L’equip de govern aprova el Pla Econòmic Financer

Amb l’objectiu de poder restaurar l’equilibri pressupostari per a poder complir l’objectiu d’estabilitat pressupostària. En el darrer plenari extraordinari també s’aprovava, però per unanimitat, la proposta de creació d’un centre sociosanitari a la Pedrera. Per últim, l’aprovació del pla de millora de l’infrastructura de l’aigua potable en diversos carrers del poble que encara tenen canonades de plom que haurien de desaparèixer en 2012.
El passat dilluns, a les 8’30 del matí, se celebrava a l’Ajuntament de Pego sessió plenària extraordinària. El primer punt en l’ordre del dia, l’aprovació del Pla Econòmic Financer per a poder complir amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària que contreia l’Ajuntament de Pego el passat 11 de juny de 2009 acollint-se al Reial Decret 5/2009. Aquest acolliment implicava dur a terme un Pla de Sanejament pel que el consistori va obtenir 2’1 milions d’euros per a finançar obligacions contragudes de despesa corrent i inversió, que tenien previst finançar-se amb el pressupost de 2009 i en els anteriors, però que a causa una fallida important en els ingressos no es van poder finançar.

Així, al no poder obtindre’s els diners per a pagar les obligacions contragudes en despesa corrent i inversió, per l’acusada baixada d’ingressos, l’equip de govern decideix sol•licitar el préstec extraordinari que permetia el Reial Decret 5/2009, un préstec que obliga a realitzar un Pla de Sanejament a complir en 6 anys.

Anualment s’ha de realitzar una valoració de si s’ha complit o no aquest Pla de Sanejament. Aquesta valoració es realitza una vegada es duu a terme i s’aprova la liquidació del pressupost, una vegada s’ha iniciat el nou any. En este cas el 29 de març de 2010 es liquidava el pressupost de 2009. En eixa liquidació l’informe d’Intervenció assenyalava que “existeix un remanent de Tresoreria negatiu per a despeses generals de 348.875,44 euros”.

L’informe d’Intervenció concloïau que “en els ingressos […] s’ha produït una disminució respecte de les previsions inicials de 547.143’88 euros, tot i que les despeses […] s’han reduït en 505.202,74 euros amb respecte del previst, […], el que ens dóna un estalvi positiu, amb un remanent de Tresoreria per a despeses generals negatiu”.

En aquest punt assenyalava l’informe d’Intervenció que la negativitat del remanent de Tresoreria “s’ha reduït amb respecte de l’exercici 2008 que era d’1.063.821,80 euros a 348.875’44 euros en l’exercici 2009”. Una reducció de 714.946’36 euros en només un exercici; una xifra que mostra l’esforç de contenció i estalvi de l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Pego.

De les xifres anteriors, l’informe d’Intervenció assenyala que “en termes generals podem observar que l’estalvi net ajustat importa 307.582 euros, quan el previst en el Pla de Sanejament, per a l’exercici 2009, era de 193.525,50 euros, pel que s’ha millorat en la seua previsió”.

Tot i l’estalvi considerable aconseguit per l’equip de govern municipal, els esforços, de nou a causa dels baixos ingressos, no aconseguien sumar i és per això que el Reial Decret assenyala que, en este cas l’Ajuntament de Pego, “deurà elaborar un Pla Econòmic Financer en el termini de tres mesos, a comptar des de l’aprovació de la present liquidació” per tal de justificar les xifres de la liquidació i presentar un projecte financer que evite que es torne a repetir, en 2010, l’incompliment d’estabilitat pressupostària.

I això és el que s’aprovava en el plenari extraordinari celebrat dilluns, 24 de maig. El Pla Econòmic Financer s’ha de complir durant els propers 3 anys. En ell s’indiquen quines són les correccions que es fan al Pla de Sanejament per a aconseguir mantenir l’equilibri pressupostari exigit per aquest. Una exigència d’equilibri pressupostari que imposa la UE a totes les administracions, l’estatal, les autonòmiques i les locals.

L’alcalde de la localitat i regidor d’Hisenda, l’independent Carmelo Ortolà, recordava que en el moment en què acceptaren demanar el Pla de Sanejament i aplicar-lo, assumien durant uns anys “unes condicions determinades que marcaven eixa estabilitat –pressupostària- que ara, després de la liquidació del pressupost 2009, es veu afectat i per tant s’ha de fer un nou Pla Econòmic Financer per a poder garantir eixa estabilitat”. Ortolà apuntava que tot i que el Pla Econòmic Financer s’hauria de complir en un termini de 3 anys, l’Ajuntament de Pego, calcula que es podrà dur a terme en 2 anys. Així assegurava que “si es compleixen totes les previsions del Pla Econòmic Financer en 2011 es tancaria l’any en un superàvit de al voltant de 152.769 euros”.

El portaveu del Bloc, Àngel Sendra, es preguntava, després d’haver llegit l’informe d’Intervenció al voltant del Pla Econòmic Financer, “que traiem de tot açò?” I a rengló seguit explicava que l’interventor en el seu informe detallat “fa unes puntualitzacions que crec que els polítics hauríem de tindre en compte”. Com a exemple utilitzava la recomanació de l’interventor referida a què, “en cada pressupost, la previsió d’ingressos i despeses, s’ajuste al màxim possible als principis de recaptat i pagat” que traslladat a la gestió municipal, per al nacionalista significa que “si nosaltres anem a invertir en coses que ens van a suposar despeses, és a dir que recaptem per a invertir en coses que van a produir més despeses, la veritat és que després a l’hora de pagar no ens eixiran els comptes”, sentenciava Sendra.

El portaveu del PSPV, Andreu Dominguis, assenyalava que “estos plans econòmic financers fa molt de temps que s’haurien d’haver posat en marxa, però realment va eixir una llei en 2007 d’estabilitat pressupostària i este és el primer –pla econòmic financer- que anem a fer”. Explicava Dominguis perquè creu que es deu fer i es deu posar en coneixement dels òrgans tutelats de la comunitat autònoma en matèria financera, “perquè realment en els moments difícils en els que vivim el que no pot ser és anar creant més dèficit i els òrgans de control tant de l’Estat com de la CEE, així ho exigeixen”.

La portaveu del PP, Maite Ferrándiz, advertia des del principi que “el Partit Popular òbviament va a votar que no”. No obstant, aprofitava l’avinentesa per a intentar aclarir alguns dubtes, com si “hi ha algun informe d’intervenció com a tal?” Al que se li contestava que eixe informe venia en forma d’explicació. Al que preguntava Ferrándiz si “l’explicació té els mateixos efectes que un informe d’intervenció”. Al que se li contestava que “l’explicació és l’informe d’intervenció”. També volia saber la popular si en el Pla Econòmic Financer “s’ha tingut en compte el tema de la sentència de la contribució; si afecta; si s’ha considerat o no s’ha considerat?”

Fernando Gil també intervenia en aquest torn de paraula per a insistir en el fet que “s’està aplicant la ponència de valors que es va aprovar […] i si realment és així, una de dos, o ens estàs mentint o ens estàs enganyant”, referint-se al regidor d’Hisenda.

L’alcalde de la localitat i regidor d’Hisenda, l’independent Carmelo Ortolà, explicava que l’Ajuntament de Pego “té tres mesos per a presentar un Pla Econòmic Financer que garantitze l’estabilitat”. A partir d’ahí, continuava Ortolà, “en les dades que hui estan en vigor en aquest ajuntament, en independència del recurs, en independència de la sentència, les dades que estan en vigor hui en este ajuntament són els que estan ahí reflexats”. Assegurava Ortolà que “si ens els pròxims mesos tenim una resolució del TS que accepta a tràmit l’al•legació que ha presentat la Direcció General de Cadastre continuaran en vigor fins que resolga el Suprem; però si no accepta a tràmit i este ajuntament ha de demanar l’aplicació de la sentència, per supost ens haurem d’asseure’ns i revisar tots aquests números que estan actualment fent-se”. Concloïa el regidor d’Hisenda que “hui en les dades que té aquest ajuntament, a tres mesos d’haver obtingut la liquidació del pressupost 2009 té la necessitat de presentar davant l’organisme pertinent el Pla Econòmic Financer en les dades que hui estan a l’Ajuntament”.

El punt s’aprovava per 8 vots a favor, els dels grups de l’equip de govern (Ciutadans de Pego, PSPV i BNV) i 5 en contra, els de l’oposició.

Contràriament el següent punt s’aprovava per unanimitat. Es tracta de la creació comarcal d’un centre socio-sanitari a la Pedrera. Aquest punt pujava a plenari “vistes les comunicacions de l’Ajuntament de Dénia i de diferents col•lectius de la Marina Alta”. I és que com s’argumenta en l’exposició de motius “des de fa molts anys la comarca de la Marina Alta ve patint la manca d’infrastructures socials que donen cobertura als discapacitats intel•lectuals i a malalts mentals. Davant la falta d’este tipus de recursos a la nostra comarca estos col•lectius han hagut de traslladar-se a d’altres municipis per a què puguen ser atesos, havent de desplaçar-se en alguns casos fins a d’altres províncies de la Comunitat.

Després de diverses reunions amb la Conselleria de Benestar Social es va arribar a l’acord de crear una àrea socio-sanitària que no sols donara cobertura al municipi de Dénia, sinó que donara cobertura a tota la comarca de la Marina Alta. Dins d’aquesta àrea estaria inclosa una residència per a disminuïts psíquics greument afectats; un centre específic per a malalts mentals i un centre de dia que posaria punt i final a una sèrie de mancances històriques a la Marina Alta.

Per este motiu i d’acord amb la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de Dénia va cedir, per acord plenari de mes de setembre la parcel•la situada junt a l’antic hospital de la Pedrera, hui reconvertit en hospital d’assistència per a crònics i llarga estada, cedida a la Conselleria de Benestar Social una parcel•la de 10.279 m2 ben situada i amb suficients metres per a la ubicació d’estos centres.

Des d’eixe mateix moment la Conselleria de Benestar Social i l’Ajuntament de Dénia han estat treballant conjuntament per a què aquestes infrastructures puguen ser una realitat després de molts anys d’espera i promeses. En la recent reunió mantinguda entre l’alcaldessa de Dénia i la Consellera de Benestar Social es va acordar que ambdues administracions començarien a redactar els projectes bàsics d’execució dels tres centres, requisit imprescindible per a poder escometre l’obra i dotar-la de pressupost.

Vist que és la primera vegada que l’Ajuntament de Dénia realitza una cessió de terreny per a la construcció d’aquests centres, vista la demanda de les famílies per a acurtar els terminis de l’esmentada construcció,

es proposa al ple de l’Ajuntament de Pego l’adopció dels següents acords:

1. Sol•licitar a la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana que s’articulen els recursos tècnics necessaris per a continuar treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Dénia amb la fi de dotar a la comarca de la Marina Alta d’una residència de disminuïts psíquics greument afectats, un centre específic per a malalts mentals i un centre de dia.

2. Sol•licitar a la Conselleria de Benestar Social que aquestes infrastructures socials siguen realitat tan aviat com siga possible davant la demanda existent a la Marina Alta.

3. Donar compte de la present moció a la Consellera de Benestar Social, als ajuntaments de la comarca de la Marina Alta i als grups parlamentaris amb representació a les Corts Valencianes.”

Destacava el regidor de Sanitat, l’independent Carmelo Ortolà que “sembla ser que hi ha una possibilitat de poder executar un centre d’aquestes característiques”, tot i que admetia que s’ha de veure com evoluciona la qüestió en el futur.

El regidor de Serveis Socials i portaveu del Bloc, Àngel Sendra, explicava que amb la moció el que s’intenta és “facilitar a la Conselleria de Benestar Social l’actuació dels centres que es demanen”. Sendra utilitzava la paraula “facilitar” perquè, aclaria, “perquè en la cessió d’este terreny de l’hospital, que jo ja donava per perdut allí […], s’intenta facilitar i agilitzar els tràmits perquè es faça una construcció molt demanada des de fa molt de temps enrere”. Àngel Sendra aventurava que “si Conselleria demanara terrenys per tal de construir estos centres, qualsevol població que poguera els posaria al seu avast” i anava més enllà assegurant que “ací a Pego, nosaltres estem oberts, si vinguera Conselleria i ens demanara un terreny, de seguida nosaltres li’l facilitaríem per tal de construir açò perquè fa molta falta i dóna qualitat als malalts i a les famílies sobretot.”

La portaveu del PSPV, Anna Aparisi manifestava que aquesta “és una reivindicació de fa més de 15 anys”. Recordava Aparisi que “tots els polítics de la comarca any rere any han dut a terme reunions en les que sempre hi hagut promeses, però no han arribat mai a materialitzar-se”. De fet, relatava la socialista que en un moment donat “vam arribar a tindre uns diners a part els ajuntaments per a arribar a fer este hospital perquè la Conselleria va arribar a dir que no podia posar els diners i que els havien de posar els pobles de la comarca. Però en realitat no hem arribar mai a poder fer res”. Anna Aparisi apuntava que “el lloc no és el millor”, però matisava que “ha d’haver un lloc, estiga on estiga”.

La portaveu popular, Maite Ferrándiz, era clara i concreta: “Nosaltres anem a votar que sí”, sentenciava i deixava entreveure que sobraven les explicacions.

L’última intervenció sobre aquesta qüestió la feia el primer edil, en ella explicava que en la legislatura 2003-2007 va haver d’assistir a moltes reunions a este respecte. El tema central d’eixes reunions “era intentar moure eixa tan reivindicada, per part de les distintes associacions de discapacitats de la comarca, residència i centre de dia a nivell comarcal”. Afirmava Ortolà que “en aquells moments l’Ajuntament de Benissa oferia uns terrenys de disponibilitat plena per a què es fera aquest centre”. En aquelles reunions també es va tractar la possibilitat de crear “una fundació perquè hi havia una dificultat de finançament. Una fundació en la que participarien tots els ajuntaments de la comarca en un percentatge i en funció de la seua població, amb una aportació monetària […]”. De tot allò, però, admetia l’alcalde pegolí, “va deixar de parlar-se, no es va dir res més”. No obstant, reconeixia Ortolà que “ara es reprèn el tema des de l’Ajuntament de Dénia oferint un solar el que hem pareix molt correcte.”

En aquest punt, el primer edil, declarava que durant la visita que va realitzar a Pego, per a inaugurar les noves instal•lacions del Col•legi Públic Carolina Sala i veure la marxa de les obres del futur institut, el Conseller d’Educació, i a instàncies de la insistència d’un pare que té un fill amb aquestes característiques, “personalment, a ell i a la Directora General de Règim Econòmic, els vaig comentar que una vegada que eixe institut estiga en marxa, els dos pavellons que hi ha nous en l’IES Enric Valor del Passeig Cervantes, seria un bon lloc, ja que no s’hauria de fer una obra nova sinó que s’hauria de rehabilitar i acondicionar l’accés”. D’aquesta van prendre nota tant el Conseller d’Educació com la Directora General de Règim Econòmic “i és un tema que han d’estudiar ells”.Per a Ortolà, “el problema serà el que puga tardar-se en posar-se en marxa el projecte i el que puga tardar en executar-se”.

L’últim punt aprovat, en aquesta ocasió amb 9 vots a favor, de l’equip de govern, i 5 abstencions, de l’oposició, era el Pla Provincial de Cooperació a les Obres i Serveis Municipals 2011 i previsió per a 2014. Concretant, el projecte presentat per a tal pla per l’Ajuntament es tracta d’un pla de millora d’infrastructura d’aigua potable en diversos carrers del casc urbà. Un projecte aquest que ascendeix a 257.388 euros. Eixe import es demana a la Diputació d’Alacant una subvenció del 50% que correspon a 128.694 euros. D’altra banda, l’Ajuntament de Pego es compromet a pagar els 128.694 euros restants; a això i a, de no fer-se càrrec del 50% del total la Diputació Provincial, assumir tot el cost de l’obra.

En la previsió per a 2014 l’equip de govern apunta a la reforma de l’edifici de l’Ajuntament.

La regidora d’urbanisme i portaveu socialista, Anna Aparisi detallava els carrers als que afectaria aquest pla de millora d’infrastructura d’aigua, “carrer Argentina, Moreral i Sant Antoni Abad”. Es contemplaria en els tres casos el que és “aigua potable i reasfaltat dels carrers”. La finalitat explicava Aparisi és per tal de canviar les canonades que, en estes vies encara són de plom i en 2012 finalitza el termini per fer la conversió de les canonades de plom a d’altres amb materials que no afecten els organismes humans.

Des del Bloc, Àngel Sendra, apuntava que “encara que el veïnat del carrer veja que estan alçant-li la calçada […] que sàpiguen que es com netejar-se els garrons, no només és tenir la cara neta sinó també els baixos, que és l’aigua potable que la tenim malament i això és qualitat per a tots”. “Amb aquesta actuació s’acabaria d’assear tot el casc antic i amb això estem donant-li la qualitat que correspon al servei d’aigua potable”.

Maite Ferrándiz, com a portaveu popular, tornava a plantejar a l’equip de govern, en el seu torn de paraula, “el conveni que té signat l’ajuntament amb l’empresa adjudicatària, Aquagest, que contemplava tot este tipus d’obres, quins efectes té?”

El regidor de l’àrea, el socialista Andreu Dominguis, va diagnosticar amnèsia a la portaveu popular i enfadat per la reiteració de la pregunta va recordar a Maite Ferrándiz que al plenari “es va pujar, es va dir, any rere any, tota la inversió que hi havia”. Una inversió que assegurava Dominguis “la teníem avançada i estàvem anant a millor”. Explicava el socialista que “hem tingut la sort de rebre moltes subvencions que l’empresa ha pagat l’altra part i ells anualment tenen una quantitat i eixa quantitat han arribat a avançar-la fins a dos anys perquè vam tenir moltíssima sort amb les subvencions per a arrancar carrers i era evident que arrancant el carrer era el moment de canviar l’aigua perquè l’obra civil ja la teníem feta”. Dominguis actualitzava dades i assegurava que “la situació d’ara és la mateixa que hi havia. Portem inversions fetes quasi fins al 2011”.

L’alcalde de la localitat comentava que “la concessió del subministrament d’aigua comporta una sèrie de modificacions d’obres i eixes obres tenien dos finalitats principals, però la prioritat en 2003 va estar marcada pel fet que hi havia moltíssimes canonades de la zona més fonda del poble que no aguantaven la pressió dels nous dipòsits d’aigua potable”. Per a pagar aquestes obres existia “tota una sèrie de partides pressupostàries per a anar canviant eixes canonades, però eixes partides no cobrien el 100%”. En aquest punt l’alcalde recordava que “tot el que hi ha inclòs en eixes partides va a càrrec del rebut que es paga, que paguem tots els ciutadans”. Així, “si part d’eixes partides, que són unes aportacions que ha de fer l’empresa es poden traure de subvencions, es podran invertir en altres millores i eixa és la política que s’ha dut endavant”.

El Pla que es presentava al plenari no només comportarà un canvi de canonades als tres carrers mencionats sinó que “està parlant-se també, en els carrers que donen al Pla de la Font, de connectar la xarxa de canonades amb la canonada del Pla de la Font”. Concloïa Carmelo Ortolà asseverant que “s’ha donat compliment al conveni, senyora Ferrándiz”.


69 Visites

Deixa un comentari