Espanya no estarà al Bocuse d’Or Mundial 2013
Passades les 18:00h., de dimecres 21 de març, coneixíem el veredicte complet del jurat del certamen més prestigiós de cuina en la seua fase europea i, malauradament, este no incloïa a Espanya entre els 12 països que competiran a Lyon l’any que ve. Evarist Miralles i Carlos Monsonís s’aturen en esta estació. No obstant això, el pegolí advertix que ““Evarist Miralles, el terratrèmol, continua fent faena i a tope”.
Un “moment agredolç” vivia Evarist Miralles en conèixer el veredicte del jurat del Bocuse d’Or Europa 2012. I és que cap a les 18h., es coneixia la totalitat del veredicte. França guanyava el premi a millor ajudant de cuina. Islàndia el premi al millor plat de peix. Regne Unit premi al millor plat de carn. El Bocuse d’Or de bronze requeia en Dinamarca. El de plata en Suècia i Noruega s’imposava amb el Bocuse d’Or Europa 2012. A més d’estos sis països els acompanyaven a la final de 2013 Suïsa, Bèlgica, Hongria, Finlàndia, Estònia i Holanda. Tot països del nord d’Europa, curiosament.
Així les coses, Espanya no aconseguia classificar-se per al mundial. Davant este fet, el pegolí Evarist Miralles, era pràctic i declarava a la nostra corresponsal a Brussel•les, Laura Serna, que “Evarist Miralles a açò ja ha passat pàgina. Hi havia dos camins: continuar cap a Lyon o passar pàgina” i amb el resultat obtingut, “Evarist Miralles ja ha passat pàgina i continuarà treballant i continuarà fent la faena que sap fer”.
L’oportunitat de participar al Bocuse d’Or, recordem el certamen de cuina més prestigiós del món, ha estat per al pegolí Evarist Miralles “una experiència més, una cosa que contar i que ha sigut molt interessant”.
Miralles anava encertat en les seues previsions respecte al guanyador i és que ell mateix va estar entrenant a Noruega i afirmava que “el nivell és diferent. Tenen un pressupost molt elevat. Tenen una filosofia Bocuse que nosaltres no hem entès encara”. Entre les diferència de filosofia de com encarar el Bocuse d’Or, la representació institucional. La majoria de països presents en tenien. Espanya no ha tingut eixe recolzament institucional durant el desenvolupament del concurs. No obstant això, Evarist Miralles asseverava que, tant ell com Carlos Monsonís i la resta de l’equip “hem après molt, molt, molt”. Definia l’experiència com “una lliçó de vida que el que et fa és replantejar-te moltes coses”. Reconeixia Miralles que “el que al final conta són els clients que venen dia a dia a casa”.
Evarist Miralles dóna les gràcies a la gent de Pego pel recolzament rebut, més concretament “per haver estat en nosaltres i per haver confiant en nosaltres”. Advertia, en les seues paraules finals que, “Evarist Miralles, el terratrèmol, continua fent faena i a tope”.
Un “moment agredolç” vivia Evarist Miralles en conèixer el veredicte del jurat del Bocuse d’Or Europa 2012. I és que cap a les 18h., es coneixia la totalitat del veredicte. França guanyava el premi a millor ajudant de cuina. Islàndia el premi al millor plat de peix. Regne Unit premi al millor plat de carn. El Bocuse d’Or de bronze requeia en Dinamarca. El de plata en Suècia i Noruega s’imposava amb el Bocuse d’Or Europa 2012. A més d’estos sis països els acompanyaven a la final de 2013 Suïsa, Bèlgica, Hongria, Finlàndia, Estònia i Holanda. Tot països del nord d’Europa, curiosament.
Així les coses, Espanya no aconseguia classificar-se per al mundial. Davant este fet, el pegolí Evarist Miralles, era pràctic i declarava a la nostra corresponsal a Brussel•les, Laura Serna, que “Evarist Miralles a açò ja ha passat pàgina. Hi havia dos camins: continuar cap a Lyon o passar pàgina” i amb el resultat obtingut, “Evarist Miralles ja ha passat pàgina i continuarà treballant i continuarà fent la faena que sap fer”.
L’oportunitat de participar al Bocuse d’Or, recordem el certamen de cuina més prestigiós del món, ha estat per al pegolí Evarist Miralles “una experiència més, una cosa que contar i que ha sigut molt interessant”.
Miralles anava encertat en les seues previsions respecte al guanyador i és que ell mateix va estar entrenant a Noruega i afirmava que “el nivell és diferent. Tenen un pressupost molt elevat. Tenen una filosofia Bocuse que nosaltres no hem entès encara”. Entre les diferència de filosofia de com encarar el Bocuse d’Or, la representació institucional. La majoria de països presents en tenien. Espanya no ha tingut eixe recolzament institucional durant el desenvolupament del concurs. No obstant això, Evarist Miralles asseverava que, tant ell com Carlos Monsonís i la resta de l’equip “hem après molt, molt, molt”. Definia l’experiència com “una lliçó de vida que el que et fa és replantejar-te moltes coses”. Reconeixia Miralles que “el que al final conta són els clients que venen dia a dia a casa”.
Evarist Miralles dóna les gràcies a la gent de Pego pel recolzament rebut, més concretament “per haver estat en nosaltres i per haver confiant en nosaltres”. Advertia, en les seues paraules finals que, “Evarist Miralles, el terratrèmol, continua fent faena i a tope”.