L’Arxiu Municipal de Pego descobrix un segell del segle XV que reobri el debat sobre la interpretació de l’escut pegolí

Arrel de la lectura d’un article de Mª Luisa Cabanes i Ramón Baldaquí titulat ‘Los sellos municipales valencianos del siglo XV‘. El segell apareix en una carta que el justícia de Pego va enviar al de Cocentaina per a informar sobre uns deutes que un veí pegolí devia a un de contestà. La carta està datada el 7 de febrer de 1458. Este segell, que es trobava bastant deteriorat, té representades dos torres emmerletades en punta de diamant, unides per un llenç de muralla, també emmerletada, que representa tres ingressos.

14572134_1769610546638428_5703062302768314402_nL’arxiver municipal de Pego, Joan Miquel Almela, ha descobert durant la lectura de l’article ‘Los sellos municipales valencianos del siglo XV‘ de M.ª Luisa Cabanes i Ramón Baldaquí «l’existència d’un segell de Pego» desconegut fins ara. Explica que el segell apareix en una carta que va enviar el justícia de Pego, Joan Torra, al justícia de Cocentaina sobre uns deutes que un veí pegolí devia a un veí contestà. La carta està datada el 7 de febrer de l’any 1458 i en ella es pot observar el segell municipal medieval de Pego. «Malauradament, la imatge és molt dolenta per estar el segell molt deteriorat ja que el lacre s’ha assecat i, per tant, és difícil conèixer tot el context de l’escut», relata Almela. No obstant això, els autors del text, Cabanes i Baldaquí, descriuen que en ell han trobat, «En forma bastante idealizada aparece la representación del sello de Pego, constituida por dos torres almenadas en punta de diamante, unidas por un lienzo de muralla, también almenada, que presenta tres ingresos».

Fa més de deu anys que l’Ajuntament de Pego va fer el treball d’investigació per a homologar l’escut actual de la vila. Este es va basar en un segell de l’any 1707 que casualment es va trobar a l’Arxiu Municipal pegolí. Assenyala Almela que el segell de 1707 i el de 1458 són ben semblants, la major diferència radica en què en el menys antic «apareixia de manera clara i contundent un símbol sobre la porta d’accés a les muralles: el paó». Apuntava, però, l’arxiver pegolí que el segell de 1707 també «patia cert grau de deteriorament» el que va fer que «en el moment de l’homologació s’optara per una porta d’ingrés», tot i que suggerix que «segurament en són tres com les del segell de 1458».
14639592_1769609946638488_36431089778945932_n
El primer de maig de l’any 2001 el Consell d’Heràldica i Vexil·lologia de la Generalitat Valenciana va dictaminar que l’escut de Pego havia de ser: «Escut quadrilong de punta redona. En camp d’atzur, dues torres unides per una muralla terrassades d’or, maçonades i aclarides de sable. Sumat un paó de sable dextrat. Per timbre, corona reial oberta».

14720357_1769610443305105_6128051597780292364_nTornant al segell de 1458 i a la recerca de la seua interpretació, Joan Miquel Almela va creure convenient tractar la imatge per a intentar millorar-la i, endevinar així, si es veia millor el seu contingut. L’encarregat d’esta tasca va ser Àngel Sendra el resultat de la feina va ser una «gran sorpresa» perquè el tractament de la imatge deixa entreveure, «molt lleugerament, la presència també en el segell de 1458 d’un paó semblant al de 1707, dextrat i amb plomes al cap».

Per a Joan Miquel Almela esta nova troballa «podria reobrir de nou el debat sobre l’escut de Pego» si s’atén a les lleis de l’heràldica, que assenyalen «que sempre mana el document més immemorial. En el debat, en la investigació, en les noves troballes i en el consens està sustentat l’edifici de la Història». És per això que conclou l’arxiver municipal que «el nostre escut encara queda obert a la recerca de noves interpretacions. Sabem que la porta d’accés representa una de les tres portes del recinte emmurallat, però perquè un paó i que representa?» és la pregunta que llança Joan Miquel Almela.

 

195 Visites

Deixa un comentari