Emma de Borja Company, de 90 anys, dóna la seua biblioteca i un piano a l’Ajuntament de Pego

Es tracta d’una dona nascuda a Rojales però que es va criar entre Alacant i València i va parar a Pego perquè son pare, que era veterinari, va vindre a treballar al poble. Des d’aleshores Emma sempre ha tingut contacte amb el municipi i, tot i que va viure 50 anys a Barcelona, ja en porta 20 vivint ininterrompudament a Pego. Va treballar a l’Ajuntament de Pego durant 9 anys de la seua joventut. Ara, està a punt de deixar la vida al seu poble d’acollida per anar-se’n a viure a prop del seu fill. Abans de fer-ho, però, ha decidit fer este gest de generositat.

IMG-20170215-WA0016Ahir us explicàvem la donació que Emma, una dona de més de 90 anys, havia realitzat a l’Ajuntament de Pego. La donació de la seua biblioteca i d’un piano. Rebien estos efectes l’alcalde, Enrique Moll i la Regidora de Participació Ciutadana, Rebeca Bañuls. Hui us completem eixa informació i, per a fer-ho, afegim la veu d’Emma de Borja Company.

Emma és natural de Rojales, un poble de la província d’Alacant (està més al sud), tot i que, és un municipi que coneix ben poc, ja que la seua vida de xiqueta va transcórrer entre Alacant i València. Com va vindre a parar a Pego, doncs? Perquè son pare, que era veterinari, va vindre a Pego a treballar «i ací ens vam quedar». Des d’aleshores, fa 73 anys que Emma té relació amb el poble. Tot i que confessava que ha viscut 50 anys a Barcelona. No obstant això, sempre anat i tornat a Pego.

IMG-20170215-WA0011Emma, que compta amb 90 anys (va nàixer l’any 1926), va estudiar 5 anys de Batxiller. Ho va fer ja majoreta, als 14 anys, «perquè em va agafar la guerra i no vaig poder començar abans els estudis». Això, entre d’altres, li va permetre treballar a l’Ajuntament de Pego. Ho va fer durant 9 anys. Era l’encarregada de «copiar» les actes del consistori.

I no va treballar més perquè, explica que «estava interina» i quan van convocar les oposicions «se’m va passar l’edat per tres mesos». Així que, no va poder presentar-se. Va ser en eixe moment quan Emma va passar a treballar en les oficines de l’escorxador (matadero).

En casar-se Emma se’n va anar a viure a Barcelona, on va tindre un únic fill. Ressaltava ella mateixa que el va tindre als 40 anys. Una edat per a la maternitat que ara comença a ser bastant habitual, però que en aquell moment era més bé estranya. No obstant això, com assenyalava Emma, ser mare «en aquella època era molt important». Passa’t el temps, quan el seu home es jubila, tots dos se’n van vindre a viure a Pego, d’això fa 20 anys.

IMG-20170215-WA0013En este moment de la seua vida, amb 90 anys, Emma ha decidit tancar la seua etapa pegolina. Fer les maletes i anar-se’n a viure a prop del seu fill. És per això que ha decidit donar la seua biblioteca (que conté exemplars del 1902, entre d’altres curiositats) i també un piano. Una peça per la que, confessava, «el meu fill (que és músic) estava preocupat» i de fet ja havia pensat de donar-lo, una circumstància que actualment és una realitat. A partir d’ara eixe piano estarà a la Casa de Cultura i podrà acompanyar alguns dels actes que allí es programen.

Confessava Emma de Borja Company que té «pena» d’anar-se’n perquè «deixe moltes coses ací». Al mateix temps, però, la seua salut li aconsella apropar-se al seu fill, una circumstància que també la fa sentir-se «contenta».

Tot i que se’n vaja a viure més aprop del seu fill, Emma continuarà vivint sola, almenys mentres puga. I és que ens han explicat que Emma és una dona adaptada als nous temps. Una dona que, tot i la seua avançada edat, cuida la seua imatge, fa ús de les noves tecnologies i està a l’última. A Emma la recordaran els seus amics i les seues amigues de Pego, però a més, quedarà en el record col·lectiu pel gest de donar seua biblioteca i el seu piano al municipi.

448 Visites

Deixa un comentari