La Fundació Aquae i Sylvestris tornen a sembrar bellotes en la zona del Miserà

Dins el pla de seguiment que duen des què en desembre de 2015 sembraren bellotes per potenciar el creixement d’arbustos i arbres autòctons com l’alzina, la carrasca o la coscolla en 8 hectàrees de parcel·les municipals situades a la zona del Miserà, el grup Sylvestris torna hui a Pego per a resembrar algunes bellotes més i substituir les que no han aconseguit sobreviure.

not5660El 14 de desembre de 2015 la Fundació Aquae (Hidraqua) i el Grup Sylvestris iniciaven un projecte de regeneració de terreny forestal arrasat per les flames al maig de 2015. Un projecte amb la finalitat de compensar l’Empremta de Carboni amb la sembra perquè futurs arbres creen oxigen. Aleshores es posava en marxa un projecte de restauració de sòl i paisatge mitjançant la reforestació de 80.000 metres quadrats de propietat municipal. La pretensió d’este projecte és crear «un bosc de 5.000 nous arbres d’espècies autòctones i resilents». Un projecte que està coordinat des de les regidories de Medi Ambient i Agricultura de l’Ajuntament de Pego.

Hui, dins el pla de seguiment del projecte el grup Sylvestris que treballa per a la Fundació Aquae, han tornat a les 8 hectàrees forestals de titularitat municipal que hi ha a la zona del Miserà, per a analitzar com responen les bellotes sembrades els anys anteriors i reposar aquelles que no han aconseguit sobreviure després d’este temps transcorregut.

pegoLa Fundació Aquae i Sylvestris van optar per la sembra des del primer moment perquè esta constituïx una alternativa de repoblació forestal econòmica, àgil i de baix impacte respecte a les habituals plantacions, el que la convertix en una opció ideal per a la restauració de zones devastades per incendis forestals o molt abruptes.

A Pego es va optar en aquell moment, i ara també, per sembrar bellotes, fruit de l’alzina, la carrasca, el roure o la coscolla perquè es tracta d’arbres i arbustos autòctons de les muntanyes mediterrànies més resistents al foc que els pins que tan abunden al bosc mediterrani. Les llavors que se sembren són de dimensions entre mitjanes i grans. Periòdicament s’avalua el seu creixement i quantes d’aquelles llavors han arrelat per anar reposant-les, si es cau, com és el cas.

110 Visites

Deixa un comentari