Finor, centenari “magnífic”

Batiste Sendra Peretó, més conegut com a “Finor” se sent, als seus cent anys, “en la vida per davant”. Ahir, en la celebració del seu aniversari aquest ex-futbolista del Pego i exmembre de la Rondalla i la Coral del CEAM va tenir una vesprada molt especial amb un sentit homenatge de la Rondalla, el Pego C.F., les treballadores del centre i els mitjans de comunicació, a més de les filles i els companys i companyes de la residència. Ahir el dia dels enamorats va restar en segon terme a la Residència Sant Joan de Déu de Pego, que va celebrar un esdeveniment d’eixos que fan història. Batiste Sendra Peretó, “Finor” complia 100 anys, tot un segle en el que expressa que se sent “en la vida per davant”.

Moments de tensió i emoció es van viure ahir per la vesprada a l’últim pis de la residència. Allí estaven congregades totes les persones que viuen i treballen a la residència, esperant a què alguna cosa passés, tot i no saber exactament que. El que si que sabien era que anaven a eixir en directe per televisió, sobretot el “el ti Finor” que celebrava l’aniversari en eixe 14 de febrer.

Isabel i Patro Sendra, les filles de Batiste estaven assegudes al seu costat, per a no perdre detall del que esdevenia durant l’acte que des de la residència s’havia organitzat, ple de sorpreses. Totes dues coincidien a expressar que és “extraordinari” el que son pare haja arribat als cent anys perquè “poques persones arriben al centenari”; afegien que esperen que “l’any que ve complisca més”.

Isabel i Patro van expressar que se sentien molt arropades i li donaven les gràcies a la directora del centre i a les seues treballadores per haver muntat eixa festa d’aniversari.

Una de les sorpreses que va rebre l’emocionat Batiste va ser un concert de la Rondalla i Coral del CEAM de la que ha format part durant molts anys aquest pegolí centenari. Els seus dits van tocar les cordes del llaüt que encara conserva a la seua habitació. Ahir eixes cordes van tornar a ser tocades, tot i que el so era molt suau. Reproduïm un fragment de la cançó amb què van començar el concert.

L’altra sorpresa va venir de la mà del Pego C.F. perquè el “ti Finor” ha estat un dels millors jugadors que ha tingut l’equip roget. Relat Joan Miquel Almela, arxiver municipal que “Gran part de la història del Pego C.F. no es podria escriure sense parlar de “Finor”. Els seus cent anys de vida han vist i viscut el naixement i evolució de l’esport del futbol a Pego”.

Bastiste Sendra, junt a “Vicentico Moratal, Cabrera, Boronat, Pascual Garcia i altres joves entusiastes” va posar “el seu esforç i treball per tal d’adequar-se un lloc per a la pràctica del seu esport predilecte. Després de la llarga jornada de treball al camp, al taller o a l’obra, encara tenien temps i ganes per a anar a fer el nou camp d’esports, el qual sabem que ja estava acabat a finals de l’any 1932”, conta la crònica d’Almela.

També sabem pels escrits d’Almela que “Finor” “sempre va vestir la mateixa samarreta, no va voler canviar mai de club tot i que sortiren algunes ofertes interessants com la del C.D. Alcoyano”. Per tot això i perquè “quan el ti Finor estava a punt de complir 50 anys va veure com l’equip de la seua ànima ascendia a Tercera Divisió la temporada 1958-59, era la primera vegada en la història” i encara el veu ara en eixa tercera divisió, l’actual directiva i plantilla van decidir rendir-li un sentit homenatge amb l’entrega d’una camiseta roga amb el nom de Finor i el número 100 en el dorsal. Enrique Moll, president del Club, explicava que feia temps que rondava la idea, si arribava als cent anys s’havia de fer alguna cosa especial.

Isabel Sendra, la filla major de Batiste recordava alguna de les històries que son pare li ha contat en eixes vesprades de visita, al resol de la plaça del mercat i desvelava la feina a la que ha dedicat la seua vida Batiste, mestre d’obres.

La responsable principal de l’esdeviment, la directora del centre, Susanna Ginestar, confessava sentir-se orgullosa d’estar present en la festa de Batiste. D’altra banda, se sentia emocionat Àngel Sendra, regidor de serveis socials, amb l’homenatge. Confessava que li agradaria tenir una festa així si arriba als 100.

I el protagonista, com estava? Com es va sentir ahir de vesprada, arropat per la gent amb la que viu, pels que van ser companys de rondalla i per l’actual equip del Pego, equip en el que va jugar d’una manera brillant? La paraula que va elegir per descriure-ho: “Magnífic”, amb un to enèrgic, com si les forces, de sobte, li haguessin tornat la joventut d’aquella època reviscuda amb l’homenatge. Reproduïm la frase que va elegir Almela per a descriure l’actitud de Finor quan es va acomiadar d’ell la darrera vegada que va anar a veure’l a la residència. Batiste “portava encara els seus cent anys amb una vitalitat i elegància portentosa.”





372 Visites

Deixa un comentari