrir el poble que tenien ells.” I afegia la greu notícia de què “l’ajuntament de Pego està quasi en fallida per la forma que tenien ells de fer les coses.”

El segon tinent d’alcalde i portaveu del BNV, Àngel Sendra assegurava que al respecte de la sentència del Sector I que “esta sentència diu ben clar quina és la manera de governar que tenien estos polítics o este grup quan estava manant en quant a l’obertura de PAIs.” I feia referència a la cessió de parcel•les comentant que “diu el jutge que no es donaven acord en la situació que estaven sinó d’acord al que ells volien.” I és per això que “a aquesta persona no se li va voler admetre que tenia una zona urbana, sinó que tenia una zona urbanitzable” el que demostra segons el nacionalista que “ells mateixos, l’ajuntament, el representant del poble, jugava amb les famílies la qüestió de si eixe terreny val o no val quan ells haurien d’eixir en defensa dels pegolins respecte a la despesa que poguera ocasionar el PAI.” Denunciava Sendra que en eixe PAI els membres de l’equip de govern van posar “a despesa -del mateix consistori- els informes tècnics de l’oficina d’urbanisme de l’ajuntament de Pego quan és una cosa que hauria eixir debades; una cosa és que contractes a una empresa i que assumisquen les despeses i les inclogues al PAI, l’altra que ho faces des de l’ajuntament i ho vullgues carregar-los al PAI.”

Continua Àngel Sendra explicant que la regidora d’urbanisme d’aleshores defensava que “que es van estalviar diners amb els convenis que van tenir amb alguns propietaris” per a denunciar que estos convenis es van donar “només amb les persones que ells van voler” I assegurava Sendra que “des què es va obrir –el PAI Sector I- ha sigut tot un embolic i una despesa per part nostra havent de fer fins i tot mesures topogràfiques.” I és per tot això que arribat a aquest punt del discurs el portaveu del BNV declarava que “Jo pense, des del BNV, en les famílies que han sofert este maltractament que ara ve per sentència i no hi ha dret. El nostre pacte de govern és tirar endavant amb les nostres idees i amb açò ho tenim ben demostrat.” I recordava que “aleshores la regidora d’urbanisme, era Maite Ferrándiz i per a mi, això significaria una dimissió d’eixa persona respecte a la política” declarant que “no sé com encara s’atreveix hui en dia a representar un partit.” I reiterava que “açò hauria ser causa de dimissió.” El que demanava el BNV.

El primer edil confirmava que la sentència del Sector I “li crea uns perjudicis a l’ajuntament de Pego que si ha de fer front una vegada fet el nou projecte de reparcel•lació va a costar unes 9.000 pessetes per pegolí.” Afirmant que “L’empastrada de l’aleshores regidora d’urbanisme i actualment portaveu del PP, Maite Ferrándiz, va a costar-li a una casa d’una mitjana de 4 persones, unes 36.000 pessetes que hauran de pagar com a bons ciutadans.” I és per això que “Demane i m’adherisc a la sol•licitud de la seua dimissió com a portaveu del PP.”

Finalment era la portaveu del PSPV la que declarava que “el partit socialista també s’adhereix a demanar la dimissió de l’anterior regidora d’urbanisme, Maite Ferrándiz”. Afegint a aquesta qüestió que “el que estem veient és que en l’urbanisme que feien és un poc l’urbanisme del PP i pel que respecta a Ruzafa és un poc la mangarrufa que està fent el PP al llarg del territori valencià, és –concloïa- el bon fer que tenen tota esta gent.” A més anunciava Aparisi que s’està estudiant la possibilitat d’emprendre accions legals i “si en el sector I es poden emprendre accions legals si que vaig a emprendre-les contra les persones que van fer este PAI, siguen les que siguen, perquè pense que cap pegolí ha de pagar el que les persones que estaven al front de tot açò feren les coses mal fetes.”

De moment, aclaria Carmelo Ortolà, en el plenari extraordinari “la responsabilitat que demana l’ajuntament de Pego és a qui ha firmat les factures per 67 milions, l’exalcalde i un funcionari municipal que no té res a veure amb la marjal i que ve avalades per un biòleg que no té competència per a avalar factures.”

D’altra banda, el nacionalista va exposar que “en el cas de Ruzafa, no em crec que un alcalde que ha estat tants anys manant no sàpiga com funcionen els pressupostos d’un ajuntament.” I explicava que “per a fer una despesa han de tenir consignació pressupostària i sinó han de tenir informe d’inconvenients d’intervenció. Este home es gasta ací 399.000 euros sense tindre consignació a última hora ja, veient que venen unes eleccions i no saps si vas a eixir,” a més ho va fer, assegura Sendra “jugant en la confiança de Ruzafa perquè va guanyar molts diners en este ajuntament. És per això que li clava totes aquestes factures sabent que no se li havien de pagar i que si entraven altres polítics a manar anaven a quedar-se damunt la taula.” Considera el segon tinent d’alcalde que això comporta “responsabilitats” i que “està fet en mala idea i és per això que nosaltres hui en plenari hem demanat responsabilitats.”

Per últim Ortolà desgranava els costos de les dues sentències que ascendeixen a al voltant d’1 milió d’euros ja que “entre una cosa i altra es puja 500.000 euros per Ruzafa i 490.000 més la parcel•la el que impliquen uns 500.000 euros”. És per això que el primer edil de la localitat avançava que “s’ha d’anar a la venda de propietats per a poder fer front a estos pagaments” ja que a l’ajuntament “no tenim marge de maniobra d’endeutament perquè estem parlant d’un endeutament de legislatura.” Davant aquest panorama va explicar el també regidor d’hisenda “les possibilitats serien demanar un préstec que no assumiria el 100% de la quantia” i alhora “demanar d’una manera urgent al jutge que volem un pla de pagament per la impossibilitat absoluta, en un termini de dos mesos, fer front a la quantia total que suposa esta quantia” referint-se a la de Ruzafa S.L.

591 Visites

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Obligatori *

Hola!!