Els Moros i Cristians canvien d’itinerari
Enguany, amb el canvi dissenyat, intentaran trobar el recorregut definitiu que s’adapte a les necessitats de les comparses: amplitud per a poder passejar sense haver de partir les filades i proximitat entre el lloc d’eixida i finalització per a què les bandes que doblen puguen arribar a temps al seu darrer acompanyament. S’eixirà del Pérez Ramos i s’acabarà a la Creu del Passeig Cervantes.
Ja està al carrer el llibre de festes que edita la Junta Central de Moros i Cristians de Pego per tal de difondre els actes que tenen pensats en la Festa de Moros i Cristians que enguany es desenvoluparan el divendres 26, dissabte 27 i diumenge 28, tot i que el dijous 25 ja s’aniran escalfant motors amb el ball de la filà capitana cristiana, Albardins.
En el seu discurs, el president de la Junta Central de Moros i Cristians, Àngel Portes, recorda que “és una època difícil la que estem passant en aquests moments i tots estem fent un gran esforç per a què la festa de moros i cristians vaja a millor. No obstant, aquest any naixen dos noves filades, Al-Garrapets i Berebers, a les que done la benvinguda al món fester”.
Enguany Àngel Portes compleix 4 anys al front de la Junta Central de Moros i Cristians el que fa preveure que l’any que ve deixarà el càrrec, és per això que, previsor li brinda el seu “recolzament i el dels meus companys” al pròxim president o presidenta.
En aquest 2009, a més de la positiva novetat de comptar amb dos noves filades mores, Al-Garrapets i Berebers, una altra destacada que és de signe contrari que ve marcada per la situació econòmica, és la supressió del Parlament-Ambaixada tradicional del divendres per la nit després de l’entradeta.
L’altra gran novetat per a aquestes Festes de Moros i Cristians és el seu recorregut que canvia. Així, enguany les filades es concentraran a l’Escola Pérez Ramos per a continuar pel carrer Carolina Sala, Sant Jaume, Sant Agustí fins arribar al Pla de la Font i per la banda dreta del Passeig Cervantes acabar a la Creu. Els motius els explicava el president de la Junta Central de Moros i Cristians, Àngel Portes que recordava que el carrer Jaume I “ens l’han fet més estret aleshores ja no podem passar. Bo, passar sí, sempre que es partisquen les esquadres, però això suposa que la desfilada és fa el doble de llarga. A més s’afegeix que la carrossa que eixiria des de Sant Bonaventura no pot girar al Jaume I”. Aquests van ser els motius perquè l’any passat es va eixir del carrer Sant Carles i acabar als quatre cantons de la carretera de Dénia, però assegurava Portes que “no va funcionar”. És per això que “enguany hem decidit tornar a canviar el recorregut a veure si per fi hi ha un itinerari propi, si no ens el fan estret –deia entre riures”.
Àngel Sendra recordava el recorregut que “ix de l’escola Pérez Ramos i enfila el carrer Carolina Sala fins a eixir al carrer Sant Jaume per a continuar pel carrer Sant Agustí fins al Pla de la Font per a pujar per la banda dreta del Passeig Cervantes fins a darrere de la Creu”. Aquest final permetria, explicava Portes que “conformen acaben les filades tenen eixida per l’altre costat de passeig i si hi ha alguna banda que dobla des de dalt de la Creu en 200 per la circumval•lació pot tornar a l’eixida una altra vegada”. A favor del nou itinerari triat, apuntava el president de la Junta Central de Moros i Cristians que “són carrers prou rectes i amples”, un fet que el feia desitjar “que la gent estiga contenta”.
En el seu discurs, el president de la Junta Central de Moros i Cristians, Àngel Portes, recorda que “és una època difícil la que estem passant en aquests moments i tots estem fent un gran esforç per a què la festa de moros i cristians vaja a millor. No obstant, aquest any naixen dos noves filades, Al-Garrapets i Berebers, a les que done la benvinguda al món fester”.
Enguany Àngel Portes compleix 4 anys al front de la Junta Central de Moros i Cristians el que fa preveure que l’any que ve deixarà el càrrec, és per això que, previsor li brinda el seu “recolzament i el dels meus companys” al pròxim president o presidenta.
En aquest 2009, a més de la positiva novetat de comptar amb dos noves filades mores, Al-Garrapets i Berebers, una altra destacada que és de signe contrari que ve marcada per la situació econòmica, és la supressió del Parlament-Ambaixada tradicional del divendres per la nit després de l’entradeta.
L’altra gran novetat per a aquestes Festes de Moros i Cristians és el seu recorregut que canvia. Així, enguany les filades es concentraran a l’Escola Pérez Ramos per a continuar pel carrer Carolina Sala, Sant Jaume, Sant Agustí fins arribar al Pla de la Font i per la banda dreta del Passeig Cervantes acabar a la Creu. Els motius els explicava el president de la Junta Central de Moros i Cristians, Àngel Portes que recordava que el carrer Jaume I “ens l’han fet més estret aleshores ja no podem passar. Bo, passar sí, sempre que es partisquen les esquadres, però això suposa que la desfilada és fa el doble de llarga. A més s’afegeix que la carrossa que eixiria des de Sant Bonaventura no pot girar al Jaume I”. Aquests van ser els motius perquè l’any passat es va eixir del carrer Sant Carles i acabar als quatre cantons de la carretera de Dénia, però assegurava Portes que “no va funcionar”. És per això que “enguany hem decidit tornar a canviar el recorregut a veure si per fi hi ha un itinerari propi, si no ens el fan estret –deia entre riures”.
Àngel Sendra recordava el recorregut que “ix de l’escola Pérez Ramos i enfila el carrer Carolina Sala fins a eixir al carrer Sant Jaume per a continuar pel carrer Sant Agustí fins al Pla de la Font per a pujar per la banda dreta del Passeig Cervantes fins a darrere de la Creu”. Aquest final permetria, explicava Portes que “conformen acaben les filades tenen eixida per l’altre costat de passeig i si hi ha alguna banda que dobla des de dalt de la Creu en 200 per la circumval•lació pot tornar a l’eixida una altra vegada”. A favor del nou itinerari triat, apuntava el president de la Junta Central de Moros i Cristians que “són carrers prou rectes i amples”, un fet que el feia desitjar “que la gent estiga contenta”.