L’educació de ‘Las maestras de la República’, tot un exemple a seguir
Era una escola basada en els valors de la llibertat, igualtat, coeducació, amb classes pràctiques, pensant en la formació per al futur de l’alumnat, una educació no adoctrinant, sinó formativa. Amb el breu període de temps que dura la República, es crea un sistema d’educació pública i mixta. La Casa de Cultura de Pego estava de gom a gom per veure la projecció del documental de Pilar Pérez Solano, guanyador d’un Goya, ‘Las maestras de la República’.
Hui és 14 d’abril, dia en què fa 83 anys es va proclamar la II República espanyola. A Pego els dies previs s’ha celebrat amb dos activitats. La primera va tenir lloc divendres a la Casa de Cultura de Pego, amb la projecció del documental ‘Las maestras de la República’, Goya al millor llargmetratge documental, dirigit per l’alacantina Pilar Pérez Solano, un projecte impulsat per FETE-UGT. La Casa de Cultura de Pego es va quedar menuda per poder donar cabuda a tota la gent que va acudir a la cita.
En primera línia tres convidades per Cabal i l’Ajuntament de Pego, Pepa Estela, Elvira Cambrils i Mireia Bañuls, totes tres relacionades amb l’educació i amb la República d’alguna manera. La primera, Pepa Estela com a mestra del pobla que “ha sabut transmetre en la seua docència la llibertat, la dignitat i el bon fer durant la dictadura”, explicava Elvira Cambrils, també docent i autora de ‘El bes de l’aigua’, una novel•la entre dos aigües temporals, el segle XX i la II República. La tercera, la més jove, Mireia Bañuls és historiadora i ha mostrat des de l’inici de la seua carrera gran interès per este període.
“El principi de la República va ser eixe dia en què els mestres i les mestres van tirar els barandats de fusta que separaven els xiquets de les xiquetes a les aules i van eixir al pati tots junts”, és una de les frases en off del principi del documental que situa l’espectador en l’època que descriu. El documental “va començar a forjar-se dins de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament d’UGT de Madrid”, explicava Antonio Redero. Ressaltava que el que reflectix ‘Las maestras de la República’ és “un grup de persones, principalment dones, que van treballar per la convivència, per la tolerància, per la democràcia”.
Una de les frases importants que, assenyalava Redero, s’ha de retenir del documental és “Alma, María, Alma”, una ànima que els testinomis actuals ressalten perquè “va ser un element clau per a dur endavant eixa escola en els valors de la llibertat, de la igualtat, eixa escola coeducativa”. Una escola “per a desenvolupar la intuïció, és a dir, fer classes molt més pràctiques, tenir continguts molt més adequats a la realitat, formar xiquets preparats per al futur, preparats per a una societat canviant, amb valors com la ciutadania, la pau”, “respectant les corrents i les idees de l’entorn, però tenint molt present que l’escola no ha d’adoctrinar, sinó que ha de formar”.
Una vegada acabat el documental les tres convidades per Cabal i l’Ajuntament de Pego van presidir la taula de la Casa de Cultura. Pepa Estela va explicar que quan ella va estudiar no hi havia escoles municipals que, de fet, va ser la seua generació la que va estrenar les escoles republicanes. Així mateix apuntava que “el reportatge diu molta veritat”.
Elvira Cambrils destacava que “a Pego tenim molt bons mestres i molt bones mestres que darrerament amb totes les retallades s’han trobat incompresos perquè els professionals de l’ensenyament del nostre poble i, majoritàriament en l’ensenyament públic, està composat per molt bona gent que anteposa l’educació al seu benestar personal i, tanmateix la societat […] ha sigut desagraïda perquè ha pensat que quan reivindicaven per l’escola pública reivindicaven per ells, pel seu salari, pel seu benestar econòmic, per les seues vacances i és un error. Defensar l’ensenyament públic és defensar la democràcia”, concloïa Cambrils.
Mireia Bañuls, historiadora i molt interessada en el període republicà denunciava que “la transició política va ser un pacte de silenci, no sols políticament parlant sinó també socialment. En el tema de l’educació no hem sabut, no hem volgut recuperar eixa herència que es forma en la República”. També aborda la depuració de les mestres de la república que va ser terrible perquè “es demana a persones que segurament ni coneixien a la mestra que justifiquen si és apta o no apta per a donar classes”.
El material que s’ha recollit durant el període de producció de ‘Las maestras de la República’ ha fet plantejar-se a FETE-UGT dur endavant un segon treball documental. Segurament explicant la segona part, aquella més terrible, aquella que hauria d’abordar l’expulsió de tots els i les mestres quan es va acabar la guerra.
Hui és 14 d’abril, dia en què fa 83 anys es va proclamar la II República espanyola. A Pego els dies previs s’ha celebrat amb dos activitats. La primera va tenir lloc divendres a la Casa de Cultura de Pego, amb la projecció del documental ‘Las maestras de la República’, Goya al millor llargmetratge documental, dirigit per l’alacantina Pilar Pérez Solano, un projecte impulsat per FETE-UGT. La Casa de Cultura de Pego es va quedar menuda per poder donar cabuda a tota la gent que va acudir a la cita.
En primera línia tres convidades per Cabal i l’Ajuntament de Pego, Pepa Estela, Elvira Cambrils i Mireia Bañuls, totes tres relacionades amb l’educació i amb la República d’alguna manera. La primera, Pepa Estela com a mestra del pobla que “ha sabut transmetre en la seua docència la llibertat, la dignitat i el bon fer durant la dictadura”, explicava Elvira Cambrils, també docent i autora de ‘El bes de l’aigua’, una novel•la entre dos aigües temporals, el segle XX i la II República. La tercera, la més jove, Mireia Bañuls és historiadora i ha mostrat des de l’inici de la seua carrera gran interès per este període.
“El principi de la República va ser eixe dia en què els mestres i les mestres van tirar els barandats de fusta que separaven els xiquets de les xiquetes a les aules i van eixir al pati tots junts”, és una de les frases en off del principi del documental que situa l’espectador en l’època que descriu. El documental “va començar a forjar-se dins de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament d’UGT de Madrid”, explicava Antonio Redero. Ressaltava que el que reflectix ‘Las maestras de la República’ és “un grup de persones, principalment dones, que van treballar per la convivència, per la tolerància, per la democràcia”.
Una de les frases importants que, assenyalava Redero, s’ha de retenir del documental és “Alma, María, Alma”, una ànima que els testinomis actuals ressalten perquè “va ser un element clau per a dur endavant eixa escola en els valors de la llibertat, de la igualtat, eixa escola coeducativa”. Una escola “per a desenvolupar la intuïció, és a dir, fer classes molt més pràctiques, tenir continguts molt més adequats a la realitat, formar xiquets preparats per al futur, preparats per a una societat canviant, amb valors com la ciutadania, la pau”, “respectant les corrents i les idees de l’entorn, però tenint molt present que l’escola no ha d’adoctrinar, sinó que ha de formar”.
Una vegada acabat el documental les tres convidades per Cabal i l’Ajuntament de Pego van presidir la taula de la Casa de Cultura. Pepa Estela va explicar que quan ella va estudiar no hi havia escoles municipals que, de fet, va ser la seua generació la que va estrenar les escoles republicanes. Així mateix apuntava que “el reportatge diu molta veritat”.
Elvira Cambrils destacava que “a Pego tenim molt bons mestres i molt bones mestres que darrerament amb totes les retallades s’han trobat incompresos perquè els professionals de l’ensenyament del nostre poble i, majoritàriament en l’ensenyament públic, està composat per molt bona gent que anteposa l’educació al seu benestar personal i, tanmateix la societat […] ha sigut desagraïda perquè ha pensat que quan reivindicaven per l’escola pública reivindicaven per ells, pel seu salari, pel seu benestar econòmic, per les seues vacances i és un error. Defensar l’ensenyament públic és defensar la democràcia”, concloïa Cambrils.
Mireia Bañuls, historiadora i molt interessada en el període republicà denunciava que “la transició política va ser un pacte de silenci, no sols políticament parlant sinó també socialment. En el tema de l’educació no hem sabut, no hem volgut recuperar eixa herència que es forma en la República”. També aborda la depuració de les mestres de la república que va ser terrible perquè “es demana a persones que segurament ni coneixien a la mestra que justifiquen si és apta o no apta per a donar classes”.
El material que s’ha recollit durant el període de producció de ‘Las maestras de la República’ ha fet plantejar-se a FETE-UGT dur endavant un segon treball documental. Segurament explicant la segona part, aquella més terrible, aquella que hauria d’abordar l’expulsió de tots els i les mestres quan es va acabar la guerra.