«La Diana és un acte que obri de manera oficial el que són les desfilades de carrer de les festes de Moros i Cristians»

Este matí s’ha dut a terme a Pego la III Diana, un acte ple de solemnitat que aprofita el silenci del matí per interpretar un pasdoble dianer amb l’objectiu que les tropes es preparen per al combat i lluïsquen amb les primeres llums del dia. En 2015 la filà Al-Hagamba-Muza va recuperar este acte, l’any següent se li unia la filà Feixucs i enguany continuen arrancant conjuntament en 5 punts estratègics del municipi.

20170623_081720A 2015, la filà Al-Hagamba Muza (la Gamba) va voler reinstaurar a Pego un acte amb dècades dhistòria a les Festes de Moros i Cristians amb més solera, les de les comarques centrals valencianes, i que, aleshores, es trobava pràcticament desaparegut a la Marina Alta. Aquell any només la Gamba va celebrar l’acte, com a iniciativa particular, però alhora reivindicativa.

L’any passat, durant les festes de 2016, la Gamba i els Feixucs es van unir per donar més entitat a l’acte i portar-lo a un nivell més formal, assentant així bases de la Diana pegolina. Agafaren com a referents la Diana d’Alcoi, Cocentaina i Ontinyent –entre altres-, però conferint-li personalitat pròpia i arrelada a la seua manera d’entendre la Festa.

tiff infomation

La Diana, és per tant, un acte recuperat dins el programa d’actes de les Festes de Moros i Cristians de Pego. La primera vegada que s’hi va fer una diana a Pego va ser sota la capitania de 1989 de la Filà Al-Hagamba-Muza. S’hi va mantenir fins, aproximadament, el 1993. En un moment determinat, i després d’uns anys de parada, l’any 1998, van coincidir tant la Gamba com Feixucs en un acte que volia ser la Diana, però, no va perdurar en el temps. Eixa recuperació arriba fa tres anys enrere. Segons Vicent Torres, component d’Al-Hagamba-Muza, «la diferència entre el que es feia i el que es fa ara consistix en què allò era un acabar de la nit […]. Però la Diana no és això, és un acte molt més seriós que tot això. La Diana és començar la festa».

20170623_084643Fa la sensació que la recuperació de la Diana i la seua evolució cap a la solemnitat es dega a la maduresa de les filades i els seus components. Sobre esta qüestió, explicava Llorenç Seguí, de la Filà Feixucs, que en les tres edicions de la Diana actual, «les dos filades comptem amb gent major i gent jove i, entre l’experiència i la gana de la gent jove a fer coses noves» es va donar la combinació idònia perquè «ens asseguérem i assentàrem unes bases, un poc més serioses per a començar el programa d’actes de Moros i Cristians amb bon peu». Aclaria Seguí que «no li llevem protagonisme al ball d’anit, però, com a entrada i desfilades i tot el que representa les festes de Moros i Cristians, la Diana per a nosaltres és el primer acte».

Coincidia en este punt Vicent Torres, manifestant que «per a nosaltres la Diana és un acte que obri de manera oficial el que són les desfilades de carrer de les festes de Moros i Cristians. Un acte amb el que comença el dia, en eixa quietud que dóna el matí i, d’alguna manera és el que tractem de gaudir. Aprofitar això i arrancar la festa conforme arranca el dia».

20170623_081408La Diana, apunten les dos filades que la realitzen, Al-Hagamba-Muza i Feixucs, simbolitza el despertar de les tropes a trenc d’alba per encaminar-se a la batalla. I és que, comentava Torres que «estàs tot l’any preparant-te i, d’alguna manera, eixe dia és quan arranques ja i, el que més gana tens és de vestir-te, escoltar la música i eixir al carrer».

IMG-20170623-WA0007Per la seua banda, Llorenç Seguí, convidava, per a les properes edicions, «a què la gent del poble isca» i explicava que «és un acte que fa tres anys (primer la Gamba i des de fa dos anys també nosaltres) que estem intentant, de nou, fixar-lo dins el programa d’actes [de les Festes de Moros i Cristians]». Hi destacava el feixuc que es tracta «d’un acte molt solemne i poc conegut dins el programa d’actes». És per això que tornava a la invitació inicial, ja que assegurava que «val la pena que matineu perquè de segur que gaudireu, igual que nosaltres». Subratllava Llorenç Seguí la importància de «sentir-nos arropats pel públic».

 

176 Visites

Deixa un comentari