La primera pintura rupestre trobada al terme de Pego permetrà tancar la història del territori
Els artífex del descobriment, Juan Pastor, Fernando Sendra i José Sendra han explicat a la presentació de la troballa, que l’incendi del maig de 2015 els ha permès passejar pel barranc de La Canal i adornar-se’n de la pintura. Es tracta d’un cérvol mascle adult amb fletxes a la panxa. De moment la primera pintura rupestre de Pego serà protegida com a Bé d’Interés Cultural. Els experts han destacat el tractament exemplar que han tingut els descobridors i les autoritats locals en tenir la certesa de la troballa. Han explicat que ha estat «molt eficaçment comunicat», el que no és habitual.
L’incendi de maig de 2015 va arrasar amb el que tenia al davant i va deixar descarnada la muntanya que tant estimaven pegolins i pegolines. Este tràgic esdeveniment, però, també ha permès descobrir sendes que estaven perdudes, localitzar pous o altres elements arquitectònics que estaven ocults sota la vegetació. Aquell incendi també ha permès que tres amants de la història, tres autodidactes que els agrada saber sobre els seus orígens i que també compartixen l’estima pel caminar pel terme, hagen descobert la primera pintura rupestre a Pego.
Juan Pastor, Fernando Sendra i José Sendra van aplicar els seus coneixements de prehistòria —adquirits amb l’assistència als Tallers d’Història Local promoguts per l’Arxiu Municipal i la Regidoria de Cultura i a cursos sobre patrimoni d’àmbit comarcal, entre d’altres— quan, caminant pel barranc de la Canal, van observar una taca amb un color ben especial.
L’excursió d’eixe dia tenia com a objectiu connectar la zona d’acampada de COOPAGROTUR amb altres sendes de les rodalies. Van anar fins al Salt de la Canal, el més complicat. Passejant, passejant, en girar-se Juan Pastor es va donar compte que s’havien deixat una cova que, en passar no havien detectat. I van decidir tornar per inspeccionar-la. En parar allí Pep Sendra va cridar l’atenció sobre la «taca roja» i van descobrir que es tractava d’una pintura rupestre. De fet, van discutir sobre si representava una cabra o un cérvol. Asseguren que la zona del barranc de la Canal està «tota plena de foies i que dóna gust vore el que hi ha. I el que hi ha, ara és el moment de vore-ho».
«Una casualitat», asseguren que va ser la troballa i «un estímul». Però de la cova ja s’havia fet ús. I és que expliquen que estava tapada amb una tela de galliner per a evitar que les raboses feren cau allí dins. De tota manera, puntualitzen que «la pintura estava fora de la cova», «a l’entrada a la dreta».
La regidora de Cultura, Laura Castellà els ha demanat la col·laboració per a fer de guies quan comence l’exhaustiu estudi que l’Ajuntament de Pego ha encomanat a l’especialista en art llevantí Virginia Barciela. Una petició que han acceptat encantats.
Laura Castellà certificava que esta troballa permet que estiguen tots contents: els descobridors i les autoritats. Informava la regidora de Cultura que de moment la primera pintura rupestre trobada al terme de Pego «no formarà del Patrimoni Històric de la UNESCO perquè no està catalogada dins l’inventari». No obstant això, la pintura ja està protegida com a Bé d’Interès Cultural, el que provoca que «Pego comptarà amb tres BIC: les muralles, el Castell d’Ambra i la pintura rupestre». Destacava la regidora de Cultura la importància que comporta que els descobridors de la pintura hagen estat pegolins».
L’alcalde de Pego, Enrique Moll, ressaltava que este descobriment torna a demostrar que este ha estat «un paratge on els ésser humans han viscut, han caçat […]» des de temps ancestrals i apuntava que «el vincle entre la costa i l’interior passa per Pego». Moll ha agraït als tres descobrir «la dedicació a la muntanya». Per la seua banda, estos han assenyalat que «no tenia sentit que a les Valls hi haguera pintures i no al terme de Pego» i tenen la certesa que n’ha d’haver més. De fet, ja s’han oferit per a «anar a per elles».
Virginia Barciela González, col·laboradora honorífica de l’àrea de prehistòria de la Universitat d’Alacant, és conscient que es tracta «d’un jaciment molt especial per a vosaltres perquè és el primer que es documenta al terme municipal de Pego». Explicava també que des de 2013, junt amb dos companys més, està duent a terme un projecte de prospecció de les valls prelitorals de la Marina Alta que ha donat com a resultat 15 nous jaciments. Aventurava, l’especialista en art llevantí, que es poden trobar més pintures al terme de Pego.
Barciela explicava a la sala que «la pintura descoberta és art llevantí, art rupestre prehistòric, que té cronologia neolítica (8.000 anys a.C). És un art que ací està realitzat per poblacions agricultores i ramaderes». Així mateix, descrivia que «el motiu principal que trobem a este abric és una imatge d’un cérvol que està sent caçat». Més concretament es tracta d’un cérvol mascle adult. Un fet que, apuntava, no és estrany perquè les poblacions agricultores i ramaderes «tenen en la caça un dels recursos de subsistència més importants». L’art llevantí reflectix molt bé la realitat, és molt naturalista, intenta representar eixa realitat amb molts detalls, puntualitzava Barciela.
L’Ajuntament de Pego ha encarregat a Virginia Barciela una «documentació exhaustiva de la zona […] perquè estiga perfectament catalogada i es puga, així, contribuir a la seua conservació i a la seua divulgació». El primer pas que s’ha fet per començar eixe estudi és sol·licitar un permís a la Direcció General de Cultura. Una vegada es tinga eixe permís hi haurà diferents fases:
1.- Prospecció de la zona per garantir que no es quede res al tinter.
2.- Tractament de les imatges digital per descobrir com són realment les pintures.
3.- Topografia de la cova en 2D perquè és molt il·lustrativa i donarà a conèixer les característiques de la cova i on estan els panells de pintures rupestres.
4.- Reportatge fotogràfic d’alta qualitat per a tenir-ho tot molt ben documentat. Això permetrà la fotogrametria, és a dir, localitzar on està cada motiu i també permetrà realitzar calcs.
5.- Contextualitzar tot este treball, contextualitzar el jaciment. Pensar, vincular-lo amb altres jaciments de la zona, que hi ha moltíssim. Pensar qui el va fer. Per què el van fer en eixe lloc. Qualsevol detall que permeta reconstruir la història del jaciment.
6.- Georeferenciació. La creació d’una proposta de protecció.
7.- Fitxa d’inventari de jaciments arqueològics.
Totes estes són les principals eines de tipus administratius per poder protegir l’espai, informava l’experta en art llevantí.
Virginia Barciela agraïa als tres descobridors «el respecte amb el que han tractat i han donat a conèixer esta troballa». Han sigut «molt respectuosos perquè de forma molt ràpida han comunicat a les autoritats la troballa i açò va a permetre a l’Ajuntament de Pego que impulse un estudi i que el descobriment es conega i que passe a ser un element patrimonial de primer ordre per al municipi».
És justament el que començava destacant el Cap de Servei Territorial de Cultura i Esport, José Antonio López Mira, «la tasca i la gestió realitzada per tot Pego». Assegurava que «hi ha que sentir-se molt orgullós de poder gestionar estes troballes d’una manera tan eficaç», una circumstància que no és l’habitual. És per tant, concloïa «un exemple de gestió excel·lent», com també ho és que l’Ajuntament haja sigut tan ràpid a l’hora de contractar la millor especialista d’art rupestre de la província d’Alacant per fer el treball de prospecció.
«La tasca només ha fet que començar», és el que afirmava López Mira qui deixava clar que «açò és la primera mostra de l’art rupestre que és susceptible que aparega a Pego». I explicava que «el que aparega art rupestre a Pego és una cosa que tots els prehistoriadors estàvem esperant», perquè continuava explicant que «era impossible que hi haguera art a les poblacions d’interior quan, el pas natural de la costa a l’interior, passa per ací».
Afegia una realitat que no es pot amagar pel que fa a la troballa pegolina i és que, tot i que «l’excepcionalitat de la troballa», esta és «una merdeta en comparació a on està, és a dir, que la superfície rocosa és la pitjor de tot el barranc de la Canal». Un espai, però, que tot i que actualment puga semblar estrany s’ha de mirar en perspectiva i saber que els pobladors neolítics elegien els llocs «pel que els interessava a ells del territori», com és que des de l’abric es dominara amb la vista un indret bo per cultivar o caçar.
José Antonio López Mira està convençut que al voltant de la pintura trobada hi haurà més. Aconsellava el tècnic de Conselleria que la prospecció hauria de ser no només de l’abric on s’ha trobat la pintura, sinó de tot el barranc de la Canal. La Conselleria, «hui per hui, no aconsella la posada en valor del jaciment, més que res per l’accés», perquè això suposaria «una destrossa del paisatge i de l’entorn de l’art».
Avançava el Cap de Servei Territorial de Cultura i Esport que el que sí que es pot fer és preparar una exposició i una publicació quan Virginia Barciela avance en l’estudi de prospecció. El moment serà en les properes Jornades d’Estudi ‘Carmel Giner Bolufer’ que se celebraran esta tardor. López Mira també assegurava que «la part de difusió és la bàsica i fonamental».
La primera pintura rupestre descoberta al poble de Pego es catalogarà com a ‘Barranc de la Canal, abric 1’ perquè des de Conselleria es prioritza la toponímia de la zona on s’ha trobat el descobriment per preservar-la amb la troballa.
L’incendi de maig de 2015 va arrasar amb el que tenia al davant i va deixar descarnada la muntanya que tant estimaven pegolins i pegolines. Este tràgic esdeveniment, però, també ha permès descobrir sendes que estaven perdudes, localitzar pous o altres elements arquitectònics que estaven ocults sota la vegetació. Aquell incendi també ha permès que tres amants de la història, tres autodidactes que els agrada saber sobre els seus orígens i que també compartixen l’estima pel caminar pel terme, hagen descobert la primera pintura rupestre a Pego.
Juan Pastor, Fernando Sendra i José Sendra van aplicar els seus coneixements de prehistòria —adquirits amb l’assistència als Tallers d’Història Local promoguts per l’Arxiu Municipal i la Regidoria de Cultura i a cursos sobre patrimoni d’àmbit comarcal, entre d’altres— quan, caminant pel barranc de la Canal, van observar una taca amb un color ben especial.
L’excursió d’eixe dia tenia com a objectiu connectar la zona d’acampada de COOPAGROTUR amb altres sendes de les rodalies. Van anar fins al Salt de la Canal, el més complicat. Passejant, passejant, en girar-se Juan Pastor es va donar compte que s’havien deixat una cova que, en passar no havien detectat. I van decidir tornar per inspeccionar-la. En parar allí Pep Sendra va cridar l’atenció sobre la «taca roja» i van descobrir que es tractava d’una pintura rupestre. De fet, van discutir sobre si representava una cabra o un cérvol. Asseguren que la zona del barranc de la Canal està «tota plena de foies i que dóna gust vore el que hi ha. I el que hi ha, ara és el moment de vore-ho».
«Una casualitat», asseguren que va ser la troballa i «un estímul». Però de la cova ja s’havia fet ús. I és que expliquen que estava tapada amb una tela de galliner per a evitar que les raboses feren cau allí dins. De tota manera, puntualitzen que «la pintura estava fora de la cova», «a l’entrada a la dreta».
La regidora de Cultura, Laura Castellà els ha demanat la col·laboració per a fer de guies quan comence l’exhaustiu estudi que l’Ajuntament de Pego ha encomanat a l’especialista en art llevantí Virginia Barciela. Una petició que han acceptat encantats.
Laura Castellà certificava que esta troballa permet que estiguen tots contents: els descobridors i les autoritats. Informava la regidora de Cultura que de moment la primera pintura rupestre trobada al terme de Pego «no formarà del Patrimoni Històric de la UNESCO perquè no està catalogada dins l’inventari». No obstant això, la pintura ja està protegida com a Bé d’Interès Cultural, el que provoca que «Pego comptarà amb tres BIC: les muralles, el Castell d’Ambra i la pintura rupestre». Destacava la regidora de Cultura la importància que comporta que els descobridors de la pintura hagen estat pegolins».
L’alcalde de Pego, Enrique Moll, ressaltava que este descobriment torna a demostrar que este ha estat «un paratge on els ésser humans han viscut, han caçat […]» des de temps ancestrals i apuntava que «el vincle entre la costa i l’interior passa per Pego». Moll ha agraït als tres descobrir «la dedicació a la muntanya». Per la seua banda, estos han assenyalat que «no tenia sentit que a les Valls hi haguera pintures i no al terme de Pego» i tenen la certesa que n’ha d’haver més. De fet, ja s’han oferit per a «anar a per elles».
Virginia Barciela González, col·laboradora honorífica de l’àrea de prehistòria de la Universitat d’Alacant, és conscient que es tracta «d’un jaciment molt especial per a vosaltres perquè és el primer que es documenta al terme municipal de Pego». Explicava també que des de 2013, junt amb dos companys més, està duent a terme un projecte de prospecció de les valls prelitorals de la Marina Alta que ha donat com a resultat 15 nous jaciments. Aventurava, l’especialista en art llevantí, que es poden trobar més pintures al terme de Pego.
Barciela explicava a la sala que «la pintura descoberta és art llevantí, art rupestre prehistòric, que té cronologia neolítica (8.000 anys a.C). És un art que ací està realitzat per poblacions agricultores i ramaderes». Així mateix, descrivia que «el motiu principal que trobem a este abric és una imatge d’un cérvol que està sent caçat». Més concretament es tracta d’un cérvol mascle adult. Un fet que, apuntava, no és estrany perquè les poblacions agricultores i ramaderes «tenen en la caça un dels recursos de subsistència més importants». L’art llevantí reflectix molt bé la realitat, és molt naturalista, intenta representar eixa realitat amb molts detalls, puntualitzava Barciela.
L’Ajuntament de Pego ha encarregat a Virginia Barciela una «documentació exhaustiva de la zona […] perquè estiga perfectament catalogada i es puga, així, contribuir a la seua conservació i a la seua divulgació». El primer pas que s’ha fet per començar eixe estudi és sol·licitar un permís a la Direcció General de Cultura. Una vegada es tinga eixe permís hi haurà diferents fases:
1.- Prospecció de la zona per garantir que no es quede res al tinter.
2.- Tractament de les imatges digital per descobrir com són realment les pintures.
3.- Topografia de la cova en 2D perquè és molt il·lustrativa i donarà a conèixer les característiques de la cova i on estan els panells de pintures rupestres.
4.- Reportatge fotogràfic d’alta qualitat per a tenir-ho tot molt ben documentat. Això permetrà la fotogrametria, és a dir, localitzar on està cada motiu i també permetrà realitzar calcs.
5.- Contextualitzar tot este treball, contextualitzar el jaciment. Pensar, vincular-lo amb altres jaciments de la zona, que hi ha moltíssim. Pensar qui el va fer. Per què el van fer en eixe lloc. Qualsevol detall que permeta reconstruir la història del jaciment.
6.- Georeferenciació. La creació d’una proposta de protecció.
7.- Fitxa d’inventari de jaciments arqueològics.
Totes estes són les principals eines de tipus administratius per poder protegir l’espai, informava l’experta en art llevantí.
Virginia Barciela agraïa als tres descobridors «el respecte amb el que han tractat i han donat a conèixer esta troballa». Han sigut «molt respectuosos perquè de forma molt ràpida han comunicat a les autoritats la troballa i açò va a permetre a l’Ajuntament de Pego que impulse un estudi i que el descobriment es conega i que passe a ser un element patrimonial de primer ordre per al municipi».
És justament el que començava destacant el Cap de Servei Territorial de Cultura i Esport, José Antonio López Mira, «la tasca i la gestió realitzada per tot Pego». Assegurava que «hi ha que sentir-se molt orgullós de poder gestionar estes troballes d’una manera tan eficaç», una circumstància que no és l’habitual. És per tant, concloïa «un exemple de gestió excel·lent», com també ho és que l’Ajuntament haja sigut tan ràpid a l’hora de contractar la millor especialista d’art rupestre de la província d’Alacant per fer el treball de prospecció.
«La tasca només ha fet que començar», és el que afirmava López Mira qui deixava clar que «açò és la primera mostra de l’art rupestre que és susceptible que aparega a Pego». I explicava que «el que aparega art rupestre a Pego és una cosa que tots els prehistoriadors estàvem esperant», perquè continuava explicant que «era impossible que hi haguera art a les poblacions d’interior quan, el pas natural de la costa a l’interior, passa per ací».
Afegia una realitat que no es pot amagar pel que fa a la troballa pegolina i és que, tot i que «l’excepcionalitat de la troballa», esta és «una merdeta en comparació a on està, és a dir, que la superfície rocosa és la pitjor de tot el barranc de la Canal». Un espai, però, que tot i que actualment puga semblar estrany s’ha de mirar en perspectiva i saber que els pobladors neolítics elegien els llocs «pel que els interessava a ells del territori», com és que des de l’abric es dominara amb la vista un indret bo per cultivar o caçar.
José Antonio López Mira està convençut que al voltant de la pintura trobada hi haurà més. Aconsellava el tècnic de Conselleria que la prospecció hauria de ser no només de l’abric on s’ha trobat la pintura, sinó de tot el barranc de la Canal. La Conselleria, «hui per hui, no aconsella la posada en valor del jaciment, més que res per l’accés», perquè això suposaria «una destrossa del paisatge i de l’entorn de l’art».
Avançava el Cap de Servei Territorial de Cultura i Esport que el que sí que es pot fer és preparar una exposició i una publicació quan Virginia Barciela avance en l’estudi de prospecció. El moment serà en les properes Jornades d’Estudi ‘Carmel Giner Bolufer’ que se celebraran esta tardor. López Mira també assegurava que «la part de difusió és la bàsica i fonamental».
La primera pintura rupestre descoberta al poble de Pego es catalogarà com a ‘Barranc de la Canal, abric 1’ perquè des de Conselleria es prioritza la toponímia de la zona on s’ha trobat el descobriment per preservar-la amb la troballa.