Falta de recursos sanitaris a la comarca
Malalts de La Pedrera es neguen a ingressar a l´hospital de crònics d´altres poblacions com Sant Vicent del Raspeig, València, Alzira o Alacant per estar a més de 100 km de casa. Un informe de la Síndic de Greuges denuncia les greus mancances en atenció social que pateix la Marina Alta.
L´hospital de La Pedrera torna a ser protagonista, aquesta vegada a partir d´un informe emès per la Síndic de Greuges, Emilia Caballero, sobre els recursos sanitaris per a persones convalescents en tota la Comunitat que desvela les greus deficiències en aquest capítol de l’hospital comarcal de la Marina Alta. El llistat de mancances detectades per la defensora del poble en l’hospital d’esta comarca comprèn més d’una pàgina completa, una extensió considerablement superior a la de la resta de complexos sanitaris comarcals.
L’informe de la Sindica, que és el resultat de la informació demanada en tots els centres hospitalaris arran d’una queixa presentada pels sindicats, posa al descobert les mancances en mitjans de La Pedrera per a atendre a aquells col•lectius de pacients que requerixen d’atenció post-hospitalària. I especialment greu són els casos dels col•lectius de persones majors i de malalts mentals.
En el document, la Sindica denúncia que el fet que els malalts crònics siguen traslladats a l’hospital de Sant Vicent del Raspeig, a més de 100 km, es tradueix en què «moltes vegades els malalts no veuen els seus familiars durant l’hospitalització, per la qual cosa a vegades renuncien al trasllat». Una situació semblant es produeix per l’absència de llits psiquiàtrics, la qual cosa fa que els pacients hagen de realitzar un trasllat de semblant distància fins al centre de la Santa Faç a Alacant. I per als tractaments oncològics, són necessaris també els trasllats a València i Alzira.
L’informe de la sindica és «demolidor» en el fet que posa en evidència les mancances de la Marina Alta en matèria sociosanitària i la «discriminació» que pateix aquesta comarca en infraestructures de salut, segons la valoració que va realitzar el secretari de comunicació de CC.OO. en l’Alacantí-Les Marines, Salvador Roig. I «corrobora», va afegir, «les deficiències que venim denunciant». Però, sobretot, ofereix una mostra de la «molt greu injustícia» que suposa el servei sanitari a la Marina Alta.
L’hospital de Dénia és l’únic, junt amb el d’Elda, que continua no tenint unitat de salut mental, i l’informe de la sindica es refereix també a aquesta qüestió. El departament de salut número 13, corresponent a la Marina Alta, «no té llits hospitalaris psiquiàtrics», afirma. A més, «l’hospital no compta amb psiquiatres» i són els de la Unitat de Salut Mental de la població en què viu el malalt els que «es desplacen a l’hospital (al servei d’urgències) per a valorar si requereix l’hospitalització. Si és el cas, es trasllada al psiquiàtric de la Santa Faç, a Alacant (situat a uns 100 km de Dénia, dificultant la planificació de l’alta hospitalària, contacte amb familiars,…), afirma l’informe.
No obstant, el document emès per la síndic no sols responsabilitza a la Conselleria de Sanitat d’aquesta situació. També els ajuntaments tenen un paper que jugar en l’àmbit de l’atenció social i, en concret, en el de l’ajuda a domicili. «En la majoria dels serveis socials municipals de la comarca, la prestació -quan s’aprova- és màxim una hora al dia de dilluns a divendres», i daquesta manera «és difícil que l’ancià que és donat d’alta hospitalària, amb una dependència derivada de la seua malaltia, puga romandre en el seu medi amb aquesta prestació, per la qual cosa opta per completar-la amb un altre servei privat i, sovint poc especialitzat, o per l’ingrés en una residència privada», assenyala l’informe.
L’informe de la Sindica, que és el resultat de la informació demanada en tots els centres hospitalaris arran d’una queixa presentada pels sindicats, posa al descobert les mancances en mitjans de La Pedrera per a atendre a aquells col•lectius de pacients que requerixen d’atenció post-hospitalària. I especialment greu són els casos dels col•lectius de persones majors i de malalts mentals.
En el document, la Sindica denúncia que el fet que els malalts crònics siguen traslladats a l’hospital de Sant Vicent del Raspeig, a més de 100 km, es tradueix en què «moltes vegades els malalts no veuen els seus familiars durant l’hospitalització, per la qual cosa a vegades renuncien al trasllat». Una situació semblant es produeix per l’absència de llits psiquiàtrics, la qual cosa fa que els pacients hagen de realitzar un trasllat de semblant distància fins al centre de la Santa Faç a Alacant. I per als tractaments oncològics, són necessaris també els trasllats a València i Alzira.
L’informe de la sindica és «demolidor» en el fet que posa en evidència les mancances de la Marina Alta en matèria sociosanitària i la «discriminació» que pateix aquesta comarca en infraestructures de salut, segons la valoració que va realitzar el secretari de comunicació de CC.OO. en l’Alacantí-Les Marines, Salvador Roig. I «corrobora», va afegir, «les deficiències que venim denunciant». Però, sobretot, ofereix una mostra de la «molt greu injustícia» que suposa el servei sanitari a la Marina Alta.
L’hospital de Dénia és l’únic, junt amb el d’Elda, que continua no tenint unitat de salut mental, i l’informe de la sindica es refereix també a aquesta qüestió. El departament de salut número 13, corresponent a la Marina Alta, «no té llits hospitalaris psiquiàtrics», afirma. A més, «l’hospital no compta amb psiquiatres» i són els de la Unitat de Salut Mental de la població en què viu el malalt els que «es desplacen a l’hospital (al servei d’urgències) per a valorar si requereix l’hospitalització. Si és el cas, es trasllada al psiquiàtric de la Santa Faç, a Alacant (situat a uns 100 km de Dénia, dificultant la planificació de l’alta hospitalària, contacte amb familiars,…), afirma l’informe.
No obstant, el document emès per la síndic no sols responsabilitza a la Conselleria de Sanitat d’aquesta situació. També els ajuntaments tenen un paper que jugar en l’àmbit de l’atenció social i, en concret, en el de l’ajuda a domicili. «En la majoria dels serveis socials municipals de la comarca, la prestació -quan s’aprova- és màxim una hora al dia de dilluns a divendres», i daquesta manera «és difícil que l’ancià que és donat d’alta hospitalària, amb una dependència derivada de la seua malaltia, puga romandre en el seu medi amb aquesta prestació, per la qual cosa opta per completar-la amb un altre servei privat i, sovint poc especialitzat, o per l’ingrés en una residència privada», assenyala l’informe.