La reintroducció de l’àguila pescadora als PN de la Marjal de Pego-Oliva i al Montgó, cada vegada més pròxima

Els resultats de l’estudi de viabilitat per al projecte denominat “Reintroducció de l’Àguila Pescadora en la comarca de la Marina Alta i la Safor” conclouen que hi ha prou garanties d’èxit per posar en marxa el pla a la comarca, al que s’unix que la posició geogràfica de la Marina Alta és excepcional per facilitar la interconnexió amb les poblacions de les illes mediterrànies, França, Itàlia i la resta del continent europeu. Serà, per tant, una població pont; no aïllada. El projecte, elaborat per l’equip tècnic del CSIC i Fundació Migres, amb la implicació dels ajuntaments de Dénia, Xàbia, Oliva i Pego, la Conselleria de Medi Ambient i la col·laboració de Magic&Natura i la Fundació Baleària, perseguix establir les bases per a plantejar la recuperació de l’àguila pescadora com nidificant a la Comunitat Valenciana, revertint la seua extinció que data de 1981.

L’última vegada que vam tindre referències al voltant de la reintroducció de l’àguila pescadora a la Marina Alta i la Safor, més concretament la possibilitat que es recuperara l’espècie als Parcs Naturals de la Marjal de Pego-Oliva i del Montgó va ser a finals de març de 2017. En eixe moment es va anunciar que els ajuntaments de Dénia, Xàbia, Oliva i Pego anaven a sufragar un estudi per conèixer la viabilitat de reintroduir esta espècie que es va desaparèixer a la comarca l’any 1981. Un any després ho faria a tot l’Estat.

IMG-20180116-WA0002
A la taula: Lola Cano, directora de la Fundació Migres; Miquel Ferrer, delegat del CSIC a Andalusia; Roy Dennis, ornitòleg i Juan Giménez, cap del servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient.

Els resultats d’eixe treball, elaborat per l’equip tècnic del CSIC i la Fundació Migres i que compta amb el recolzament dels ajuntaments de Dénia, Xàbia, Oliva i Pego, la Conselleria de Medi Ambient, a més de la col·laboració d‘Acció Ecologista Agró, Magic&Natura i la Fundació Baleària, es van presentar ahir a la capital comarcal. L’estudi conclou que la Marina Alta és idònia per a l’àguila pescadora: l’aigua, la fauna i en especial la seua ubicació són perfectes.

L’equip d’investigadors va anunciar que està preparat per a iniciar la introducció de l’àguila pescadora este estiu. No obstant això, el representant de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, va indicar que la Generalitat no comptava en principi amb què el projecte arrancara enguany. Malgrat tot va ser optimista i confiat que, finalment, puga ser així. Va demanar, però, la implicació dels ajuntaments i també de la iniciativa privada, per acabar de «convèncer la consellera» Elena Cebrián.

El projecte tindria, pel que fa a la primera fase, la de la reintroducció, cinc anys de durada. El primer any es faria una solta de quatre pollastres en cada parc natural, procedents estos d’Andalusia. En els següents quatre anys s’anirien deixant anar uns altres 20 pollastres cada any, procedents en este cas d’Alemanya, Escòcia i Finlàndia. Després, amb comptant que s’aconseguix assentar una població estable, només caldria dur a terme el seu control i seguiment.

Els experts van explicar que estes aus tornen a criar al lloc on van realitzar el seu primer vol. Per tant, en la reintroducció, els pollastres es porten amb quatre setmanes de vida perquè alcen el vol a les huit setmanes. Els pollastres s’ubicaran en uns nius prefabricats que estaran estratègicament distribuïts per diferents punts d’ambdós parcs naturals. L’objectiu és que creguen que han nascut ací, per a això no han de perdre de vista la naturalesa.

IMG-20180116-WA0000
Joan Sala, President de la Junta Rectora del Montgó. Com a delegat d’Acció Ecologista-Agró a la Marina Alta va iniciar un estudi sobre l’àguila pescadora al Montgó. Itziar Colodro, representant de l’empresa Magic&Natura.

Les tres quartes parts dels pollastres que s’introduïsquen a la Marjal i al Montgó seran mascles, la resta femelles. I és que el comportament d’estes aus indica que els mascles sempre tornen al seu lloc d’origen després de les seues llargues migracions, mentre que les femelles canvien d’ubicació amb més facilitat.

A l’hivern estes aus es desplacen des del nord d’Europa fins al continent africà en busca d’un millor clima. Els paratges de la Marina Alta són un punt de descans per a la majoria d’ells. La intenció és que, com fa quasi 40 anys, l’àguila pescadora no només passe per la zona, sinó que també l’habite.

L’objectiu és que els exemplars que s’instal·len ací es relacionen amb els de les Illes Balears, així com amb d’altres àguiles pescadores, com les que viuen a Andalusia, amb l’objectiu de poder augmentar la varietat genètica. Si tot discorre com està previst pels tècnics, s’espera que en dos o tres anys les primeres parelles comencen a tindre noves cries.

IMG-20180116-WA0001
L’ornitòleg escocés Roy Dennis és una autoritat a Europa en aus rapaces.

El projecte a desenvolupar serà una anella més, i fonamental, per completar el pla d’una població “paneuropea” de l’àguila pescadora que preveia ja un programa del Consell d’Europa de l’any 2015. La seua reintroducció a la Marina Alta funcionarà, a més, com a pol d’atracció turística i generador d’activitat.

L’àguila pescadora va desaparèixer en els anys 80 de la península, per diverses causes diverses, que apunten principalment a la pressió derivada de l’excessiu desenvolupament urbanístic del litoral, la sobreactivitat turística o la caça directa de l’espècie. Per això, en l’actualitat la població mediterrània d’esta espècies està fragmentada i és feble. Davant esta situació, els experts i les expertes, asseguren que la Marina Alta és «un punt estratègic per reforçar aquesta població». De fet, els investigadors han conclòs, en el seu informe, que es donen totes les circumstàncies per confiar en l’èxit del projecte.

Apuntaven també que els únics depredadors actualment de l’àguila pescadora al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva podrien ser les línies elèctriques que passen per l’aiguamoll. No obstant això, també assenyalaven que estes han millorat i es poden desviar, amb un alt índex d’èxit, els vols de les aus perquè les esquiven. És per això que consideren la Marjal un lloc important de reintroducció.

El cost total del projecte, per als cinc anys que duraria l’esglaonada reintroducció de l’espècie, rondaria els 490.000 euros. Per això una iniciativa d’este tipus requerix la implicació ciutadana, de l’administració pública i de la iniciativa privada. El projecte ha de comptar amb un programa de difusió, educació, divulgació i participació.

 

467 Visites

Deixa un comentari