La Marjal de Pego-Oliva entre els parcs naturals triats pel Consell per a recuperar diferents espècies de fauna amenaçades
La conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) l’ordre per la qual s’aproven els plans de recuperació de l’arpella de marjal, el bitó, la rosseta i el teuladí de canyar, espècies de fauna silvestre en perill d’extinció.
El propòsit comú d’aquests plans de recuperació és aconseguir els valors poblacionals que justifiquen el pas de les espècies de la categoria ‘en perill d’extinció’ a la de ‘vulnerable’.
Un dels espais en els que es vol aplicar un d’estos plans de recuperació és el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, ja que s’hi han detectat, almenys, dos espècies en perill d’extinció com són l’arpella de marjal i el teuladí de canyar.
L’arpella de marjal era nidificant habitual de les zones humides fins a la seua desaparició en els anys 80. Va reaparèixer el 2000 al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca i, des de llavors, s’ha pogut comprovar la seua reproducció fins a en cinc aiguamolls diferents més (Parc Natural de L’Albufera, LIC Marjal de la Safor, Parc Natural del Marjal de Pego-Oliva, ZEPA Marjal dels Moros i embassament de Embarcaderos), amb un màxim de deu parelles el 2014. Per a esta espècie es considerarà suficient l’establiment, durant cinc anys consecutius, d’un total de vint parelles reproductores repartides, com a mínim, en cinc de les seues àrees de conservació o de recuperació.
El teuladí de canyar es distribuïa com a reproductor per les zones humides de la Comunitat fins al seu declivi en la dècada dels 80. En aquests últims anys únicament s’han registrat indicis de reproducció al Parc Natural del Marjal de Pego-Oliva, i la màxima presència és de cinc mascles territorials el 2005. En aquest cas, es considerarà suficient l’establiment, durant cinc anys consecutius, de deu parelles repartides, com a mínim, en dues de les seues àrees de conservació o de recuperació.
La població reproductora de la rosseta es concentra en els parcs naturals del Fondo i de Les Salines de Santa Pola, amb presència esporàdica en altres aiguamolls com el Parc Natural de L’Albufera, la ZEPA Marjal dels Moros o el LIC Marjal de la Safor. Per al període 2011-2015, la mitjana anual de parelles nidificants ha sigut de deu. Amb l’aplicació d’aquestes mesures es persegueix que la seua distribució com a nidificant incloga almenys cinc de les àrees de conservació o de recuperació de l’espècie, amb un mínim de 100 parelles reproductores en conjunt, durant cinc anys consecutius.
El bitó es va extingir com a nidificant a la meitat del segle passat. Actualment existeixen cites de l’espècie únicament durant la hivernada o en pas migratori, sense evidències clares de reproducció fins avui. L’objectiu és aconseguir que aquesta espècie s’establisca com a nidificant en les seues àrees de recuperació, durant almenys cinc anys consecutius.
Aquests plans de recuperació contemplen cinc grans línies d’actuació: mesures directes de protecció de les espècies, mesures de restauració o conservació de l’hàbitat, mesures de compatibilitat de l’explotació dels recursos naturals amb la conservació de les espècies, desenvolupament de programes d’investigació, educatius i de participació, i mesures de cooperació.