La llei de Memòria Democràtica i per la Convivència «vol mirar al futur amb esperança i buscar cohesió, tancar ferides que es troben obertes»

És el que va assegurar el director general de Reformes Democràtiques, José García Añón, divendres 5 de maig, en la presentació de l’avantprojecte de Llei que va tenir lloc a la Casa de Cultura de Pego. La norma, que va ser aprovada pel Consell el passat 24 de febrer de 2017 i que ja està a les Corts, «posa negre sobre blanc el desig de que hi haja memòria, veritat i justícia», declarava García Añón. La proposta de la Conselleria de Justícia desenvolupa principis que es troben reconeguts per Nacions Unides per a promoure els drets humans en la lluita contra la impunitat i el reconeixement del drets de les víctimes.

18274951_1359481457471388_4742866678714797439_nDivendres passat, 5 de maig, la Casa de Cultura de Pego es va tornar a omplir de gent per a continuar aprofundint en la Memòria Històrica. En este cas, es tractava de la presentació de l’Avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència de la Comunitat Valenciana que ha impulsat la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques i aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana.

Explicava l’alcalde, Enrique Moll, que l’avantprojecte de Llei es presentava a Pego per les múltiples converses que s’han mantingut amb la Consellera de Justícia, Gabriela Bravo i, principalment, després de la visita a Pego Bravo va fer a Pego el passat 13 de gener, moment en què es va reunir amb representants de la nova associació per la Memòria Històrica de Pego. En comprovar el gran interès de la localitat per esta qüestió, la Consellera va proposar la presentació de l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència. Explica Moll que «amb aquesta iniciativa, el que pretén el Govern Valencià és donar un pas endavant reclamant concòrdia i reconciliació mitjançant la memòria, la veritat, i la justícia» i per tant, assegurava, esta norma és «el dret a la veritat, el dret a la justícia i el dret a la memòria».

18221719_1359481404138060_7695348236204009684_nPlantejava l’alcalde de Pego un dels arguments que sol eixir en parlar de la Memòria Històrica, allò de «per què anem a obrir allò que per a alguns ja està tancat?». Contestava que és perquè «com a institucions públiques tenim l’obligació de promoure i aclarir tot allò que va ocórrer en el passat» i afegia Enrique Moll que «no va ser una altra cosa que la violació dels drets humans».

El director general de Reformes Democràtiques, José García Añón, comentava que la pregunta plantejada per l’alcalde sobre «quin sentit té fer una llei com esta ara, no és millor no obrir ferides? És reiterada». Però assegurava que «la norma el que vol és mirar al futur amb esperança i buscar cohesió, tancar ferides que es troben obertes en tots els pobles».

18402647_1864056820527133_8295119422731985278_nExplicava García Añón que a la Marina Alta, com va passar en la resta de la província d’Alacant, va ser una de les últimes geografies en caure en mans dels vencedors, va ser terra d’acollida d’exiliats madrilenys, especialment xiquets. Apuntava el director general que, segons les investigacions de l’Arxiu municipal, «els veïns de Pego van acollir uns 160 xiquets, majoritàriament, a les seues cases, altres van ser acollits al Convent del poble». En avançar la guerra, a la comarca van aparèixer centres de detenció, entre d’altres poblacions a Pego, «que va concentrar a uns 300 presos, 12 d’ells dones». «A la comarca també, després de l’1 d’abril del 1939, els diferents municipis van ser pobles militaritzats on es va prendre una dura repressió contra els republicans». En este context, es preguntava José García Añón per què un poble no ha de mirar al passat?

El Consell és conscient que no és un assumpte fàcil de tractar i per això «la llei tracta de reparar la justícia de la mort, de l’exili i de totes estes situacions, de les pèrdues que tots hem tingut», afirmava García Añón. Esta norma, que ja existix en altres comunitats autònomes com Catalunya (2009), País Basc (2012), Navarra (2013), Illes Balears (2016), Andalusia (2017) i, en estos moments està tramitant-se a Aragó, Extremadura i País Valencià, naix amb l’objectiu de «suplir alguns dels aspectes que no estan en la llei estatal» per la Memòria Històrica aprovada en 2007, explicava el director general de Reformes Democràtiques. Amb ella el Consell considera que «es posa negre sobre blanc al voltant del dret a la veritat, dret a la justícia i dret a la memòria». Són estos, justament, els tres eixos al voltant dels quals s’estructura la norma. El quart aspecte que també contempla la Llei és el de «reparació i reconeixement de víctimes».

Informava García Añón que actualment se sap que hi ha al territori valencià «unes 300 foses comunes amb víctimes dels dos bàndols sense identificar. A Pego ens consta que hi ha una fosa de la repressió franquista i el seu estat és encara desconegut». Tot apunta, però, que hi deu haver-hi més que encara no s’han identificat. La xifra de foses a tota l’autonomia s’aproximaria a les 350. «El primer pas seria determinar on estan les foses perquè el següent pas és intervindre eixes foses que suposa exhumació i identificació de les restes. Eixe pas creiem que tindrà major rellevància», comentava el director general.

S’estima que a les tres províncies van morir quasi 11.000 persones a les tres províncies. Es tracta, però, d’estimacions, ja que, com apuntava el director general de Reformes Democràtiques, «no hi ha una investigació profunda» i per tant, una altra qüestió pendent és que «s’ha d’investigar molt per saber que va passar, ja que les víctimes són de tots».

18274936_1359481480804719_1168818080617802825_nLa llei regula que s’han de retirar tots els vestigis que exalten la dictadura, amb comptades excepcions. Sobre els vestigis que queden a Pego, l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela comentava que «l’endemà mateix d’acabada la Guerra Civil l’exèrcit guanyador va començar a dictar la seua justícia, per una banda amb el reconeixement i homenatge sobre les seues víctimes, per l’altra, amb el càstig feroç i premeditat sobre els vençuts. Per tant, totes o quasi totes les seues víctimes se soterraren en lloc conegut i s’homenatjaren en les conegudes creus dels caiguts». En l’altra banda es trobaven «les víctimes de la repressió franquista, els afusellats, els morts en presó, els morts en camps nazis, els exiliats, els depurats, que es quedaren sense història i sense memòria». Lamentava Almela que, quasi 80 anys després, encara s’estiga debatent com fer-los memòria.

Aposta l’arxiver per «l’estudi i la investigació de la repressió que van patir» i assegurant que «en el rescat de la memòria tenen els arxius municipals un paper determinant» perquè «l’estudi i la investigació dels documents d’arxiu sobre la repressió és l’única manera que tenim per començar a entendre el que Paul Preston anomena ‘holocaust espanyol’». En esta direcció estan treballant colze amb colze «l’Arxiu Municipal de Pego, el de Dénia i un grup d’historiadors en l’elaboració d’un estudi memorial sobre la repressió franquista a la Marina Alta», avançava Joan Miquel Almela. També indicava que esperen tenir-lo acabat per a finals d’any. Este estudi memorial sobre la repressió franquista a la Marina Alta és el primer en tractat este aspecte en l’àmbit comarcal. L’equip que l’elabora té clar, però, que «no serà mai complet». No obstant, «serà la punta de llança per a recuperar la memòria històrica dels nostres pobles», concloïa Almela.

L’Arxiu Municipal de Pego també està col·laborant amb l’IES Enric Valor de Pego en dos projectes. El primer d’ells al voltant de l’estudi dels refugiats que vingueren a Pego durant la Guerra Civil. El segon, un estudi que s’acaba d’encetar al voltant dels 5 pegolins que moriren al camp de concentració nazi de Gusen.

«Ja era que el País Valencià despertara» era el que exclamava Josep Antoni Server, membre de la recentment presentada Associació per la Memòria Històrica de Pego després d’escoltar la presentació de l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència. Recordava Server que l’associació «vol focalitzar sobre totes estes coses: Mathausen, la simbologia local i la propaganda que s’ha fet durant anys, la carta d’Aquilino Barrachina, la venjança que clamava un senyor rector… També volem fer un memorial a esta gent».

18275188_1359481604138040_5712610354480240949_nS’espera que la Llei s’aprove entre els mesos de setembre i novembre de 2017. No obstant això, mentrestant, s’estan fent una sèrie d’actuacions normatives, d’organització, de foment i de sensibilització per part del Consell.

L’acte va finalitzar amb l’actuació, al pati de la Casa de Cultura, dels pegolins Reacció, que van versionar la cançó de La Gossa Sorda, ‘3 de Pego’ incorporant la xifra actual de pegolins, cinc, que van perdre la vida en els camps d’extermini nazis, més concretament en el de Gusen.

 

172 Visites

Deixa un comentari