En 2012 Carnestoltes tornarà als carrers del poble de Pego
Una iniciativa del regidor de Festes que avançava el tinent d’alcalde, Enrique Moll, al programa de Ràdio Pego ‘De primera mà’. Moll reconeixia que dins l’equip de govern no tothom està d’acord, com tampoc hi haurà acord entre la població amb aquesta decisió. La idea compta amb el recolzament de l’Associació d’Hostaleria de Pego.
Encara queden dos mesos per a Carnestoltes, que en el 2012 se celebrarà el dissabte 18 de febrer, si no hem fet malament els comptes. No obstant, tot el que estiga relacionat amb aquesta festa, la més populars de les que té Pego, interessa a la població per la seua dimensió, a més de crear múltiples opinions. Durant el programa d’ahir a Ràdio Pego, ‘De primera mà’, a una pregunta d’un oient respecte si és cert o no el rumor que corre pel poble sobre que l’any que ve el Carnestoltes torna als carrers de la població; el tinent d’alcalde, Enrique Moll, verificava la informació que ja circula pel municipi.
Així, en 2012 Pego tornarà a tenir el seu Carnestoltes al poble, una iniciativa del regidor de Festes després de mantenir contacte amb l’Associació d’Hostalers de Pego que recolza la idea.
Explicava Enrique Moll que “és un projecte que tenim entre mans entre els responsables de l’equip de govern” i reconeixia que “hi ha qui no està conforme en la idea i hi ha qui sí que està conforme; igual que passa en la població”. No obstant, Moll traslladava que el regidor de Festes, Raül Tamarit, “aboga per la idea que es torne a fer en el centre del poble, perquè li dóna un encant al que és el Carnestoltes que no té al lloc on està, que sembla més un macrobotelló o un rave als afores”. Moll també referia que tornar el Carnestoltes al poble “comporta benefici per als comerços de Pego, per a les associacions de Pego i per als bars de Pego”.
Així mateix, el portaveu socialista no deixava de reconèixer que després de la cita de 2012, l’Ajuntament haurà d’avaluar el desenvolupament de la Festa i decidir si els propers anys el Carnestoltes es manté al nucli urbà o torna al Passeig Michel i rodalies. A més, admetia que “el que s’ha de fer és que el Carnestoltes no siga com era abans”, especificant que “hauria d’estar una miqueta més controlat, més limitat i que tinga l’encant que ha de tindre un Carnestoltes històric com el nostre”.
L’alcalde de Pego, Carmelo Ortolà, confessava haver estat un dels impulsors de traslladar el Carnestoltes al Passeig Michel. I ho argumentava recordant que en 2006 es va arribar al zenit de descontrol per la presència de grups organitzats que acudien a Pego amb l’únic objectiu de provocar violència gratuïta. Durant la nit de Carnestoltes de 2006 es van produir 17 baralles a tot el municipi i a moltes d’elles els cossos i forces de seguretat no van poder accedir amb facilitat, ja que el nucli urbà era inaccessible per la gran quantitat de gent que va participar a Pego. Justament en 2006 se celebraven els 25 anys de Carnestoltes a Pego i la publicitat que se li va donar va provocar que durant aqueixa nit s’ajuntaren al municipi al voltant de 30.000 persones, una xifra desorbitada per a un poble d’11.000 habitants. Tot això va promoure que el Carnestoltes es traslladara als afores del poble. L’alcalde assegurava que des d’aleshores, any rere any, les xifres d’incidents violents han anat baixant significativament.
Tot i respectar la decisió del nou regidor de Festes, Carmelo Ortolà admetia discrepar amb la decisió. D’altra banda, tampoc té tan clar l’alcalde que els restauradors de Pego guanyen més diners pel costum que existeix de dur-se la beguda darrere. Contràriament a això, assegurava el líder de Ciutadans de Pego que “si que hi haurà més mals col•laterals”.
Com a regidor de Seguretat Ciutadana i Sanitat, assegurava Carmelo Ortolà que, “intentaré muntar el dispositiu de seguretat i sanitari el millor possible. Espere que la tendència dels últims anys siga a la baixa de gent i per tant puguem tindre un bon Carnestoltes dins del poble”.
El portaveu d’Esquerra-Pego, Saül Ortolà manifestava el seu acord absolut amb la decisió del regidor de Festes, recordant que la formació “ho portava en el programa electoral.” Admetia Saül Ortolà que “el que seria desitjable és que tingueren el mínim de malestar entre la societat dins el poble; que es creara el mínim de destrosses”. També assenyalava el republicà que l’organització al poble suposarà “un estalvi” per a l’ajuntament. Proposava Ortolà “tancar el trànsit rodat dins del poble a mitjan vesprada i que la gent aparque fora” per a evitar, en certa manera el ‘botellot’.
La portaveu popular, Maite Ferrándiz, es postulava a favor del Carnestoltes al nucli urbà, assegurant que “no m’ha agradat mai traure el Carnestoltes fora del poble perquè és un Carnestoltes que tenia la seua tradició i el seu encant perquè es feia dins el poble”. Ferrándiz recordava que els mal de cap que puga comportar aquesta festa “són un dia a l’any”. La popular declarava que el Carnestoltes “és una festa que per a fer-la gran costa molts diners a l’Ajuntament i això és el que ha de valorar l’equip de govern”.
Sobre aquesta qüestió, el finançament de les festes, avançava el portaveu socialista que “la gent ha de començar a conscienciar-se que l’Ajuntament no pot pagar les festes de tot el món i que no hi ha diners per a pagar les festes de tot el món i que totes les festes les ha de pagar l’Ajuntament” i suggeria que “s’ha de tornar a l’associacionisme, a què la gent es mobilitze per a crear-se les seues festes i cal donar protagonisme l’Associació d’Hostaleria que és la que està impulsant, en estos moments, el que el Carnestoltes torne al centre del poble”. Sempre deixant la porta oberta a nous canvis.
Al fil de l’associacionisme, la portaveu del Bloc-Compromís, Conxa del Ruste, introduïa la idea que amb la nova decisió de tornar el Carnestoltes al poble “s’ha perdut l’oportunitat de donar participació ciutadana, de tot tipus d’associacions […], de tota la gent del poble […] perquè hagueren participat i opinat” sobre la ubicació i la manera de desenvolupar una festa de les característiques d’aquesta. Del Ruste reconeixia l’encant del Carnestoltes al poble, tot i que admetia que “té uns problemes de logística enorme”.
Després de tot l’escoltat es pot deduir que la decisió del regidor de Festes no només tornarà el Carnestoltes de Pego al nucli urbà, sinó que el tornarà al centre de moltes converses en què s’estiga a favor i en contra de la iniciativa.
Encara queden dos mesos per a Carnestoltes, que en el 2012 se celebrarà el dissabte 18 de febrer, si no hem fet malament els comptes. No obstant, tot el que estiga relacionat amb aquesta festa, la més populars de les que té Pego, interessa a la població per la seua dimensió, a més de crear múltiples opinions. Durant el programa d’ahir a Ràdio Pego, ‘De primera mà’, a una pregunta d’un oient respecte si és cert o no el rumor que corre pel poble sobre que l’any que ve el Carnestoltes torna als carrers de la població; el tinent d’alcalde, Enrique Moll, verificava la informació que ja circula pel municipi.
Així, en 2012 Pego tornarà a tenir el seu Carnestoltes al poble, una iniciativa del regidor de Festes després de mantenir contacte amb l’Associació d’Hostalers de Pego que recolza la idea.
Explicava Enrique Moll que “és un projecte que tenim entre mans entre els responsables de l’equip de govern” i reconeixia que “hi ha qui no està conforme en la idea i hi ha qui sí que està conforme; igual que passa en la població”. No obstant, Moll traslladava que el regidor de Festes, Raül Tamarit, “aboga per la idea que es torne a fer en el centre del poble, perquè li dóna un encant al que és el Carnestoltes que no té al lloc on està, que sembla més un macrobotelló o un rave als afores”. Moll també referia que tornar el Carnestoltes al poble “comporta benefici per als comerços de Pego, per a les associacions de Pego i per als bars de Pego”.
Així mateix, el portaveu socialista no deixava de reconèixer que després de la cita de 2012, l’Ajuntament haurà d’avaluar el desenvolupament de la Festa i decidir si els propers anys el Carnestoltes es manté al nucli urbà o torna al Passeig Michel i rodalies. A més, admetia que “el que s’ha de fer és que el Carnestoltes no siga com era abans”, especificant que “hauria d’estar una miqueta més controlat, més limitat i que tinga l’encant que ha de tindre un Carnestoltes històric com el nostre”.
L’alcalde de Pego, Carmelo Ortolà, confessava haver estat un dels impulsors de traslladar el Carnestoltes al Passeig Michel. I ho argumentava recordant que en 2006 es va arribar al zenit de descontrol per la presència de grups organitzats que acudien a Pego amb l’únic objectiu de provocar violència gratuïta. Durant la nit de Carnestoltes de 2006 es van produir 17 baralles a tot el municipi i a moltes d’elles els cossos i forces de seguretat no van poder accedir amb facilitat, ja que el nucli urbà era inaccessible per la gran quantitat de gent que va participar a Pego. Justament en 2006 se celebraven els 25 anys de Carnestoltes a Pego i la publicitat que se li va donar va provocar que durant aqueixa nit s’ajuntaren al municipi al voltant de 30.000 persones, una xifra desorbitada per a un poble d’11.000 habitants. Tot això va promoure que el Carnestoltes es traslladara als afores del poble. L’alcalde assegurava que des d’aleshores, any rere any, les xifres d’incidents violents han anat baixant significativament.
Tot i respectar la decisió del nou regidor de Festes, Carmelo Ortolà admetia discrepar amb la decisió. D’altra banda, tampoc té tan clar l’alcalde que els restauradors de Pego guanyen més diners pel costum que existeix de dur-se la beguda darrere. Contràriament a això, assegurava el líder de Ciutadans de Pego que “si que hi haurà més mals col•laterals”.
Com a regidor de Seguretat Ciutadana i Sanitat, assegurava Carmelo Ortolà que, “intentaré muntar el dispositiu de seguretat i sanitari el millor possible. Espere que la tendència dels últims anys siga a la baixa de gent i per tant puguem tindre un bon Carnestoltes dins del poble”.
El portaveu d’Esquerra-Pego, Saül Ortolà manifestava el seu acord absolut amb la decisió del regidor de Festes, recordant que la formació “ho portava en el programa electoral.” Admetia Saül Ortolà que “el que seria desitjable és que tingueren el mínim de malestar entre la societat dins el poble; que es creara el mínim de destrosses”. També assenyalava el republicà que l’organització al poble suposarà “un estalvi” per a l’ajuntament. Proposava Ortolà “tancar el trànsit rodat dins del poble a mitjan vesprada i que la gent aparque fora” per a evitar, en certa manera el ‘botellot’.
La portaveu popular, Maite Ferrándiz, es postulava a favor del Carnestoltes al nucli urbà, assegurant que “no m’ha agradat mai traure el Carnestoltes fora del poble perquè és un Carnestoltes que tenia la seua tradició i el seu encant perquè es feia dins el poble”. Ferrándiz recordava que els mal de cap que puga comportar aquesta festa “són un dia a l’any”. La popular declarava que el Carnestoltes “és una festa que per a fer-la gran costa molts diners a l’Ajuntament i això és el que ha de valorar l’equip de govern”.
Sobre aquesta qüestió, el finançament de les festes, avançava el portaveu socialista que “la gent ha de començar a conscienciar-se que l’Ajuntament no pot pagar les festes de tot el món i que no hi ha diners per a pagar les festes de tot el món i que totes les festes les ha de pagar l’Ajuntament” i suggeria que “s’ha de tornar a l’associacionisme, a què la gent es mobilitze per a crear-se les seues festes i cal donar protagonisme l’Associació d’Hostaleria que és la que està impulsant, en estos moments, el que el Carnestoltes torne al centre del poble”. Sempre deixant la porta oberta a nous canvis.
Al fil de l’associacionisme, la portaveu del Bloc-Compromís, Conxa del Ruste, introduïa la idea que amb la nova decisió de tornar el Carnestoltes al poble “s’ha perdut l’oportunitat de donar participació ciutadana, de tot tipus d’associacions […], de tota la gent del poble […] perquè hagueren participat i opinat” sobre la ubicació i la manera de desenvolupar una festa de les característiques d’aquesta. Del Ruste reconeixia l’encant del Carnestoltes al poble, tot i que admetia que “té uns problemes de logística enorme”.
Després de tot l’escoltat es pot deduir que la decisió del regidor de Festes no només tornarà el Carnestoltes de Pego al nucli urbà, sinó que el tornarà al centre de moltes converses en què s’estiga a favor i en contra de la iniciativa.