L’Ajuntament de Pego aprova procedir a l’execució de la sentència del TSJ que anul•la la Ponència de Valors de Cadastre

Ho fa per 8 vots a favor, els de Ciutadans de Pego, PSPV i Bloc i 5 abstencions, les del PP. A més, aprovava resoldre el contracte de concessió administrativa de la gestió dels serveis públics de docència, salvament i socorrisme i manteniment de la piscina climatitzada de Pego, després del dictamen favorable del Consell Jurídic Consultiu.

Aquest matí ha tingut lloc una sessió plenària extraordinària i urgent a l’Ajuntament de Pego per a aprovar l’execució de la sentència nº162 de 19 de febrer de 2010 dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, sentència que anul•la la nova ponència de valors cadastrals per al poble de Pego, després de demostrar-se que els valors que apareixien en dita ponència estaven per damunt dels preus del mercat. D’altra banda, també es procedia a tancar l’expedient de resolució del contracte de la piscina coberta, després què el Consell Jurídic Consultiu es pronunciara a favor de l’expedient presentat per l’Ajuntament de Pego.

El 15 de setembre de 2010 el Tribunal Suprem declarava “desert el recurs de cassació preparat per l’Administració de l’Estat contra la sentència” del TSJCV que fallava que “devem anul•lar i anul•lem, els actes administratius identificats en el fonament jurídic primer d’esta sentència, tant les valoracions cadastrals individualitzades com la pròpia ponència de valors”. El 28 de setembre de 2010 es notificava a la procuradora la decisió de l’alt tribunal i el 29 de setembre se li comunicava al consistori pegolí.

Avui de matí la corporació municipal ha procedit a aprovar l’execució de dita sentència sobre cadastre per 8 vots a favor, els de l’equip de govern, format per Ciutadans de Pego, PSPV i Bloc i 5 abstencions, les de l’oposició del PP.

El regidor d’Hisenda i alcalde de Pego, l’independent Carmelo Ortolà, exposava els fets que han dut a què es produisca aquesta situació. “La Ponència de Valors de Pego que va sol•licitar este Ajuntament el dia 27 de novembre de 2003, realitzada i aprovada per la Direcció General de Cadastre l’11 d’octubre de 2007, queda anul•lada per esta sentència. Açò és va fer públic el passat mes de març per part del TSJCV qui ho va jutjar. A continuació, el 17 de març vam tindre una reunió amb el Director General de Cadastre per veure com es mamprenia esta sentència. Aleshores la Direcció General de Cadastre ens va anunciar tant a l’equip tècnic com als polítics que vam estar allí presents, que anaven a presentar un recurs de cassació front al Tribunal Suprem i que, en tot moment, s’atendrien al que els digués l’Advocacia de l’Estat […] La sorpresa, tenen vostès l’auto del TS, és que ens personem, fem un escrit de defensa de la sentència en contra de dit recurs que havia dit que presentava la Direcció General de Cadastre, quan la setmana passada, se’ns notifica a través de la procuradora de l’Ajuntament que desistien de presentar eixe recurs [de cassació], per tant el TS ha arxivat el que és aquest recurs […] Moment en el qual la sentència ja es pot considerar com a ferma i el motiu de vindre a aquest plenari és demanar, com ja es va fer el 27 de novembre de 2003 que s’iniciara un procediment, a qui l’aprovada i la va publicar després en el Butlletí Oficial de la Província, que és la Direcció General de Cadastre, que procedisca a anul•lar eixa ponència de valors conforme diu la sentència.”

Al respecte, la portaveu del Bloc Marian Tamarit expressava la coincidència de criteris amb la sentència, ja que des del Bloc es pensa “que és una mala ponència, hi ha una sobrevaloració de valors i per tant, estem totalment d’acord en la sentència que anul•le esta ponència”.

Des del Partit Socialista, la seua portaveu, Anna Aparisi reiterava l’acord amb la sentència, tenint en compte que “nosaltres mateixa hem sigut els que hem iniciat que no arribara a cap aquesta ponència tal com la varen muntar des de Cadastre”. De fet, Aparisi recordava que “es va advertir i readvertir des d’este Ajuntament que no estava ben feta i al final els tribunals ens han donat la raó”.

La popular Maite Ferrándiz distingia que el que s’anava a aprovar “no és si s’acata o no s’acata la sentència. […] És una sentència ferma […] i ací estem instant a la Direcció General de Cadastre”. Alhora la portaveu del PP afirmava que “per suposat que anem a acceptar i acceptem la sentència” i demanava saber “si a la sentència en algun moment es fa menció sobre l’obligació de devolució de l’import indegudament cobrat”. Al que el secretari municipal li contestava que sobre aquesta qüestió “la sentència no es pronuncia. La sentència anul•la la ponència i per tant, el que lògicament s’ha de llegir és que queden anul•lats un padró, primer una matrícula de l’IBI i després els actes que se’n deriven d’això. Però ahí ja entraríem en l’execució de la sentència per això la proposta insta a l’execució per a aclarir totes eixes incògnites. L’obligació d’executar les sentències correspon a l’administració causant de l’acte, en este cas és la Direcció de Cadastre”.

Ferrándiz també s’interessava “en el cas que, dins d’eixos actes administratius que comporta l’execució de la sentència, qui seria qui hauria de tornar els diners indegudament cobrats?” El secretari municipal contestava, sempre prudent, que “sense prejudici que això serà objecte de procediments, pensaríem que qui ha de tornar els diners és qui ha originat el perjudici. L’Ajuntament entén que s’ha produït –no és que ho entén sinó que hi ha una sentència que ho diu- que s’ha anul•lat un acte administratiu que va elaborar la Direcció General i per tant la Direcció General haurà d’assumir les conseqüències i per tant, si les conseqüències són eixa resolució recaptadora, que comportarà a la vegada que l’Ajuntament perda uns ingressos, i que els veïns hagen de demanar unes devolucions, eixes devolucions entenem que, des de la perspectiva municipal i jurídica, seria l’organisme que ha causat eixe mal el que les hauria de fer”.

El regidor d’Hisenda recalcava, fent referència a la primera al•lusió de la popular Ferrándiz sobre el que s’estava debatent al plenari, que “no estem plantejant si acatem o no acatem, estem plantejant que volem que s’execute la sentència”. També contestava Carmelo Ortolà a la pregunta sobre qui deuria ser l’encarregat de tornar els diners, expressant que “jo trobe que la sentència, en la seua part resolutòria, és prou clara i és que diu que “qui deu de fer i aprovar -com així està fet durant tot el procediment- la revisió de valors i la ponència de valors, és la Direcció General de Cadastre.”” Assegurava Ortolà que “queda demostrar que s’ha fet malament i no ho diguem nosaltres […] ho diu la sentència. I el principal fonament en què es basa [la sentència] per a dir que està mal fet són les valoracions que s’han fet dels béns, que són desorbitades i no obeeixen a preus de mercat.” També constatava el primer edil que “és cert que en cap moment la Direcció General de Cadastre ha aportat la documentació en la qual s’especificava i, tècnics que ratificaren, quin era el preu dels béns.”

Apuntava Ortolà a la “responsabilitat patrimonial” per a deixar clar que “si una administració t’imposa una norma que es demostra que està mal feta, hi ha una cosa que es diu responsabilitat patrimonial i pel que va a lluitar ara este Ajuntament és perquè s’aplique i per a demanar responsabilitat patrimonial a qui ha dictat dita resolució, que vull recordar que no és l’Ajuntament de Pego”.

L’altre punt extraordinari i urgent era la resolució del contracte de concessió administrativa de la gestió dels serveis públics de docència, salvament i socorrisme i manteniment de la piscina climatitzada. Recordem que la UTE CS-Caps ha incomplert els termes del contracte signat amb l’Ajuntament de Pego i amb els mateixos treballadors i treballadores de la instal•lació esportiva. Al respecte d’aquest tema el Consell Jurídic Consultiu emetia el seu dictamen el 23 de setembre de 2010 i el comunicava a l’Ajuntament de Pego el 29 de setembre. En ell determinava acreditats els incompliments de l’empresa el que comporta la resolució del contracte de gestió per causa imputable al contractista. El CJC conclou que “davant la falta injustificada d’un funcionament i manteniment adequat de les instal•lacions i del servei de la piscina coberta municipal, s’estima que la concessionària, […] ha incomplert l’obligació de d’execució contractual […] el que habilita a l’administració a la resolució del contracte […]”.

El plenari de l’Ajuntament considerava aquest matí, “desestimar les al•legacions presentades per la UTE Grup CS-Caps […]; resoldre el contracte de gestió […], incautar la garantia constituïda per la UTE Grup CS-Caps per un import de 35.000 euros mitjançant aval bancari i procedir a la reversió a l’Ajuntament de les instal•lacions […]”.

La regidora delegada de l’àrea d’Esports, la nacionalista Marian Tamarit explicava que “es tracta de resoldre definitivament el contracte amb l’empresa que estava gestionant els serveis de la piscina.” Ja que asseverava Tamarit, “entenem que hi hagut un incompliment del servei per part de l’empresa, ja que en tot l’estiu no ha fet el manteniment de la piscina i fins i tot el dia 1 de setembre que tocava obrir no es va presentar.” Aquests fets i “amb l’informe favorable del CJC resolem definitivament el contracte amb esta empresa i així podrem iniciar el procediment de contractació perquè ho puga agafar una altra i es puga obrir la piscina”.

La socialista Anna Aparisi reiterava el suport del seu grup polític al procediment iniciat i expressava la conveniència que “es faça quant abans per a donar el servei a tots els pegolins”.

La popular Maite Ferrándiz traslladava la desconeixença de la problemàtica i anunciava l’abstenció de la seua formació política al respecte de la qüestió.

L’alcalde de Pego explicava el que pot ser molta gent es pregunte. Per què s’està tardant en obrir la piscina coberta. La resposta és que “s’ha seguit un expedient perfecte –i felicite a tots els serveis tècnics de l’Ajuntament- perquè ens juguem moltíssim. Perquè la resolució d’un contracte amb una empresa sempre acaba als jutjats i les coses que acaben en els jutjats o van molt ben fonamentades per l’administració o podem entrar sempre en el que són responsabilitats patrimonials.” Explicava Carmelo Ortolà que perquè tot el que s’ha fet fora impecable “s’ha demanat el preceptiu informe al CJC per a evitar que hi haja alguna errada, ja que possiblement acabarem, per una demanda de l’empresa, als jutjats”. No obstant, confiava el primer edil que l’Ajuntament té “una garantia de què l’expedient està ben fet.”

El punt s’aprovava per 8 vots a favor, els de l’equip de govern i 5 abstencions, les de l’oposició.
532 Visites

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Obligatori *

Hola!!