El Consell es compromet a desencallar el procés de concentració parcel·lària a la Marjal Pego-Oliva

L’objectiu de la concentració és deixar la part agrícola en mans dels agricultors i la banda d’especial protecció a la Generalitat. Esta va a començar ja mateix el procés de localització de propietaris i propietàries de terra a la Marjal. Es calcula que un any i mig estaran identificades totes les propietats. Per a intentar acurtar els terminis, l’Ajuntament de Pego i la Cambra Agrària posaran a disposició de la Conselleria tota la informació que tenen sobre la qüestió. Des de la Conselleria es posen com a límit per a finalitzar el procés de concentració parcel·lària l’any 2024.

Ahir de vesprada la Junta Rectora del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva es va reunir al saló de plens de l’Ajuntament de Pego per a dedicar un monogràfic a la concentració parcel·lària. A esta reunió van assistir el director general de Medi Natural i Avaluació Ambiental, Antoni Marzo i el Director General d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Roger Llanes. Este últim va ser l’encarregat d’explicar a tots els col·lectius que hi formen part de la Junta Rectora, les novetats al voltant de la concentració parcel·lària, en la línia del que ja es va avançar el passat 3 d’abril. Es partix de la base que el Decret 6/2018 del Consell, declara d’utilitat pública i execució urgent la concentració parcel·lària d’Oliva-Pego.

Abans d’esta intervenció, el director general de Medi Natural i Avaluació Ambiental, Antoni Marzo, va expressar el ferm compromís de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural per «desencallar el problema i poder finalitzar el procés concentració parcel·lària». Va subratllar que han passat 48 anys des de l’inici de la concentració (març 1970) la qual va quedar suspesa en diverses ocasions, l’última amb la declaració del Parc Natural en 1994. Avançava Marzo que el de la concentració parcel·lària «serà un procés llarg que, es calcula, pot arribar a durar 6 anys».

El Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) va considerar compatible el cultiu de l’arròs en una zona delimitada i al mateix temps s’establia una altra part del Parc com a zona d’especial protecció.

La dispersió parcel·lària que presenta en l’actualitat la Marjal dificulta la gestió dels dos àmbits, per la qual cosa es feia necessari continuar amb el procés de concentració, si bé, amb una actualització al nou ordenament. L’objectiu és deixar la part agrícola en mans dels agricultors i la banda d’especial protecció com a parcel·la de la Generalitat Valenciana, a fi de poder gestionar-la amb major coherència i sense entrebancs, manifestava Marzo.

Això permetrà que en la zona de màxima protecció, la part més baixa del parc natural, «es puguen fer obres de restauració de certs espais, que es puguen fer làmines d’aigua a diferents fondàries, en definitiva que es puga crear diferenciació d’hàbitats i, inclòs, incrementar l’atractiu des del punt de vista dels visitants», explicava el director general de Medi Natural.

Per la seua banda el director general d’Agricultura, Roger Llanes, va explicar com i de quina manera se va a portar a terme el procés de concentració parcel·lària a la Junta Rectora del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva. Deixava clar Roger Llanes que el que «es pretén fer efectiva la legalitat».

Reconeixien que serà un procés «complicat» pels anys que han passat des de l’inici de la concentració parcel·lària. La Conselleria calcula que el procés de concentració parcel·lària del parc natural de La Marjal de Pego-Oliva durarà, des d’ara, que és quan s’ha començat efectivament l’activació, fins el 2024.

Pels períodes anteriors en què ha estat en marxa la concentració parcel·lària, actualment la Conselleria compta amb 165 hectàrees de la seua titularitat. Hectàrees, però, «que estan disperses al llarg del parc» i el que vol la Generalitat, reiterava Llanes, és que concentrar eixes 165 hectàrees en la zona d’especial protecció. Com pretenen aconseguir-ho? «Bé per compra o bé per permuta», detallava el director d’Agricultura.

Informava Roger Llanes que «la superfície aproximada del parc són 1.250 hectàrees. El decret de concentració parcel·lària abraça 828 hectàrees. Dins el parc hi ha 417 hectàrees que són d’especial protecció, una superfície d’arrossar actualment de 400 hectàrees i després una superfície de persones desconegudes, segons les últimes dades, d’aproximadament de 250 hectàrees». Afegia que, «tot això dóna com a resultat aquelles famoses 200 hectàrees que haurem d’adquirir d’una manera o d’una altra en els pròxims anys» des de la Conselleria d’Agricultura.

«El procés de concentració parcel·lària és un procés molt regulat», afirmava Llanes per a assegurar que «sabem per on anem i hi ha experiència s’estan duent a terme dos concentracions parcel·làries més i se n’han fet més».

Informava que «el primer que hem de fer és una investigació de propietaris perquè és un dels majors problemes que hi ha a la zona; la dificultat en trobar els propietaris o, millor dit, en saber on els propietaris que hi havia abans de l’any 1970 o al voltant del 1975 tenen les seues finques» perquè, explicava, «com vam interrompre el procés de concentració parcel·lària quan ja s’havia mamprès a fer obres, tota la propietat s’ha mogut i no han quedat a penes vestigis de d’on estava».

Es calcula que en un any i mig estaran identificades totes les propietats. Per a intentar acurtar els terminis, l’Ajuntament de Pego i la Cambra Agrària posaran a disposició de la Conselleria tota la informació que tenen sobre la qüestió.

Durant eixes procés d’investigació de propietaris la Conselleria dissenyarà una «Junta de Concentració Local on estaran els alcaldes implicats, els notaris i registradors, llauradors i organitzacions agràries» que s’encarregaran de donar «continuïtat al procés i aniran aprovant, prèviament a la seua publicació, tots estos processos».

Pel camí de la redacció del projecte de concentració parcel·lària, que implicarà unificar les distintes parcel·les dels mateixos propietaris, «podem trobar-nos o volem trobar-nos en un altre tipus de dinamització del territori en el que puguem parlar, per exemple, de fer unitats de cultiu més grans o de fer iniciatives de gestió en comú com la que ha presentat Coopego», explicava Roger Llanes.

Durant la Junta Rectora, el cap de Servei de Gestió d’Espais Naturals Protegits, va tranquil·litzar caçadors, pescadors i agricultors explicant que «el PORN disposa d’una zonificació que especifica en quines zones es pot fer agricultura i en quines zones no es pot fer agricultura, per la qual cosa, la concentració parcel·lària mai canviarà els usos».

 

95 Visites

Deixa un comentari