La matinada del 30 de març, canvi d’hora

Comença l’hora de l’estiu, amb vesprades més llargues. A les 2 de la matinada de diumenge haurem d’avançar les manilles del rellotge una hora, seran les 3 de la matinada. Este canvi d’hora ve marcat per una directiva comunitària d’obligat compliment. Segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), el potencial d’estalvi en il•luminació propiciat per la mesura podria arribar al 5%, equivalent a 300 milions d’euros, als preus actualment vigents.
La matinada d’este diumenge, 30 de març, comença el que s’anomena “hora d’estiu”. Haurem d’avançar els rellotges una hora (a les 02.00 h seran les 03.00h) en compliment de la Directiva Comunitària 2000/84/ CE que regix el denominat “Canvi d’Hora”. Esta mesura provocarà que dormim una hora menys. Alhora, l’ajust portarà dies més llargs i lluminosos, de fet es realitza amb la pretensió d’estalviar energia, atès que és possible aprofitar més la il•luminació natural. A més, algunes organitzacions ecologistes i de consumidors com l’OCU asseguren que, com a conseqüència, hi ha una menor contaminació ambiental.




No obstant, també hi ha experts que opinen que el canvi d’hora a penes té un impacte simbòlic i cada vegada més es qüestiona l’objectiu de l’estalvi energètic.

El “Canvi d’Hora” va començar a generalitzar-se, encara que de manera desigual, a partir de 1974, quan es va produir la primera crisi del petroli i alguns països van decidir avançar els seus rellotges per a poder aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il•luminació. S’aplica com a directiva des de 1981 i ha sigut renovada successivament cada quatre anys.

Des de l’aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener del 2001, este canvi s’aplica amb caràcter indefinit. Dita Directiva està incorporada a l’ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d’1 de març.

El caràcter indefinit de l’aplicació del canvi d’hora s’ha adoptat per entendre’s que “el bon funcionament d’alguns sectors, no sols el dels transports i les comunicacions, sinó també altres branques de la indústria, requerix una programació estable a llarg termini”.

La Novena Directiva –d’obligat compliment per a tots els països de la Unió Europea- establix amb caràcter permanent les dates d’inici del període de la “Hora d’Estiu” (en el que, com ara, avancem el rellotge una hora) i la seua finalització (quan retardem el rellotge una hora), produint-se l’últim diumenge del mes de març i l’últim diumenge del mes d’octubre, respectivament.

Després d’analitzar exhaustivament les repercussions de la mesura, l’estudi conclou que té impactes positius no sols sobre l’estalvi sinó sobre altres sectors com el transport, les comunicacions, la seguretat vial, les condicions de treball i els formes de vida, la salut, el turisme o l’oci.

Segons estimacions de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), Entitat Pública Empresarial del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, el potencial d’estalvi en il•luminació a l’estat espanyol, pel canvi d’hora, pot arribar a representar un 5% del consum elèctric en il•luminació, equivalent a uns 300 milions d’euros. D’eixa quantitat, 90 milions correspondria al potencial de les llars espanyoles, la qual cosa suposa un estalvi de 6 € per llar; mentres que els altres 210 milions d’euros restants s’estalviarien en els edificis del terciari i en la indústria.

Per a arribar a este potencial d’estalvi, no obstant, s’haurà de dur a terme un comportament responsable en la llar a l’hora de prescindir de la il•luminació artificial quan no és necessària, així com la utilització de tecnologies d’estalvi en il•luminació per l’aprofitament de la llum natural en edificis del terciari i en indústries. Estes tecnologies àmpliament experimentades consistixen en fotocèl•lules o sensors de llum que apaguen o regulen la il•luminació artificial en funció de la llum natural aportada a la zona, a través de finestres o lucernàries.

Cal destacar, en este sentit, que el Codi Tècnic de l’Edificació fa ja obligatòria la instal•lació d’estos sistemes en els edificis de nova construcció.

Entre els detractors del canvi d’hora, el principal argument és que este pot provocar pics de demanda d’electricitat, amb la qual cosa l’estalvi que pot produir-se en determinades hores queda anul•lat per l’increment del consum energètic en altres hores en què, per exemple, es consumix més aire condicionat.

Des d’Ecologistes en Acció es destaca que els càlculs de l’IDAE sobre el potencial d’estalvi energètic “són una suposició perquè realment no hi ha estudis a Espanya respecte d’això”. Considera que la modificació de l’hora suposa “un estalvi mínim i discutible” i a més “altera els bioritmes en les persones, la qual cosa baixa la productivitat en el treball durant uns dies en què estem més cansats, sense oblidar els efectes sobre la salut que, encara que no són dràstics, sí que influïxen”.
60 Visites

Deixa un comentari