L’arròs ja està sembrat

Amb uns dies de retard respecte al calendari previst a causa de les pluges passades i el vent, ahir un helicòpter tornava al terme municipal de Pego per a sobrevolar els camps d’arròs del Parc Natural i sembrar, al seu pas, les llavors que permetran, d’ací a 120 dies, segar la collita d’arròs de 2010.
Ahir pel matí es va poder escoltar l’intens so de l’helicòpter al descendir, fins a pocs metres del terra, per tal de poder carregar el contenidor que li permet anar distribuint les llavors de l’arròs per tots els camps que disposa el Parc Natural per a tal fi. Amb aquesta moderna manera de sembrar, s’ha reduït el temps de la sembra a només un matí. Això sí, les condicions meteorològiques perquè l’helicòpter puga volar han de ser favorables. I és que ahir es va sembrar l’arròs al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, però la sembra estava prevista per a la setmana passada, la pluja primer i el vent després, van posposar la cita.

Tot i aquest inconvenient, els avantatges de la sembra aèria són diversos, com comentava Vicent Dominguis, membre del Grup Arrosser Les Tanques, com el fet que la introducció d’aquest aparell “va llevar el problema d’estacar-se perquè el terra no estava adequada” per a circular per ella com ho feia anteriorment un tractor conegut com a ‘mula’. D’altra banda, “l’helicòpter és molt ràpid” i l’exemple és patent, ja que en només un matí sembra “40 tones d’arròs bomba de llavor certificada”, puntualitzava Dominguis. Eixa rapidesa també redueix el temps de possibles molèsties per a la fauna de l’aiguamoll, ja que assenyalava Dominguis que “cada cinc minuts està sembrant unes 60 ó 70 fanecades en una quantitat aproximada de 13 ó 14 quilos per fanecada en les 3.300 fanecades que hi ha en total”.

Preguntàvem a l’arrosser Vicent Dominguis per què l’arròs bomba era l’elegit per a sembrar al Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva i la resposta era que “si apostem per un producte, en el Parc Natural, molt bo, molt baix en residus, que respecte el mediambient, que és la nostra idea, hem de triar el bomba perquè no necessita adobs […] De fet, si exageràrem d’adob el bomba no es podria fer, perquè és una planta que no admet, que no vol adob químic i això ja li lleva química al parc. D’altra banda, és un arròs que agraeixen molt els bons cuiners”. Així, la conclusió per a Dominguis era que “si fem un arròs d’alta qualitat i baix en residus pense que estem beneficiant a tot el món i nosaltres també ens sentim orgullosos de tindre un arròs diferent”.

L’arròs bomba és el predominant a la marjal de Pego-Oliva, tot i això, es continuen provant altres varietats per veure si són òptimes a les característiques de sòl que presenta l’aiguamoll. El bombó és una d’eixes varietats, ja que és original de la mateixa marjal. Explicava Vicent Dominguis que “este arròs té una història de 100 ó 200 anys enrere. El bombó desapareix ací l’any 1936, però arriba a Líbia amb la referència de què és un arròs produït a Pego, Alacant. Així hi ha història del bombó, però mai s’ha transformat en marca.” Dominguis defensa que “Pego podria tindre perfectament la marca del bombó i eixa marca podria divulgar-se a tots els llocs”. El problema és que actualment la varietat reina és el bomba i confessava Dominguis que “al final cansa haver d’explicar una i una altra vegada la història de l’origen de l’arròs bombó, tot i que la seua qualitat és també molt bona”. Així que sentenciava que “si tots volen bomba, doncs bomba”.

No obstant, tot i el domini de l’arròs bomba en el mercat, a la marjal s’està produint bombó “per encàrrec”. Al voltant de 4 ó 5 fanecades. I és que explicava Dominguis que “hi ha molts restaurants a Barcelona i àrea metropolitana que al provar el bombó van apreciar la seua qualitat” i s’està produint la varietat “però sobre demanda”, puntualitzava l’arrosser.

A banda, en el camp experimental de la Conselleria s’està estudiant el comportament de la varietat Albufera i J. Sendra del que s’han fet enguany 200 fanecades. Aquestos arrossos tot i que tenen qualitat, es caracteritzen per tenir un comportament en la cuina que es podria definir com convencional. A més, explicava el membre del Grup Arrosser Les Tanques que “són arrossos que produeixen molt més, però al que també se’ls ha d’aplicar molt més adob químic”.

Per a veure els resultats de la sembra d’ahir haurem d’esperar aproximadament 120 dies, que és el que sol durar el procés de creixement i maduració de l’arròs.
34 Visites

Deixa un comentari