La pegolina Carmen Alemany Bay comissària de l’exposició ‘Paraula sense toga. Miguel Hernández/Vicent Andrés Estellés’

És una de les persones que més sap sobre el poeta d’Oriola Miguel Hernández i és per això que ha estat escollida per la Generalitat Valenciana perquè s’encarregara de comissariar la part del poeta oriolà en l’exposició que es podrà veure a partir del proper 28 de febrer al Centre del Carme de València. Una exposició que reunix l’obra de dos poetes valencians clau, tots dos anomenats «del poble»: Miguel Hernández i Vicent Andrés Estellés.

20375878_1973264589592561_7403220329676178543_nLa pegolina Carmen Alemany Bay, Catedràtica de Universitat d’Alacant des de 2012, directora del Màster en Estudis Literaris de la Universitat d’Alacant des de 2013, directora del Centre d’Estudis Iberoamericans Mario Benedetti (CeMaB) entre 2002-2013, directora del Secretariat per a Llatinoamèrica entre 2000-2002, autora de llibres com Miguel Hernández, el desafío de la escritura. El proceso de creación de la poesía hernandiana, és una de les majors expertes sobre el poeta oriolà Miguel Hernández. És de segur per això que ha estat nomenada Comissària de l’exposició que la Generalitat Valenciana està preparant sobre dos poetes del poble: el propi Miguel Hernández i Vicent Andrés Estellés.

26992761_1973886439530376_4856537763541687735_n‘Paraula sense toga. Miguel Hernández/Vicent Andrés Estellés’ és el títol de la mostra que del 28 de febrer i fins al 15 d’abril s’exposarà al Centre del Carme de València. Comissariada per la pegolina Carmen Alemany Bay (encarregada de Miguel Hernández), Vicent Manuel Salvador Liern (encarregat de la part de Vicent Andrés Estellés) i Nacho París (encarregat de les imatges), l’exposició que itinerarà pels museus de Castelló, València i Alacant, reunix l’obra de dos poetes valencians clau, tots dos anomenats «del poble»: Hernández i Estellés. La mostra investiga la seua implicació social i dos moments històrics: València com a capital de la República (1936-1937) i València en la Transició (1976-1981).

23622435_1944408009144886_8637286121951222085_nLa pegolina Carmen Alemany Bay publicava a la seua pàgina de facebook que «ha sigut un projecte molt interessant perquè l’exposició unix dos poetes fonamentals de la nostra terra» i avançava que es tracta d’una «exposició basada fonamentalment en imatges que intenta ressaltar la poesia i el compromís d’ambdós escriptors» i confessava «molt contenta».

24796765_1952396555012698_3397906134270082237_nArrel de la publicació de l’últim poema inèdit del poeta oriolà el passat 1 de desembre, Carmen Alemany Bay escrivia, entre d’altres coses que «el poema no aporta grans novetats sobre allò que ja sabem de la poesia de Miguel Hernández, però sí podem entreveure algunes dades interessants. Per les dates en que Hernández escriu el poema, el d’Oriola està lluitant entre dos estils bastant diversos: el que prové d’una poètica anterior, la de ‘El rayo que no cesa’, i un altre que no acaba de coallar per l’arribada de la Guerra Civil espanyola i que s’expresaria en poemes com ‘Oda entre arena y piedra a Vicente Aleixandre’. La composició que sens ha donat a conèixer està íntimament emparentada amb el primer dels estils i, a més, amb altres dos poemes que pertanyen a este període (entre “El rayo que no cesa” y “Viento del pueblo”), la “Égloga (A Garcilaso de la Vega)” i “El ahogado del Tajo”, dedicada a Gustavo Adolfo Bécquer. No deixa de ser interessant la comparació que podríem establir entre estos dos poemes, dedicats a il·lustres poetes, i el que ara ens ocupa: temàtica similar i lèxic extremadament emparentat. En qualsevol cas, un goig rebre nous poemes que completen l’obra hernandiana».

 

805 Visites

Deixa un comentari