La nova llei de Costes defrauda els afectats de les platges nord de Dénia
La nova norma deixa sense resoldre les polèmiques delimitacions del nord de Dénia. L’associació d’afectats la qualifica de “pas enrere respecte a l’esborrany”. L’associació conclou que revisar els procediments ja iniciats és una mera “il·lusió” i vaticina una elevada conflictivitat.
Les espectatives que havia alçat la nova Llei de Costes en l’Associació d’afectats de les Platges Nord de Dénia han quedat diluïdes davant l’aprovació definitiva del text el passat 5 d’octubre de 2012. En un comunicat, este col·lectiu lamentava que la normativa definitiva és “un pas enrrere respecte a l’esborrany” que es va donar a conéixer amb anterioritat.
Un text que ja va advertir l’advocat de L’Associació d’Afectats per la Llei de Costes en les Platges Nord de Dénia, José Ortega, era ambigu i que no deixava clar “quins poden ser els procediments per a que eixes futures noves normes es transformen en un avantatge per a la ciutadania, tenint en compte que hi ha una complicació en la disposició addicional cinquena”.
Esta disposició addicional cinquena diu que “els propietaris que es vegen beneficiats les noves definicions del domini públic que recull esta reforma podran reclamar les seues propietats davant la justícia civil, però sense perjudici de l’article 4.5 de la Llei de Costes”. Ortega considera l’article 4.5 de la Llei de Costes “la base del tema, la clau” perquè este diu que “els terrenys que han perdut el seu primitiu caràcter de zona marítim-terrestre o platja, seguixen sent exactament igual domini públic, no perden la seua categoria de domini públic”. Això s’anomena “domini públic artificial”.
Per a l’associació, el text definitiu del projecte de reforma de la llei de Costes “constituïx una involució respecte de les noves definicions de domini públic marítim terrestre arreplegades en l’esborrany”. En este sentit, lamenten que, d’una banda, s’ha abandonat l’exigència que per a determinar el màxim abast dels temporals s’acredite la seua idea en cinc ocasions dins dels últims deu anys. Així mateix, que haja desaparegut del text l’obligació que a este fi es tinguen en compte les “referències comprovades que es dispose”. Segons l’associació, d’esta manera “l’administració podrà continuar posant la delimitació on tinga per convenient”. Però, sobretot, “pràcticament es tanca la porta a la possibilitat de revisió de les delimitacions aprovades fins ara”.
D’altra banda, la plataforma contra les delimitacions considera també un altre pas enrrere que s’haja suprimit la condició que les dunes es troben en moviment o evolució per a conferir-los el caràcter demanial. Amb esta modificació, “tornem a trobar-nos que totes les dunes, no sols les que es mouen, són de domini públic”. Així mateix, “la definició legal de duna, al parlar d’acúmuls d’arena que s’han format per qualsevol motiu, reobri les portes al caràcter demanial de les dunes formades artificialment”.
I és que a l’esborrany es contemplava que les conegudes com a ‘dunes mortes’, aquelles que “no estan en moviment […] deixaran de ser domini públic”, com explicava l’advocat de la plataforma a la darrera assemblea celebrada a Pego.
Finalment, l’associació sosté que amb esta reforma legal “la revisió de les delimitacions d’acord amb les noves definicions tindrà realment poc contingut”, amb la qual cosa “la possibilitat, que també arreplega el text, que els antics propietaris recuperen els béns expropiats es torna pràcticament una il·lusió”.
La conclusió a què arriba la plataforma és frustrant per als seus associats: “esta reforma no resol el problema dels afectats i pot crear una conflictivitat nova quan tots pretenguen la revisió de la seua delimitació, l’administració es negue a obrir delimitacions noves i els tribunals es plenen de demandes”.
Les espectatives que havia alçat la nova Llei de Costes en l’Associació d’afectats de les Platges Nord de Dénia han quedat diluïdes davant l’aprovació definitiva del text el passat 5 d’octubre de 2012. En un comunicat, este col·lectiu lamentava que la normativa definitiva és “un pas enrrere respecte a l’esborrany” que es va donar a conéixer amb anterioritat.
Un text que ja va advertir l’advocat de L’Associació d’Afectats per la Llei de Costes en les Platges Nord de Dénia, José Ortega, era ambigu i que no deixava clar “quins poden ser els procediments per a que eixes futures noves normes es transformen en un avantatge per a la ciutadania, tenint en compte que hi ha una complicació en la disposició addicional cinquena”.
Esta disposició addicional cinquena diu que “els propietaris que es vegen beneficiats les noves definicions del domini públic que recull esta reforma podran reclamar les seues propietats davant la justícia civil, però sense perjudici de l’article 4.5 de la Llei de Costes”. Ortega considera l’article 4.5 de la Llei de Costes “la base del tema, la clau” perquè este diu que “els terrenys que han perdut el seu primitiu caràcter de zona marítim-terrestre o platja, seguixen sent exactament igual domini públic, no perden la seua categoria de domini públic”. Això s’anomena “domini públic artificial”.
Per a l’associació, el text definitiu del projecte de reforma de la llei de Costes “constituïx una involució respecte de les noves definicions de domini públic marítim terrestre arreplegades en l’esborrany”. En este sentit, lamenten que, d’una banda, s’ha abandonat l’exigència que per a determinar el màxim abast dels temporals s’acredite la seua idea en cinc ocasions dins dels últims deu anys. Així mateix, que haja desaparegut del text l’obligació que a este fi es tinguen en compte les “referències comprovades que es dispose”. Segons l’associació, d’esta manera “l’administració podrà continuar posant la delimitació on tinga per convenient”. Però, sobretot, “pràcticament es tanca la porta a la possibilitat de revisió de les delimitacions aprovades fins ara”.
D’altra banda, la plataforma contra les delimitacions considera també un altre pas enrrere que s’haja suprimit la condició que les dunes es troben en moviment o evolució per a conferir-los el caràcter demanial. Amb esta modificació, “tornem a trobar-nos que totes les dunes, no sols les que es mouen, són de domini públic”. Així mateix, “la definició legal de duna, al parlar d’acúmuls d’arena que s’han format per qualsevol motiu, reobri les portes al caràcter demanial de les dunes formades artificialment”.
I és que a l’esborrany es contemplava que les conegudes com a ‘dunes mortes’, aquelles que “no estan en moviment […] deixaran de ser domini públic”, com explicava l’advocat de la plataforma a la darrera assemblea celebrada a Pego.
Finalment, l’associació sosté que amb esta reforma legal “la revisió de les delimitacions d’acord amb les noves definicions tindrà realment poc contingut”, amb la qual cosa “la possibilitat, que també arreplega el text, que els antics propietaris recuperen els béns expropiats es torna pràcticament una il·lusió”.
La conclusió a què arriba la plataforma és frustrant per als seus associats: “esta reforma no resol el problema dels afectats i pot crear una conflictivitat nova quan tots pretenguen la revisió de la seua delimitació, l’administració es negue a obrir delimitacions noves i els tribunals es plenen de demandes”.