L’Ajuntament aprova remetre al•legacions a la Conselleria de Territori i Habitatge i a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer

Al respecte de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, el Pla d’Acció Territorial de Paisatge i el Pla Director de Defensa contra Avingudes a la Marina Alta, respectivament. A més, s’aprova el projecte i expedient de contractació de l’aparcament públic de la Plaça de l’Antic Regne de València. Així mateix, s’autoritza la gestió i execució de les obres per a la implantació de la xarxa inalàmbrica municipal de serveis que durà a terme la Conselleria d’Administracions Públiques.
En sessió plenària extraordinària l’Ajuntament de Pego ha donat llum verda a la remissió de les al•legacions al respecte de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, part de la proposta que avançàvem dimarts passat al respecte de la reducció de la parcel•la rústica per poder construir un habitatge; també presentava al•legacions al Pla Director de Defensa contra avingudes a la Marina Alta elaborat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i al Pla d’Acció Territorial del Paisatge i a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental elaborat per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.

En el primer punt l’alcalde de la localitat, l’independent Carmelo Ortolà, explicava que l’Estratègia Territorial presentada pel Consell venia recomanada des de la Unió Europea, ja que “els membres de la Unió Europea estan obligats a seguir una sèrie de directrius que han de complir totes les regions que conformen la UE”. Eixe document traslladat a la Comunitat Valenciana, és un document obert “al que es poden aportar tota una sèrie d’al•legacions”, que és el que s’ha fet en aquesta sessió plenària. Les al•legacions es remetran a la Conselleria seran de tipus tècnic, mediambiental i economico-social.

De fet, l’Ajuntament de Pego ha esmenat una sèrie de consideracions com el fet que la comunicació entre administracions es creu que no ha estat l’adequada el que ha provocat que des de l’administració local no s’haja pogut “fomentar una major participació de la ciutadania en el projecte”; a més també es mostra la “disconformitat en el moment escollit per a la fase d’exposició pública” que es va realitzar durant el mes d’agost. Així mateix, es manifesta “el caràcter excessivament genèric de la proposta”, considerant-la “ambigua i contradictòria en alguns punts”.

El portaveu del Bloc, Àngel Sendra, demanava a la Conselleria més temps per poder estudiar el document i fer esmenes constructives al mateix. No obstant, comentava algunes propostes de millora per a alguns d’eixos punts ambigus i contradictoris de l’Estratègia territorial. En primer lloc, rescatava la demanada d’una “denominació d’origen de la taronja”, explicant que “la taronja ací s’ha distribuït, s’ha venut, però mai ha tingut […] una qualitat i un preu” reconeguts pels seus propis mèrits.

Sendra també demanava que es considerés a Pego com un poble de costa, en referència a les infrastructures ferroviàries, ja que expressava que “nosaltres estem treballant en una connexió a nivell europeu, fent un brancal per la costa espanyola que aniria cap a dins d’Europa que ens donaria una connexió molt bona amb el continent”. És per això que veia contradictòria la mesura proposada a l’Estratègia Territorial en el sentit “si estem preocupant-nos pel nostre comerç interior, però no treballem l’europeu, ahí estem pecant un poc”, afirmava reiterant la “mala connexió que tenim a Pego amb València i Alacant”.

D’altra banda, el portaveu del Bloc denunciava la redacció en castellà d’un document oficial de la Generalitat Valenciana i encomiava al Consell a, com a mínim, redactar els informes en bilingüe.

El nacionalista també ha criticat el període en què es va presentar el projecte i el fet que no es deixe oberta la porta a modificacions posteriors, ja que fa interpreta aquest gest al regidor que els redactors de l’Estratègia consideren que aquesta “està molt ben feta”. A més, Àngel Sendra manifestava el seu desacord en què Pego siga tingut en compte com a poble “rural i d’interior”, ja que ell el considera “costaner”, una denominació que segons el portaveu del Bloc implica que “no em volen donar una connexió industrial o ferroviària o el que hi haja d’haver”. No obstant, reconeixia Sendra que Pego també té una connexió amb l’interior perquè “estem poble que tant volem nosaltres té litoral, però també muntanya i a partir d’ahí es on podríem treballar nosaltres el turisme en el paisatge i el que ve associat”.

Per últim, el portaveu del Bloc manifestava la seua disconformitat amb una comparança que es fa a l’Estratègia Territorial entre el País Valencià i els Estats Units i és que tornava a referir-se el regidor nacionalista en la comparança amb Europa, en este cas en detriment als EEUU. Finalment, Àngel Sendra feia menció a la demanda de la reducció de la parcel•la mínima, tot i que “tenint en compte el que no signifique una especulació de cara als estrangers” i fomentar “refer les cases que hi ha al poble”, deixant clar que “s’ha de mantenir l’explotació agrícola amb la caseta”.

La portaveu socialista, Anna Aparisi, manifestava el vot afirmatiu del seu partit a les al•legacions que es presentaven a l’Estratègia Territorial, tot i que criticava com de tard arribava la mateixa. A més, ressaltava que es tracta “d’una estratègia massa ambigua, contradictòria i deixa massa portes obertes”. D’altra banda, considerava que “este document no és el més ideal per a la Comunitat perquè s’han deixat de banda zones com l’horta valenciana o la zona marítima”, el que per a Aparisi significa que “el govern autonòmic no ha tingut voluntat d’aprovar, en cap moment, una planificació correcta”.

Des del PP, la seua portaveu, Maite Ferrándiz, abans d’avançar el sentit del vot de la formació intentava aclarir què era el que s’anava a aprovar. Després d’aclarit el dubte, Ferrándiz confirmava la negativitat del vot del PP “en part perquè l’informe tècnic queda molt… i sempre s’encamina en la mateixa línia i no anem a aprovar-lo, evidentment”. Al respecte de la proposta municipal afirmava la portaveu popular que “la gran part de coses que apareixen ací estan reflexades ja en el que és la llei de 2004 de sòl no urbanitzable, només hi ha una xicoteta diferenciació que és el reduir la parcel•la mínima d’una a mitja hectàrea”. Alhora també corregia l’expressió que hauria d’acompanyar la construcció en terreny rústic afirmant que “en terreny rústic no és edificabilitat, sinó ocupació, superfície ocupada per la construcció”.

Maite Ferrándiz defensava que el que hi ha demandat en l’al•legació municipal “ja està defensat en el PGOU”. I per tant, com des del “PP considerem que l’informe tècnic no és el més encertat anem a votar en contra”.

Sobre el que va votar el Bloc al voltant del PGOU, puntualitzava el portaveu del Bloc aquesta formació en el seu moment va votar en contra del PGOU, del conjunt, no dels particulars.

Tancant aquest punt intervenia l’alcalde, Carmelo Ortolà, donant-li la raó a la portaveu popular en el fet que “hi ha una gran indefinició en l’Estratègia Territorial, perquè són temes molt oberts i molt interpretables”. D’altra banda, manifestava Ortolà, en el moment d’idoneïtat per a presentar aquestes al•legacions, una idoneïtat que ve confirmada per la mateixa Estratègia Territorial. És per tot això que el primer edil afirmava que “és el moment oportú […] per a què reivindiquem, en la via que toca, un problema que sofrim tots els valencians i que a Pego coneixem de sobra i que és el que fa falta una hectàrea per a poder construir i eixe és el document que manifesta l’Ajuntament de Pego”.

Carmelo Ortolà recordava que quan Maite Ferrándiz “va aprovar el PGOU el 1998 hi havia tres tipologies el 3.000, el 5.000 i el 10.000, cosa que es va pegar contra la llei d’aquell moment que només permetia els 10.000 m2, aleshores estaven redactant un PGOU que ja sabien segur que estava en contra de l’ordenació territorial vigent en la Comunitat Valenciana”.

Insistia Ortolà que en el plenari s’estava tractant un tema diferent. Així mateix definia la finalitat última de la proposta de reducció de parcel•la mínima en sòl no urbanitzable, el fet que “tots sabem la tendència que hi ha en el sòl valencià, que els bancals estan quedant-se erms i abandonats i per tant és difícil […] que s’invertisquen diners en la taronja. D’altra banda, l’única forma que sembla ser que es puga dinamitzar aquest sector és agafar obligar, d’una forma o altra que tinguen en actiu el cultiu. Com? Donant un altre al•licient, que puguen construir en menys metres condicionat a què es mantinga el bancal en condicions”. Alhora també es demana en aquesta al•legació “que se li done una eixida legal a la quantitat de cases que estan fora d’ordenació i que estan consolidades perquè donaria treball als tècnics, ingeniers, arquitectes i donaria recursos també als ajuntaments”.

El punt era aprovat per 9 vots a favor, els de l’equip de govern i 4 en contra, els de l’oposició.

En l’Informatiu de dilluns s’ampliarà la informació al voltant de la resta de punts tractats en el plenari extraordinari d’avui.
55 Visites

Deixa un comentari