Es presenta l’òpera prima de Maria Alemany Tomàs, el poemari ‘Sota la pell nua’

Lectora voraç des de ben petita, Maria va rebre prompte la sacsejada de la literatura. L’entusiasme per la lectura la va portar a escriure per entendre millor el món i alhora, per escapar d’ell i crear universos paral·lels. Ara, ho fa com a mitjà d’expressió amb el qual creu que s’explica millor que oralment i que considera tan necessari com menjar o respirar. ‘Sota la pell nua’, la seua òpera prima parla de la vida amb un llenguatge senzills i sense massa artificis. Es presenta a la Casa de Cultura de Pego, divendres 25 de maig, a les 20 hores.

L’òpera prima de la jove pegolina Maria Alemany es presenta a Pego i ens descobrix una nova poeta nascuda a la localitat. Sota la pell nua està dedicat a son pare «per les arrancades de cirera i la dolçor de la canyamel. Per tot, per tant».

Es tracta d’un poemari, explica l’editorial Neopàtria, que presenta una poesia discursiva, de vegades emparentada amb la prosa a través de versos lliures. L’autora es confessa a través dels distints poemes que el componen. Un versos amb els quals el lector o la lectora pot sentir-se’n fàcilment identificat perquè estan escrits amb un llenguatge senzill i sense massa artificis.

Els poemes que inclou Sota la pell nua tenen el ritme, la força, la innocència i l’honestedat pròpies de la joventut. La seua lectura suposa un busseig pel mar misteriós i profund de les emocions en el qual paga la pena endinsar-se. I és que Maria Alemany Tomàs tracta temes quotidians com l’amor, el desig i els dubtes que ens assalten sense previ avís en algun moment de les nostres vides. Tracta també temes com la mort, el dolor i el desamor, però a través de tot el poemari es parla, essencialment, de la vida. En definitiva, de tot allò que no es pot cobrir ni tapar amb cap peça de roba i que s’amaga Sota la pell nua.

Maria Alemany Tomàs va nàixer a Pego el 1990 i, des de ben menuda és una lectora voraç. L’entusiasme per la lectura la va portar a escriure per entendre millor el món i alhora, per escapar d’ell i crear universos paral·lels. Ara escriu en vers i assegura que, a través de les paraules que plasma al full, s’explica millor de manera oral. Per a Maria, escriure s’ha convertit en un acte tan necessari com el menjar o el respirar.

En el segon poema de Sota la pell nua Maria Alemany escriu: «Escric per a mi,/ per sentir-me viva,/ per sentir que la vida paga la pena ,/ i que les paraules omplin buits/ que algunes persones han anat deixant.// Escric per a tu,/ lector imaginari,/ que qui sap si algun dia llegirà/ aquests renglons atrotinats i maldestres,/ sense cap ni peus/ sense principi ni fi.// Escric perquè m’allibera l’ànima, l’esperit.// Perquè res no m’agrada més/ que omplir fulls en blanc / quan les muses vénen,/ de tant en tant, a visitar-me.»

Moguda per este amor a les lletres, a la seua llengua, cultura i literatura, la pegolina va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València. Posteriorment, va cursar el Màster de Professora d’Educació Secundària a la mateixa universitat. Actualment es dedica a l’ensenyament de valencià per a persones adultes. Sota la pell nua és la seua primera obra publicada, amb la qual s’endinsa plenament al món de la poesia.

 

528 Visites

Deixa un comentari