L’Associació Valenciana de Sordomuts visita el poble natal de Fernando Ferrando, mestre de sords

Aquest dissabte cap a les 10 del matí al voltant d’un centenar de persones que formen part de l’Associació Valenciana de Sordomuts visitarà Pego, en homenatge a Fernando Ferrando Garcia, mestre de sords. Un dels punts importants que es visitaran és el carrer Sant Lluís, on està la casa natal del mestre, en la façana principal de la qual es pot distingir una placa amb relleu que mostra una fotografia de Ferrando Garcia. Fernando Ferrando Garcia (Pego 1872 – València 1956) és un altre d’eixos personatges desconeguts per a la majoria dels pegolins i pegolines, natural d’aquest poble, amb una tasca important al seu darrere que és més coneguda i reconeguda fora que dins del municipi. Així, Fernando Ferrando Garcia va ser d’importància vital per als avanços en l’ensenyament de la comunitat sorda. És per això que l’Associació Valenciana de Sordomuts visitarà Pego el proper dissabte, 13 de juny.

Sobre la vida de Fernando Ferrando Garcia, l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela escriu, en primer lloc, sobre els seus estudis primaris que “els va fer en l’escola del mestre Antonio Blasco, a Pego, ingrassant als 12 anys, en 1884, al Seminari Conciliar de València, per a ordenar-se sacerdot l’any 1896. La seua vida pastoral –no obstant- va ser breu, atenent als llocs d’Albalat, Alfarb i Ràfol de Salem, per a traslladar-se definitivament l’any 1905 a l’Institut Valencià de Sordomuts i de Cecs”.

Va ser a aquest institut on va dedicar la major part dels seus esforços professionals, bona prova d’això és el que indiquen les paraules d’Almela: “el 1907 va ser nomenat director del col•legi i va implantar el Mètode Oral Pur”, un mètode que es va introduir a l’Estat Espanyol l’any 1896. El col•legi de València va ser “el primer que va implantar el Mètode Oral Pur a Espanya, un mètode d’origen espanyol que va inventar en el segle XVI el benedictí Fra Pedro Ponce de León i es va convertir en el pioner de l’ensenyament oralista […] Allí acudirien alumnes de tota Espanya i d’altres països com Cuba, Argentina, Perú o Veneçuela. Des d’aleshores la pedagogia de Fernando Ferrando a València va anar considerant-se pionera i obtenint resultats molt satisfactoris que es van plasmar en la conferència que va impartir a Madrid en l’Assemblea Nacional de sordomuts de 1906 defenent el mètode oral pur com a assignatura obligatòria”.

Aquestos efectius resultats, relata el document de l’arxiver municipal “van arribar a oïts del Rei Alfonso XIII de part de la duquessa de Parcent, qui li contava al rei les excel•lències del pegolí al fer parlar els sordomuts”. I van ser justament aquestes informacions les que van fer que el rei “li encomanara a Fernando Ferrando l’educació del seu fill, l’infant Jaime i el nomenara director del Col•legi Nacional de Sordomuts i Cecs de Madrid.” Tot i els honors, però, Ferrando va estar poc temps a la capital d’Espanya, “però el suficient per a ensenyar […] a l’infant Jaime de Borbón a poder escoltar llegint els llavis i a parlar”, després va tornar a València, a l’Institut Valencià de Sordomuts.

Per al mestre dels sords “l’educació primària dels xiquets i xiquetes anormals, <>. Ja en aquella època el professor Ferrando es preocupa i molt d’un tema que encara és hui actualitat, l’eixa professional d’aquelles persones amb qualsevol tipus de deficiència”.

La seua excel•lent trajectòria professional va fer que l’any 1947 se li concedira “la Creu de l’Ordre de Beneficència de primera classe i distintiu blanc, al mateix temps que l’ajuntament de Pego el va nomenar Fill Predilecte en sessió ordinària de 15 de novembre”, apunta Almela.

“Fernando Ferrando va morir a València el 25 de juliol de l’any 1956. L’Associació Valenciana de Sordomuts es va dirigir a l’ajuntament de Pego pel mes de març de l’any 1957 amb l’objectiu d’oferir-se per a fer un merescut homenatge al seu mestre i director més exemplar. L’acte es va celebrar a Pego el dia 5 de maig de 1957, instal•lant-se una peça escultòrica en relleu en la façana de la que va ser la seua casa natal al carrer Sant Lluís, que va sufragar la mateixa associació valenciana i, retolant-se un carrer amb el seu nom”, explica l’arxiver municipal. Aquestos, són precisament dos dels punts claus que visitaran el centenar de membres de l’Associació Valenciana de Sordomuts el proper dissabte, 13 de juny. D’una banda, la peça escultòrica en relleu que mostra el rostre de Fernando Ferrando i de l’altra el carrer pegolí que duu el seu nom. Una altra manera d’homenatjar al que va ser mestre de sords, Fernando Ferrando Garcia.
394 Visites

Deixa un comentari