LA MARINA ALTA, ‘un país minúscul i adorable’

Divendres passat a l’Estació marítima de Dénia es presentava el projecte impulsat per la MACMA per a hissar la bandera de la Marina Alta. «Un document vertebrador que aglutina la promoció de l’oferta cultural comarcal, tot i entenent la cultura com un compendi de turisme, gastronomia, patrimoni i tota la resta d’actius que ens definixen», destacava el President de la MACMA Vicent Grimalt.
Des què existix la comarca com a concepte, o almenys, en els darrers anys, han estat diferents els projectes —públics o privats— que han intentat crear la unitat que duu associat el concepte comarca.

Segons el Diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, comarca té dos accepcions:

La primera geogràfica que explica que la comarca és una
«Extensió de territori, més reduïda que una regió, a la qual donen una certa unitat factors com ara les relacions de veïnatge entre els llocs que la constituïxen, unes condicions naturals comunes o uns fets històrics compartits».

La segona accepció ve del dret i indica que una comarca és una
«Entitat local de caràcter territorial constituïda per l’agrupació de municipis contigus».

Dit açò, com podríem definir la nostra comarca, la Marina Alta? Una opció és esta:

El paisatge de la Marina Alta presenta una barreja de costa, muntanya i planura. La comarca es divideix en tres zones de planura separades per muntanyes. La major zona d’horta es troba al voltant del riu Girona, el punt més meridional de cultiu intensiu de tarongers al País Valencià. Al sud, s’estén una planura al voltant del riu Gorgos on predomina el raïm i els ametlers. Al nord hi existeix una planura marjalenca, el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. Tres muntanyes dominen la comarca, Segària (500m), el Montgó (752m) i la serra de Bèrnia. Totes tres formen part de la serralada Bètica que és la responsable de les valls que s’estenen a l’interior de la Marina Alta, valls de difícil accés.



La Marina Alta compta amb un total de 47 platges i zones de bany, sent la comarca amb un major nombre de platges de la província d’Alacant. A la seua costa, s’hi concentra el major nombre de població i és on més pressió urbanística s’hi ha exercit, en contrast, les valls romanen pràcticament intactes, conservant la fisonomia, sense massa variacions, de segles enrere.

El territori de la Marina Alta compta amb tres parcs naturals: La marjal de Pego-Oliva, el Montgó i el Penyal d’Ifach; I amb cinc Llocs d’Interès Comunitari (LIC): LIC Valls de la Marina; LIC riu Gorgos; LIC Penya-segats de la Marina; LIC l’Almadrava i LIC Serres de Bèrnia i Ferrer.


Entre els esforços més destacats perquè la Marina Alta es conceba com una unitat trobem la creació fa 30 anys de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA). Un altre exemple de potenciació de la Marina Alta el trobem en el projecte de la productora Sol de invierno amb la creació de la sèrie per a internet Wintersun.

Sigles d’associacions empresarials com les d’Aethma que corresponen a Associació d’empresaris d’hosteleria i turisme de la Marina Alta o d’entitats públiques com CEMA (Consorci esportiu de la Marina Alta), Creama (Consorci per a la recuperació econòmica i de l’activitat de la Marina Alta) o la MACMA (Mancomunitat cultural de la Marina Alta) donen una idea de la conscienciació comarcal que hi ha a la Marina Alta. No obstant això, a esta conscienciació li falten encara ancoratges per navegar amb fermesa per l’àmplia mar.




Esta és la lectura entre línies que es desprèn de la presentació del projecte que va tenir lloc divendres passat a l’Estació marítima de Dénia. El projecte que hissa la bandera de la Marina Alta està impulsat per la MACMA i va tenir un públic conformat per alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores de tota la comarca, però també empresaris i empresàries i altres personalitats molt lligades a diferents àmbits comarcals.




Entre els presents, l’alcalde de Pego, Enrique Moll i les regidores de Turisme, Creama i Comerç, Rosa Maria Ferrer, Cultura i Medi Ambient, Laura Castellà i Mitjans de Comunicació i Festes, Rebeca Bañuls. També va acudir a l’acte el regidor de Compromís per Pego, Àngel Oltra.



Es presentava el projecte La Marina Alta, ‘un país minúscul i adorable’. Este projecte és «un document desitjat, necessari per tal d’establir noves coordenades i lectures dins el procés de reivindicació del fet comarcal», afirmava el gerent de la MACMA Jovi Lozano-Seser.




«Un dels objectius des de la creació de la MACMA, ara fa quasi 20 anys, ha sigut la potenciació del territori comarcal com a marca conjunta: com emblema de qualitat i com a suma de valors i referències, sempre superant els límits dels localismes», detallava el president de la MACMA, Vicent Grimalt.




El llibre-guia que es presentava el passat divendres «és un document vertebrador que aglutina la promoció de l’oferta cultural comarcal, tot i entenent la cultura com un compendi de turisme, gastronomia, patrimoni i tota la resta d’actius que ens definixen», destacava Grimalt.


«He vingut a aprendre, a escoltar», declarava el President de les Corts, Enric Morera que afegia que «sé que és un dia important per a la Marina Alta […] perquè és important conèixer totes les activitats, les iniciatives, les propostes que des de la societat civil, els ajuntaments, els agents econòmics i socials es duen endavant per a recuperar-nos com a societat, com a economia, com a famílies, com a poble i com a país. Un país que mai no hem fet i que hem de començar a fer-lo amb la vertebració comarcal», concloïa Morera.





Vicent Sastre, Carlos Tamarit (els dos pegolins) i Ignasi Mora, junt amb Pelut i Pelat, són els creatius del projecte La Marina Alta, un país minúscul i adorable. Són, segons expressava Vicent Sastre, «els inconscients quan fa aproximadament un any […] ens van proposar fer un llibre sobre la Marina Alta». Un llibre-guia que definia Sastre com «un projecte que fa molts anys que va gestant-se. Ja fa molts anys que l’embrió estava posat i és un embrió, necessari. És un embrió que al final veureu que és, tan de sentit comú que, que no sabem com a tardat tant en produir-se».




El Projecte La Marina Alta «no és un futllet turístic d’uns altres temps»; «no és cap relació exhaustiva de castells, esglésies o platges»; «no és voler quedar bé amb ningú amb la inclusió d’una foto o un text». El Projecte La Marina Alta «Sí és una proposta creativa, arriscada per tant i al mateix temps amb vocació de punt d’eixida d’un vertader i sòlid Projecte la Marina Alta»; «si és una principi de novel·la d’Ignasi Mora que parla del futur de la Marina Alta»; «sí és un quadern de treball on la protagonista de la novel·la fotografia i prén notes de la nostra comarca».




Ignasi Mora, declarava que estan «convençuts que les propostes són un camí de futur per a la Marina Alta». Enunciava algunes d’eixes propostes: «que les formes de vida mediterrànies, de la Marina Alta, es convertisque en un objectiu a conèixer i a viure» o que «la nostra comarca puga esdevindre un camp experimental de múltiples innovacions». Tenia l’esperança Mora que els polítics presents i també l’empresariat «s’involucren en el present projecte i ens ajuden a fer realitat el que encara és realitat-ficció». També demanava que l’aposta de la Marina Alta «arribe prompte a Europa i tinguem ben informats els europeus que la Marina Alta podrà oferir-los un espai farcit de cultura viva». Ignasi Mora acabava el seu discurs amb un desig, «que l’ona d’il·lusió que hem començat a somoure amb este projecte inunde el nostre país, minúscul i adorable».




106 Visites

Deixa un comentari