El PATIVEL no afectarà les propietats de pegolins i pegolines
Almenys no ho farà de manera generalitzada, ja que les zones urbanitzades actualment no estan incloses en les noves zones classificades com a sòls no urbanitzables de protecció litoral i de reforç litoral. És una de les conclusions més clares a les que es va arribar ahir a la reunió informativa sobre el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL), convocada per la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Pego. En la reunió s’acordava que l’Ajuntament de Pego presentara una al·legació. Cosa que es va fer divendres passat, últim dia per poder-ho fer. En ella es demana l’ampliació del termini per a poder al·legar en esta segona fase del procés de participació ciutadana i reiterava la necessitat de què la Conselleria realitzara en pobles com Pego reunions informatives.
Ahir de vesprada, a iniciativa de la Regidoria d’Urbanisme, va tenir lloc a l’Ajuntament de Pego una reunió informativa al voltant del Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (el PATIVEL), per veure els efectes sobre les propietats de pegolins i pegolines.
En un primer moment, l’alcalde de Pego, Enrique Moll, va informar l’audiència que el consistori va ser informat sobre el PATIVEL perquè el terme té una afectació d’entre 500 i 2000 metres al Parc Natural de La Marjal. Després d’examinar la documentació, l’Ajuntament va al·legar perquè «la cartografia no corresponia a la realitat atenent a l’escala que havien fet servir», aclaria Moll. En eixa al·legació també es va donar compte a la Conselleria de Medi Ambient que «molta gent de Pego tenia una segona residència en zones costaneres d’Oliva i Dénia i, és per això, que demanàvem tindre la màxima informació possible sobre el procés», continuava informant l’alcalde.
Tot i esta sol·licitud, però, la Conselleria no ha complit les demandes i no ha realitzat cap reunió informativa al municipi per a la gent que puga estar afectada pel Pla territorial. No obstant això, dimecres 14 de juny, l’Ajuntament de Pego rebia una notificació de Conselleria en la que l’informava que «en esta fase del procediment només s’han justificat els canvis introduïts com a conseqüència dels suggeriments i al·legacions ja que la participació pública està encara oberta i, per tant, els documents encara poden ser objecte de noves modificacions». Això significa, segons l’alcalde del municipi, que «quan ens contesten ja s’haurà acabat el procés d’al·legacions» i és que este finalitza hui divendres, 16 de juny.
L’encarregada d’entrar en els detalls del PATIVEL va estar l’enginyera de camins, Desiré Tomàs, qui ha estat seguint més de prop el procés i els canvis d’este pla territorial. Esta explicava que es tracta d’un «pla que està portant avant la Conselleria per a ordenar la zona de la costa» per a preservar les zones de major valor ambiental, territorial i paisatgístic, que es troben sense urbanització, de la massificació que es va desenvolupar durant els anys del boom immobiliari. «El que busca en definitiva és un equilibri entre allò edificat i allò natural», expressava Desiré Tomàs.
La versió actualitzada del PATIVEL és conseqüència d’un primer període de participació pública en el que es van realitzar moltíssimes al·legacions per part d’ajuntaments, associacions i de persones individuals i també es va demanar una major claredat en la documentació. Així doncs, fins a hui s’ha estat un segon període de participació pública, que ha comptat amb documentació actualitzada.
Explicava l’enginyera de camins que el PATIVEL distingix entre tres àmbits:
«1r: des de la vora de la mar a 500 metres, el que més interessa protegir. Un 2n de 500 a 1000 metres que també interessa protegir, però que no seria tan estricte i un 3r de fins a 2000 metres que seria àmbit de connexió i ahí està Pego, perquè arriba a la zona de la Marjal».
«El PATIVEL no va a afectar a tots els sòls […] distingix entre 5 tipus de sòls com són: els sòls litorals de protecció ambiental (ja estan protegits, com és el cas de la Marjal), sòls litorals ja afectats per altres plans d’accions territorials (com PATRICOVA), corredors ecològics i funcionals (rius, camins naturals, que connecten litoral amb l’interior), sòls no urbanitzables de protecció litoral i de reforç litoral», espeficava Tomàs. Estos dos últims són els que introduïx el PATIVEL i els que només estaran regits pel mateix.
Els sòls no urbanitzables de protecció litoral són aquells amb alguna característica o valor important. Estan situat en el primer àmbit de protecció, de la voreta de la mar a 500 metres. «Seran sols els que no estiguen construïts o, si tenen alguna construcció, serà aïllada». En esta zona «van a prohibir-se les noves urbanitzacions, però si que es permetran activitats residencials, turístiques o terciàries en edificacions existents». Les cases ja existents es podran rehabilitar, explicava Desiré Tomàs.
Els sòls de reforç litoral són molt semblants als anteriors. Estos també tindran alguna característica interessant. La principal diferència, però, és que «estos van a estar situats entre l’àmbit 500 i 1000 i, en principi, també van a ser sòls que no estan massificats, que estan de moment en situació bàsica. «Ací també es prohibirà construir noves urbanitzacions, però sí que permetrà alguns usos hotelers, edificacions aïllades, zones d’acampada, sempre adequant-se a un caràcter de preservació ambiental i rural».
La resta de sòls van a continuar conforme estaven, assegurava l’enginyera de camins.
La conclusió a la que arribava l’enginyera de camins, Desiré Tomàs, després d’exposar l’afectació del PATIVEL de les zones de costa d’Oliva i Dénia on estiuen la majoria de pegolins i pegolines és que, este nou pla territorial, no afecta les zones habitades i per tant, no hi haurà modificacions. El que sí que afecta és al terme de Pego perquè agafa una part de la Marjal. Tot i que esta afectació és poc significativa atenent que la Marjal ja està protegida.
En eixa reunió informativa s’acordava que l’Ajuntament de Pego presentara a l’endemà, 16 de juny, últim dia per a presentar al·legacions, un document demanant l’ampliació del termini per a poder estudiar la nova documentació publicada per la Conselleria i reiterava la sol·licitud de xerrades informatives per a les persones afectades en els diferents municipis que ho demanen, com és el cas de Pego, com exposava la regidora d’Urbanisme, Alícia Siscar.
