‘(In)visibles. Les nostres anàlisis pedagògiques’ aporta un relat diferent al sistema educatiu

Aporta la perspectiva feminista a un àmbit on són moltes les dones treballant i poques les que publiquen, expressava Anna Muñoz, coordinadora del llibre i l’encarregada de presentar l’obra a Pego. ‘(In)visibles. Les nostres anàlisis pedagògiques’ barreja «moltes formes d’escriure, molts temes diferents i moltes perspectives d’anàlisi que l’enriquixen», afegia Muñoz.

20171007_183109(In)visibles. Les nostres anàlisis pedagògiques, coordinat per Anna Muñoz Gil i amb pròleg dÀngels Martínez Bonafé és un recull d’articles de temàtica diversa però que tenen com a eix transversal que parlen sobre pedagogia, entesa des d’una perspectiva crítica i feminista. Les diverses anàlisis que es recullen pretenen donar eines a favor d’un canvi substancial en el sistema educatiu, apostant per la coeducació com una alternativa educativa enfront de les dinàmiques escolars impregnades per valors del sistema sexe-gènere. Els articles que es recullen en ‘(in)visibles’ són de Clara Martínez, Anna Gil-Mascarell, Daniel Martos, Sílvia Cortés, la pegolina Aina González, Belén Magdalena, María Pérez, Beatriu Casanova, Anna Muñoz, Diana Santana i Carla Aparici.

La coordinadora d’(In)visibles. Les nostres anàlisis pedagògiques, Anna Muñoz, va estar a Pego, a l’Espai Veïnal Antic Institut, presentant el llibre fa unes setmanes enrere. Un llibre que barreja «moltes formes d’escriure, molts temes diferents i moltes perspectives d’anàlisi que l’enriquixen», apuntava Anna. Com també el fet l’obra «ha estat feta de forma col·lectiva», el que ha suposat que les articles han estat llegits per totes les participants per si els volien esmenar, que la portada ha estat consensuada, com també ho ha estat l’ordre d’aparició dels articles. Però ha resultat «molt més enriquidor i ens ha fet sentir-lo molt més nostre a totes».

cobertainvisiblesEndinsant-se en els diferents articles que composen el llibre, va explicar que el primer, ‘El Currículum de Música, espai de transmissió cultural‘ se centra en plantejar «la transmissió cultural que fa eixe currículum i com això es plasma després a les aules». Posa de relleu l’article que dins la transmissió cultural les assignatures dedicades «a la música i les arts són apartades i relegades a un tercer o quart plànol».

Els tres articles següents «estan travessats per una visió de gènere explícita». L’article coral ‘Venim d’un silenci. Caminem cap a la desnaturalització, en el que ha participat la sociòloga i politòloga pegolina Aina González, «sorgix de la necessitat d’abordar el tema de la violència masclista a les aules» i ho van repassant les lleis educatives, pel currículum i les dinàmiques escolars amb la finalitat «d’esbrinar com el sistema sexe-gènere afecta al dia a dia de les aules». L’article finalitza amb una proposta d’àmbit coeducatiu.

En el El pati com a espai de reproducció de relacions de poder en funció del gènere‘, Anna Gil-Mascarell Garcia i Daniel Martos i Garcia analitzen des de la pròpia experiència, els patis escolars centrant-se en una anàlisi de cas a partir de d’allò viscut en primera persona durant les pràctiques en una escola. Anna Gil-Mascarell va anar observant com anaven comportant-se xiquets i xiquetes, amb la variabilitat de l’edat, respecte de l’espai del pati. La conclusió dibuixa una imatge clara: «els xics més majors ocupen els millors espais del pati, els més amplis, els més assolellats, on hi ha més materials. En canvi, les xiquetes més menudes sempre queden relegades als pitjors llocs, més arraconats, amb més ombra…».

El tercer article, ‘Doblement invisibilitzades. El conflicte entre ser dona i tindre altes capacitats trau a la llum el problema de les adolescents amb altes capacitats i la dificultat de la detecció, ja que la majoria «ho oculten de forma conscient per a passar desapercebudes i açò està completament relacionat amb el rol de gènere que se’ls ha imposat», clou l’autora, segons explicava Anna Muñoz.

El quart article, ‘Trajectòries. Una anàlisi del professorat més enllà de la professióescrit per Anna Muñoz, analitza «una sèrie de factors que influïxen en les trajectòries professionals i les biografies escolars per a concloure quins són els factors que afavorixen, o no, acabar amb un final de trajectòria satisfactori».

Els dos últims articles expliquen dos experiències de cooperació en l’àmbit educatiu. En ‘L’hort escolar com a eina d’apoderament de la dona i la infància‘, Diana Santana Martín relata la seua vivència en una comunitat indígena en la què va conviure sis mesos i on va fer ús de diferents recursos didàctic per a intentar empoderar les xiquetes i els xiquets dins la comunitat. De tots els recursos posats en pràctica, «l’hort escolar va ser l’eina que li va servir tant per a les xiquetes i els xiquets com per a les dones dins la comunitat. Per a empoderar-les i fer-les partícips de la presa de decisions col·lectiva dins la comunitat».

Cooperació educativa a Ghana. Un relat (quasi) parrhesiàsticés l’últim article del llibre i en ell Carla Aparici Pérez explica com va «intentar fer formació en una escoleta del nord de Ghana en un poblet musulmà». A partir d’esta experiència, Carla plasma «com es va sentir ella com a dona blanca europea en eixa comunitat» barrejant-ho amb «la tasca de formar a mestres allà, amb el xoc cultural que allò suposa».

El llibre (In)visibles. Les nostres anàlisis pedagògiques ha estat editat per Caliu Espai Editorial en la col·lecció Rescat, dedicada a «rescatar tots els estudis universitaris que potser estaven oblidats i, a través d’esta col·lecció se’ls intenta donar la importància que puguen tindre-ho a nivell social», comentava Anna Muñoz. També ressaltava que presentacions com la que es va fer a Pego «són una bona excusa per a donar a conèixer estes investigacions que crec que poden aportar coses bones, un granet de sorra per a la construcció d’un relat diferent des de la perspectiva feminista a un àmbit com és el sistema educatiu on són tantes les dones treballant i tan poques les que publiquem».

188 Visites

Deixa un comentari