Els xiquets i les xiquetes coneixen la història de Pego
Centenars de xiquets i xiquetes dels diferents col•legis de Pego ja han vist l’exposició del Museu d’Art Contemporani. Allí han après una part de la nostra història i han visitat els diferents museus. El treball s’inicia a les classes amb material didàctic per a preparar la visita que conclou amb la realització d’una pedra de muralla.
Un poble que no coneix la seua història és un poble desmemoriat, que no sap les seues arrels i que per tant està condemnat a desaparèixer o a repetir els errors comesos al llarg de la història. L’educació dels nostres menuts ha de ser un dels pilars bàsics de tota la societat per què sols es pot estimar el que es coneix. I des de fa unes setmanes molts dels escolars de Pego estan aprenent una part important dels seus avantpassats: com va nàixer Pego i com va evolucionar.
L´exposició “La muralla de Pego: testimoni de la història” realitzada per tres joves pegolines endinsa els seus habitants en un temps llunyà però indispensable per a entendre el desenvolupament del poble actual. Ràdio Pego va acompanyar ahir a un grup del col•legi Sant Antoni de 7 i 8 anys que s’ho passaren d’allò més bé coneixent part de la que també és la seua història. A més, el treball realitzat a les classes és reflecteix posteriorment en l’exposició.
Però moltes més anècdotes van aprendre, com és la finalitat del retaule de Llorca instal•lat a l’antic Portal del Mayorazgo i al que acudien tots els pegolins i les pegolines abans d’emprendre un llarg viatge.
I ara que estem en època d’eleccions i quan la crispació entre les diferents formacions polítiques cada vegada és major, sorprèn com es van triar als primers governats de la Vila. Va ser per sorteig, com si es tractara d’una eliminatòria de la “Champions”.
Un poc més d’una hora va durar tota l’exposició que als alumnes els va parèixer molt curta. Amb ella van trencar la dinàmica de les aules i alguns d’ells van visitar per primera vegada un Museu. De fet pensaven que es tractava d’un lloc on hi ha coses antigues i velles.
Però encara falta una cosa: Avui en dia vegem com en poc mesos les empreses constructores alcen una finca enorme. Això no passava abans. La nostra muralla va tardar un centenar d’anys en finalitzar-se i és que fer una pedra requeria el seu temps i transportar-la també.
Un poble que no coneix la seua història és un poble desmemoriat, que no sap les seues arrels i que per tant està condemnat a desaparèixer o a repetir els errors comesos al llarg de la història. L’educació dels nostres menuts ha de ser un dels pilars bàsics de tota la societat per què sols es pot estimar el que es coneix. I des de fa unes setmanes molts dels escolars de Pego estan aprenent una part important dels seus avantpassats: com va nàixer Pego i com va evolucionar.
L´exposició “La muralla de Pego: testimoni de la història” realitzada per tres joves pegolines endinsa els seus habitants en un temps llunyà però indispensable per a entendre el desenvolupament del poble actual. Ràdio Pego va acompanyar ahir a un grup del col•legi Sant Antoni de 7 i 8 anys que s’ho passaren d’allò més bé coneixent part de la que també és la seua història. A més, el treball realitzat a les classes és reflecteix posteriorment en l’exposició.
Però moltes més anècdotes van aprendre, com és la finalitat del retaule de Llorca instal•lat a l’antic Portal del Mayorazgo i al que acudien tots els pegolins i les pegolines abans d’emprendre un llarg viatge.
I ara que estem en època d’eleccions i quan la crispació entre les diferents formacions polítiques cada vegada és major, sorprèn com es van triar als primers governats de la Vila. Va ser per sorteig, com si es tractara d’una eliminatòria de la “Champions”.
Un poc més d’una hora va durar tota l’exposició que als alumnes els va parèixer molt curta. Amb ella van trencar la dinàmica de les aules i alguns d’ells van visitar per primera vegada un Museu. De fet pensaven que es tractava d’un lloc on hi ha coses antigues i velles.
Però encara falta una cosa: Avui en dia vegem com en poc mesos les empreses constructores alcen una finca enorme. Això no passava abans. La nostra muralla va tardar un centenar d’anys en finalitzar-se i és que fer una pedra requeria el seu temps i transportar-la també.