L’Ajuntament de Pego favorable a devengar els mesos de juny i part de juliol de la paga extra

Perquè els diners no es destinen a una altra partida, sinó que es congelen i, en principi, s’haurien de retornar en un futur, encara sense data.
El Bloc-Compromís presentava una moció per a reclamar el pagamanet proporcional de la paga extra de Nadal als empleats públics del consistori. Conxa del Ruste era l’encarregada d’exposar el contingut de la moció. Començava la portaveu valencianista explicant que “la nostra Constitució actual empara el fet que, si hi ha una norma que tinga efectes retroactius i estos siguen dolents per a la població, no es pot donar”. Segons el Bloc-Compromís això és el que provoca el Reial Decret 20/2012 de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària ja que, entre d’altres coses, “lleva la paga extra al personal empleat públic, funcionaris i laborals”. Este decret va entrar en vigor el 15 de juliol. No obstant la paga extra de Nadal es compta des de l’1 de juny. Això significa que “tot el personal empleat públic duu devengat un mes i mig de paga extra”, explicava Conxa del Ruste.

Des de Compromís es creu que s’ha de fer així. Però presenta la moció també per tal “d’estalviar les demandes judicials tan en laboral com en contenciós que es puguen produir perquè tots els sindicats estan assabentats del problema i estan preparats per a actuar”. Compromís també vol evitar, amb esta moció “despeses judicials a l’ajuntament”.

El portaveu del PSPV, Enrique Moll, preguntava al secretari municipal si l’ajuntament té postestat per a fer el pagament d’esta paga “sense incomplir la llei que anul·lava la paga extra” per a saber si va a incomplir-se la llei.

El secretari contestava que els ajuntaments tenen “potestat per a regular les retribucions dels seus empleats, sempre, clar, complint la legalitat”. Al respecte del cas que es presentava, comentava el secretari que, fetes diverses consultes a consultores de l’administració local, estes es “pronuncien de manera negativa de què puguem fer això”.

Una vegada aclarit el dubte, Enrique Moll, declarava que els socialistes “sí que estem d’acord que es devengue eixa paga extra”. Feia notar Moll que en acomiadaments produïts després d’aprovat el RD “sí que es paga eixa part proporcional de la paga extra i per tant, la mateixa llei està reconeixent que sí que devenga la paga extra durant eixe període”, donant-se “una incongruència”. La solució seria, segons Moll si l’ajuntament va a incomplir la llei, presentar un recurs o que es modifique la llei.

El secretari municipal comentava que “teòricament el funcionariat no la perd”, “teòricament és una suspensió” i això generarà, “en exercicis futurs”, que es tornen els diners ara immobilitzats.

Per al PP amb les explicacions del secretari quedava clar el tema, que “no tenim com a corporació la postestat per a poder entrar en el que ha dit una llei del Govern espanyol”. D’altra banda, Maite Ferrándiz expressava que veia “incongruent la sol·licitud per part del Bloc-Compromís d’esta reclamació, havent votat a favor de no pagar productivitat i hores extres als treballadors de l’ajuntament”.

Conxa del Ruste contestava la diferència de vot perquè, “la productivitat és un complement retibutiu que si no està ben reglamentat és totalment pervers perquè es pot gastar amb finalitat polítiques”. També qualificava la productivitat com a complement “obscur”. La paga extra “és un complement salarial en què les persones compten, el que passa és que en comptes de cobrar-lo mensualment, es cobra a final d’any i a juliol”. Qualificava del Ruste la paga extra com a “clara, neta i transparent”. Respecte a la moció, asseverava la portaveu del Bloc-Compromís que “no és una il·legalitat […] és una interpretació legal”.

Ferrándiz denunciava que les paraules de la portaveu valencianista sobre la productivitat “és acusar a tots els que estem ací”.

L’alcalde, com a portaveu de Ciutadans de Pego, subratllava el caràcter de retroactivitat de la norma ministerial i definia la qüestió com a ‘delicada’. També destacava que eixos diners “s’immobilitzen”, no és que els diners es destinen a altres partides. Això el portava a entendre que “ahí hi ha un mes i uns dies que eixa prorrata d’eixe temps no estaria coberta”. Concloïa Carmelo Ortolà que “les persones tenen dret al mes de paga”. No obstant, era conscient que podria donar-se una impugnació de l’acte des de subdelegació de govern. Una impugnació que haurà de ser atesa pel plenari.

El punt era aprovat per 9 vots a favor, els de l’equip de govern i el Bloc-Compromís i 4 abstencions del PP.
588 Visites

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Obligatori *

Hola!!