L’Associació per la Memòria Històrica de Pego pretén reivindicar la memòria dels cinc pegolins morts a Mauthausen

Es tracta de José Cerver Morell, Vicent Sendra Escrivà, Andreu Sendra Morell, Carlos Sendra Sendra i un cinquè pegolí, qui més temps va estar en el camp d’extermini de Gusen (Mauthausen), Pascual Franqueza Alentado. Representants d’esta nova associació pegolina, junt amb el director de l’IES Enric Valor de Pego, es van reunir divendres passat amb la Consellera de Reformes Democràtiques, Gabriela Bravo, per explicar-li eixe projecte de recuperació de la memòria històrica. Bravo es va mostrar molt interessada en el mateix.

image3La visita de la Consellera de Justícia ens va permetre descobrir una nova associació pegolina. Es tracta de l’Associació per la Memòria Històrica. Representants de l’associació, junt amb el director de l’IES Enric Valor de Pego, Paco Morales, es van reunir divendres passat amb Gabriela Bravo per explicar-li el seu objectiu principal, recuperar i reivindicar <<la memòria dels quatre pegolins que van ser assassinats al camp d‘extermini de Mauthausen-Gusen>> i, continuar amb la recuperació de la memòria històrica dels represaliats del franquisme, no només de l’àmbit local, sinó principalment, de l’àmbit comarcal, com explicava a Ràdio Pego Fernando Seguí, membre de l’associació per la Memòria Històrica.

15356706_1795511817381634_1781809978931086638_n
Font: Arxiu Municipal de Pego

Els pegolins assassinats a Gusen l’any 1941 van ser José Cerver Morell (el 18 de novembre), Vicent Sendra Escrivà (el 20 d’octubre), Andreu Sendra Morell (el 19 de novembre), Carlos Sendra Sendra (el 5 d’octubre) i un cinquè pegolí (qui més temps va estar en el camp d’extermini de Gusen), Pascual Franqueza Alentado (assassinat el 31 de gener de 1942).

El camp de concentració va passar a denominar-se Mauthausen-Gusen cap a 1940 com a conseqüència de la creació d’una extensa xarxa de subcamps en la contornada del camp principal, el de Mauthausen (Àustria), que a partir de 1941, any en què es van construir la cambra de gas i el crematori, va passar a ser un camp d’extermini.

De la xarxa de camps dependents de Mauthausen va ser a Gusen on van acabar més presoners espanyols, de fet pràcticament en la seua totalitat els presoners espanyols el van construir. Conseqüentment, va ser a Gusen on més espanyols van morir, com és el cas dels cinc pegolins la memòria dels quals intenten restaurar des de l’Associació per la Memòria Històrica de Pego.

Igual que en la resta dels subcamps de Mauthausen, en Gusen es va donar un altíssim percentatge dels assassinats comparat amb la resta. Com a exemple, dels republicans espanyols arribats a Mauthausen en 1940-1945 dos terços van morir (un 65%), és a dir, quasi 5.300 dels 7.685 espanyols deportats al camp. Per a prop del 80% d’eixos 5.300 espanyols que van perdre la vida, Gusen va ser l’escenari de la seua mort, s’explica a la web www.lasegundaguerra.com

image1
La presència divendres passat, del director de l’IES Enric Valor de Pego en la reunió entre l’Associació per la Memòria Històrica i la Consellera de Justícia té com a explicació que
l’institut programarà, a través de l‘Associació, activitats impulsades per l’Amical de Mauthausen, l’associació que agrupa als exdeportats republicans dels camps de concentració del nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps. I és que l’Amical desenvolupa una intensa activitat educativa i cultural. D’una banda, amb xerrades en centres d’ensenyament secundari i universitari, centres cívics, ajuntaments, i, de l’altra, amb diverses exposicions pròpies en constant itinerància pel territori de tot l’estat espanyol.

Avançava Jaume Sala, un altre dels membres de l’Associació per la Memòria Històrica de Pego que tenen previst presentar oficialment l’associació al poble de Pego durant el mes de maig o juny. Per l’ocasió portaran a la localitat l’exposició Mauthausen. L’univers de l’horror produïda per l’Amical de Mauthausen «per a donar a conèixer les vivències dels republicans espanyols al camp de Mauthausen, en un llarg recorregut cronològic des de la II República fins a la deportació», hi expliquen. Està previst que acudisca també el president de l’Amical i que donen a conèixer una escultura dissenyada especialment per recordar els cinc pegolins assassinats a Gusen-Mauthausen. En l’agenda de l’Associació per la Memòria Històrica de Pego també està programat viatjar fins als camps d’extermini de Gusen-Mauthausen. Un viatge obert a totes aquelles persones de Pego que hi estiguen interessades en l’activitat que, per cert, es realitzarà conjuntament amb l’IES Enric Valor de Pego.

Des de l’Associació per la Memòria Històrica de Pego li van traslladar a la Consellera Bravo «la injustícia que hi hagut amb els quatre pegolins que van morir a Gussen perquè a la resta d’Europa estan ben mirats i ací no s’ha fet res per ells i creiem que hem de corregir esta injustícia». Un projecte que a la titular de Justícia valenciana li va semblar «molt interessant, sobretot perquè és importantíssim traslladar i implicar a les noves generacions tot allò que va passar […] no buscant venjança, sinó per a evitar que totes eixes atrocitats tornen a produir-se i la millor forma és educar en igualtat i en valors».

La Consellera els va proposar una reunió a la Conselleria de Reformes Democràtiques, més concretament amb el director general de Reformes Democràtiques, José García Añón, perquè li expliquen el projecte i es puga així estudiar com es pot recolzar projecte des dels programes posats en marxa per la Conselleria.



344 Visites

Deixa un comentari