“Hem de ser molt ferms contra el maltractament”

És una afirmació de l’advocat Pablo Cuéllar durant la presentació de les guies editades per la Diputació d’Alacant per a intentar eradicar l’espiral de la violència de gènere, dins la campanya ‘Perquè és possible’. La novetat és l’edició d’una guia dedicada ‘als menors exposats a la violència de gènere’. La campanya també va tenir una part de coeducació a les escoles a partir d’un taller de papiroflèxia. Ahir a la nit, al Teatre Municipal de Pego es van escoltar testimonis colpidors de la duresa que ha de tenir una dona i la gent que la recolza per a intentar eixir de l’espiral de la violència de gènere quan no tots els elements funcionen com deurien. Van ser testimonis en primera persona.
Dimecres a la vesprada el Teatre Municipal de Pego va acollir la presentació de dos guies que tenen com a objectiu últim conscienciar i informar sobre els drets assistencials a víctimes de violència de gènere i als menors exposats a eixa violència de gènere. El tema, la violència de gènere, és avorrit per a moltes persones, però des de fa bastant temps que va deixar de ser un problema privat i esdevenir un problema públic. És per això que, des d’institucions com la Diputació d’Alacant es considere que “la sensibilització i la conscienciació de la ciutadania és importantíssima per a acabar amb aquest problema social per a acabar amb la violència de gènere”.




La campanya ‘Perquè és possible’ està en marxa des de 2009 i té dues parts, d’una banda la conscienciació dels més joves a través de la coeducació a partir d’un taller de papiroflèxia que a Pego va ser impartit pel grup de Dones Cabal a totes les escoles de Pego.




Per l’altra banda, la diputació consciencia amb la presentació de les dos guies informatives sobre la violència de gènere. La primera de les guies és ‘Informativa sobre els drets assistencials a víctimes de violència de gènere’. Era definida per la cap d’Igualtat i Joventut de la Diputació d’Alacant com a “útil, redactada de manera senzilla, dirigida a la ciutadania en general”. Recordava Elvira Tarruella que fins a dijous, en 2013, han estat assassinades 36 dones a mans de les seues parelles o exparelles. Només 6 d’elles havien denunciat. Això ho treia a col•lació Tarruella perquè a la guia, la denúncia es tracta d’una manera rellevant.




L’altra guia, la dels ‘Menors exposats a la violència de gènere’, és novetat en este 2013. Entre d’altres coses s’ha editat perquè “es creia que eren els grans oblidats, els menors que són víctimes també de la violència de gènere”. En una macro enquesta de 2011 es va recollir que “al voltant de 840.000 han estat exposats a violència de gènere, dels quals 517.000 han sofert agressions directes en este entorn”.

“Un mal marit és un mal pare”, és una de les afirmacions del psicòleg Carmelo Hernández, coautor de les dos guies que es presentaren dimecres a Pego. L’afirmació la feia després d’exposar que una dona maltractada que té fills no pot plantejar-se no deixar l’home perquè creu que és un bon pare. Declarava que “des del moment en què un home li falta al respecte a la seua dona i l’agredix, físicament o psicològica o sexualment, ha donat el primer pas per a entrar en un cicle de violència que pot dur a la dona no només a sofrir durant molt de temps, sinó fins i tot a la seua mort”.




El cicle de la violència de gènere té diverses fases. Una d’elles és la de l’arrepentiment. Durant esta fase, el maltractador “vol continuar enverinant a la dona convencent-la de què va a canviar […]”, sobre eixa actitud, observava Hernández que, per a realment “deixar de ser un maltractador s’ha de deixar de ser un covard i s’ha de donar un pas endavant i això moltes voltes necessita d’ajuda de professionals”.

Pablo Cuéllar, advocat i coautor d’estes dos guies al voltant de la violència de gènere editades per la Diputació d’Alacant, incidia en el fet que “la percepció sobre la violència de gènere ha de ser una percepció de rebuig absolut […] té una dimensió més enllà de l’anècdota i a més existix en totes les classes socials i en totes les edats”.




“Hem de ser molt ferms davant el maltractament”, asseverava Cuéllar i afegia que “és inadmissible que vaja a presentar-se una denúncia i un funcionari tracte de llevar-li rellevància a la denúncia” i és que recordava que “qui va a denunciar a la seua parella, al pare dels seus fills, està duent a terme un acte molt difícil”.




Advertia l’advocat que la dona que decidix denunciar el maltractament que patix “ha d’estar preparada per a una certa frustració”.

Durant la presentació de les dos guies es van dir moltes més coses i, sobretot va ser impactant els testimonis en primera persona que es van poder escoltar en la ronda de preguntes. Estos van testimoniar que a Pego, desafortunadament hi ha funcionaris dels que anomenava anteriorment Pablo Cuéllar, d’eixos que “tracten de llevar-li rellevància a la denúncia”, el que provoca que la vida de les dones maltractades de Pego córrega perill. Confiem que estos casos es corregisquen i Pego no siga notícia perquè s’ha comés un assassinat per violència de gènere. Estos testimonis i altres qüestions, van deixar clar que, tot i els avanços en la matèria, encara queda molt de camí per recórrer. Actualment hi ha més de 6.000 homes en presó per violència de gènere.
18 Visites

Deixa un comentari