L’Ajuntament de Pego regularitza els preus de la residència municipal Sant Joan de Déu

Vists els resultats de l’estudi de mercat fet per la regidoria Serveis Socials en el que es conclou que les actuals tarifes estan per sota dels preus de mercat de les residències públiques, el plenari ordinari d’ahir aprovava pujar els preus un 20% amb 9 vots a favor els de l’equip de govern i el grup Bloc-Compromís i 3 vots en contra, del PP. La pujada serà del 25% quan es tracte de persones de gran dependència.
Amb més minuts de retard dels habituals a causa de l’avaria d’un cotxe al carrer Major que tenia atrapat al portaveu del PSPV en un embús i; amb menys quòrum de l’habitual, per l’absència de la majoria dels regidors i les regidores del PP, va començar el plenari ordinari del mes de setembre, ahir dijous 29, Sant Miquel.

El segon punt de l’ordre del dia va estar el més important de tots els proposats al plenari, ja que es tractava de la modificació de l’ordenança reguladora de la taxa de prestacions del servei d’estada i assistència de la Residència Sant Joan de Déu. Una modificació motivada per les conclusions d’un estudi de mercat per saber en quin punt es troben els preus de dita residència.

Enrique Moll, regidor delegat de la Residència defensava la proposta d’augmentar un 20% les tarifes generals de la residència i un 25% les tarifes per a les persones sense autonomia pròpia. Explicava Moll que l’estudi de mercat es va fer “perquè crèiem que els preus de la residència de Pego eren molt baixets” i sembla que els resultats avalaven eixa teoria, ja que després d’analitzar el contingut de l’estudi “hem cregut convenient regularitzar una miqueta els preus, que, encara que estiguen per baix del que és el mercat, són una miqueta més acords del que actualment eren”.

Un altre dels arguments esgrimits pel socialista per tal d’augmentar els preus era donat pel fet que “des de 2004 no s’havia regularitzat, ni s’havia fet cap pujada i crèiem que estaven obsolets [els preus]”. Aclaria Moll que el fet que es pugen les tarifes, no significa que “les persones que estan rebent una ajuda de l’Ajuntament, hagen de deixar de rebre-la o hagen de pagar alguna cosa més”.

Des del Bloc-Compromís, la seua portaveu, Conxa del Ruste observava que “encara que nosaltres, des del Bloc-Compromís, tenim clar que som totalment defensors dels serveis públics, també som persones realistes i persones que, sobretot, volem mantindre els serveis públics”. Anant a la residència, del Ruste afirmava que “el problema de la residència és un problema de finançament”. “La qüestió és que –apuntava del Ruste- hem assumit una sèrie de competències en temps de bonança econòmica i ara no es poden assumir de la mateixa manera”. La portaveu del Bloc possessionava el seu grup polític afirmant que “hem de mantindre els serveis públics i per això nosaltres, com a exercici de responsabilitat, trobem que sí que s’hauran de pujar els preus de les persones que estan allí per a fer una miqueta menys greu la qüestió de mantindre la residència, mentre no es puga finançar d’una altra manera”.

El PP s’oposava frontalment a la proposta. Declarava Fernando Gil, encarregat de defensar la postura dels populars, que “no dubte en cap moment de la bona voluntat que ha tingut Enrique d’adaptar o intentar regular el millor possible els costos que realment ens consta tot açò, però nosaltres sempre hem partit de la idea que, en una situació com la que estem tenint últimament, el que no es pot fer és intentar, davant de tot, regular uns preus conforme s’han posat, incrementant-los en un 20%, per a tindre en el 2012, un dèficit de costos de 362.100 euros en el manteniment d’esta residència”. Fent els seus càlculs particulars, Fernando Gil, assegurava que malgrat la pujada del 20% de les tarifes, “ens trobem en la ingent quantitat, de 500.000 euros aproximadament, que és el que el poble de Pego, a través de l’Ajuntament, està pagant per a sufragar el que 36 persones residents estan fent de despesa al poble de Pego; a través de 24 persones que treballen ara a la residència”. El PP va apostar, de nou, per construir una nova residència amb més capacitat.

Ciutadans de Pego recolzava la proposta del regidor de la Residència, fonamentant-se, sobretot, segons el seu portaveu, José Maria Ferrer, “en base a la situació de crisi que estem vivint”. Afirmava Ferrer que “si poguérem sostindre-la en el preu anterior, la sostindríem en el preu anterior. En el preu nou seguim sense poder-la sostindre perquè és deficitària, però si podem fer que eixe dèficit siga menor, doncs, creiem que és positiu”.

Continuava exposant el portaveu de Ciutadans de Pego que “si la proposta econòmica suposa uns 120.000 euros anuals de menys dèficit, perquè no és que vullguem guanyar diners d’ella, doncs suposa una cosa a valorar”, sospesava Ferrer. Defensava el portaveu de Ciutadans de Pego que “estem mantenint un servei públic, deficitari, i crec que és positiu per a la gent major del poble. No tenim altra cosa”, declarava José Maria Ferrer qui avançava que, de moment, “no tenim altra cosa però estem pretenent fer-la. No estem parats. Estem buscant alternatives. I supose que en breu es plantejarà alguna proposta de fer una nova residència on es posaria més gent treballant, tindria cabuda per a molta més gent; es podrien donar molts millor servicis i no en unes instal•lacions tan precàries com les que hi ha a dia de hui”.

Com dèiem al principi aquest punt va ser extens i, de fet, es va encetar un segon torn de paraula per a puntualitzar o afegir alguns detalls. Començava aquest segon torn de paraula el regidor delegat de la Residència, Enrique Moll. Moll va al•ludir a la venda de pisos de la Plaça del Mercat, durant el govern de PP i Iniciativa Independent per a denunciar que si no s’hagueren venut “s’hagués pogut ampliar la residència”. Assegurava Moll que amb aquella venda “van capar el que hagués pogut ser que la residència de Pego s’hagués pogut ampliar al lloc en el que està. En quatre duros s’hagués ampliat; haguérem tingut 30, 40 ó 50 residents més. Hagués deixat de ser un element no rentable per a l’Ajuntament i haguérem tingut una residència al centre del poble, que és, al cap i a la fi, on els residents volen estar”.

Explicava Enrique Moll que “el servei és deficitari perquè tenim un personal que fa falta per a cobrir un horari […] però com la residència està capada i no té possibilitats d’ampliar-se, doncs eixe personal, que fa falta, crea un dèficit perquè eixe personal podria atendre 25 ó 30 residents més i aleshores ja seria rentable el servei per al poble de Pego”. Puntualitzava Moll que “de totes maneres nosaltres no perseguim que siga rendible, perseguim que hi haja un servici”.

La portaveu del Bloc-Compromís, Conxa del Ruste, recolzava que no es pot deixar d’invertir en l’actual residència en detriment d’una futura instal•lació que no se sap quan tardarà en dur-se a terme i, a més, puntualitzava que “els serveis públics són deficitaris i ho han de ser. No són un negoci. Els serveis públics són serveis a la ciutadania que es donen a gent en situació desafavorida, a persones que no tenen els mitjans per a pagar-se una residència privada en 2000 euros al mes que tinga tot tipus de serveis. Als xiquets que no poden pagar-se una guarderia privada o a les persones que no, necessàriament, han d’anar a la sanitat privada. Els serveis públics són drets de ciutadania i per tant són deficitaris […] La rendibilitat és el servei que es dóna a través del servei públic”. El problema, apuntava del Ruste, és el finançament local.

En la seua segona intervenció Fernando Gil, portaveu popular, contestava per al•lusió a l’afirmació d’Enrique Moll sobre la seua implicació en el govern que va vendre els pisos de la Plaça del Mercat, assegurant que ell no estava en eixe govern tot i que apuntava al fet que “tampoc estava en contra de què es vengueren” i declarava que la residència actual no està a un bon lloc.

El portaveu de Ciutadans de Pego, José Maria Ferrer, advertia que s’estava desvirtuant del tema a tractar i afegia a la defensa de la pujada del 20% de les tarifes de la residència que, des de 2004 la vida ha pujat; “els preus de la llum han pujat, els preus de vida han pujat, els preus de qualsevol servei han pujat, els preus del menjar han pujat”. A més, discrepava amb la visió de la portaveu del Bloc-Compromís sobre que és un servei públic, exposant que “hi ha altres maneres de gestionar […] com la gestió semipública, on també donem un servei públic […] però deixem d’assumir, com a ajuntament, un dèficit tan elevat com és el personal que treballa, els serveis i la gent que no tenen mitjans”.

Del Ruste aclaria que una cosa és que els serveis públics siguen deficitaris per norma i l’altra com finançar-los perquè no siguen tan sagnants per a l’administració local.

Un dels nous regidors del PP preguntava si la pujada de les tarifes no s’hagués pogut aplicar progressivament.

Acabava el punt amb la intervenció de l’alcalde, Carmelo Ortolà qui rectificava una dada, el fet que la residència va començar a ser deficitària des del moment en què no va estar regida per les franciscanes de la Puríssima Concepció.
136 Visites

Deixa un comentari