En el Dia internacional de la fibromiàlgia i de la Síndrome de Fatiga Crònica el Consell informa que es desenvoluparà un protocol d’actuació integral i multidisciplinar que prioritze la intervenció des d’Atenció Primària

El Consell ha manifestat hui la seua adhesió al Dia Internacional de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de Fatiga Crònica i ha anunciat que s’incidirà en la formació i la sensibilització del personal sanitari i altres agents. Segons l’últim estudi disponible, el 3,9% de la població té un diagnòstic compatible amb la fibromiàlgia en la seua història clínica electrònica en la Comunitat.

12-MAYO-DMEls dia de… ens permeten recordar i sensibilitzar-nos sobre qüestions que de vegades, sinó les patim ens passen desapercebudes. Potser el cas de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica. Unes malalties que ara ja ens sonen, però que fa només 11 anys ens sonaven a xinés, com a mínim. No obstant, va ser en 1992 quan l‘Organització Mundial de la Salut va declarar, el dia 12 de maig com “Dia Internacional de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de Fatiga Crònica”. Ambdós malalties van tardar molt de temps a ser reconegudes com a entitats clíniques específiques.

La Fibromiàlgia es caracteritza per dolor múscul-esquelètic generalitzat i cansament. La Síndrome de Fatiga Crònica, també conegut com a encefalomielitis miàlgica, es caracteritza per fatiga extrema que no desapareix amb el descans. Ambdós malalties són processos crònics, d’etiologia encara desconeguda, invalidants, que limiten seriosament la capacitat per a realitzar les tasques quotidianes i deterioren greument la qualitat de vida.

A més, pel seu inici difús i l’absència de marcadors de laboratori o imatge específics (els resultats de radiografies, anàlisi de sang i biòpsies musculars són normals), són malalties difícils de diagnosticar, la qual cosa incrementa el patiment de les persones que les patixen.

Hui, però, els i les pacients de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica deuen estar contents i contentes perquè el Ple del Consell ha manifestat la seua adhesió al Dia Internacional de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de Fatiga Crònica, el seu suport i solidaritat a totes les persones afectades, així com el seu total suport a les iniciatives i accions de sensibilització dutes a terme per les associacions de pacients que les representen.

Així mateix, el Consell ha ressaltat la necessitat d’integrar la perspectiva de gènere en el tractament integral de les malalties, que afecten especialment les dones, i el seu ferm compromís amb la millora de l’atenció a les persones que patixen Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica, mitjançant el desenvolupament d’un protocol d’actuació integral i multidisciplinari, que prioritze la intervenció des d’atenció primària i incidisca en la formació i sensibilització del personal sanitari i altres agents.

La prevalença de la fibromiàlgia i de la síndrome de fatiga crònica no es coneix amb exactitud. El Ministeri de Sanitat l’any 2011, prenent com a font l’estudi EPISER 2000, assenyalava que complixen criteris de Fibromiàlgia el 2,4% de la població espanyola, amb un clar predomini en dones (4,2% enfront del 0,2% en hòmens) i un pic de prevalença entre 40 i 49 anys.

Segons l’últim estudi disponible, en el Sistema Valencià de Salut, unes 134.000 persones, el 3,9% de la població, tenen un diagnòstic compatible amb Fibromiàlgia en la seua història clínica electrònica.

El 4,8% (aproximadament 86.000) de les dones i el 3,0% (aproximadament 48.000) dels hòmens. La malaltia afecta especialment persones entre 55 i 84 anys, amb més d’un 5% de prevalença en este tram d’edat.

La Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica són malalties que comporten una important i complexa demanda de cures.

Moltes vegades, les persones que patixen estes malalties han recorregut un gran nombre d’especialistes i se’ls han realitzat múltiples proves sense obtindre resultats clars abans d’arribar a un diagnòstic.

En absència de tractaments específics, moltes persones veuen com la seua capacitat funcional es deteriora al llarg del temps. Moltes vegades, estes requerixen no sols atenció als seus problemes físics sinó també als psíquics i socials.

La Generalitat treballa amb l’objectiu de donar una resposta adequada a esta problemàtica, millorar l’atenció a les persones que patixen estos trastorns i garantir-los una atenció integral, que requerix un seguiment continuat al llarg de la vida, en la que poden veure’s afectats aspectes físics, psíquics i socials.

En el Pla de Salut 2016-2020, i entre altres objectius, se subratlla la necessitat de reforçar el paper de l’atenció primària com referent en l’atenció al pacient crònic, promovent la informació i educació necessàries per a l’autoatenció i la presa de decisions compartides amb el personal sanitari, respectant les seues preferències i valors i afavorint l’atenció en el seu entorn habitual.

94 Visites

Deixa un comentari