El Club Esportiu Els Carreters de Pego apropen la celebració de Sant Antoni als pegolins i les pegolines
Des de fa més de 40 anys organitzen la tradicional romeria que s’ha convertit en multitudinària per beneir les mascotes a l’ermita de Sant Antoni i menjar bunyols beneïts també. Fa quatre anys van iniciar una nova activitat dissabte al voltant de la celebració de Sant Antoni, la plantada del pi, que es realitza al pla de la Font.
Dissabte matí el Club Esportiu Els Carreters de Pego va tornat a plantar un pi al Pla de la Font per a poder fer la foguera purificadora de Sant Antoni, en caure el sol. Una activitat que van encetar fa quatre anys i que han continuat per la bona acollida que ha tingut entre pegolins i pegolines. De fet, les escales del passeig Cervantes estaven plenes de gent observant l’esforç dels carreters de Pego per plantar el pi.
Plantar el pi, tot i els anys d’experiència que es van agafant al Club Esportiu Els Carreters de Pego, no és fàcil. Explicava Fernando Miralles a Ràdio Pego que la dificultat radica en què «s’aplome bé, poder pujar-lo i que no fer-nos mal» i reconeixia que «és molt complicat que al primer intent el pi es quede al lloc». La raó radica en què el tronc s’hauria d’encaixar a la primera en el forat que hi ha al pla de la Font, però és molt difícil que hi caiga allí a la primera. Allò més engrescador per als carreters és que, en cas de reforços extra, sempre hi ha gent del públic disposada a col·laborar en la plantada del pi. És per això, indicava Miralles, que el Club Esportiu Els Carreters fa la pallorfà popular en aconseguir l’objectiu de plantar el pi.
El nou portaveu del Club Esportiu Els Carreters, Adrià Seguí, explicava per a Ràdio Pego que la plantada del pi és una activitat «per a intentar donar afició al poble, perquè xiquets, pares, mares, vegen el que és el món del cavall en una de les seues vessants». Adrià ens explicava el seu cas. A ell des de menut li atreien els cavalls, tot i que a la seua família no hi havia afició. Després de la seua insistència, els seus pares van accedir a apuntar-lo a classes d’equitació. Com van comprovar que era certa eixa afició, el següent pas va ser comprar-li un poni i Adrià, ploguera o nevara, es feia càrrec del poni. Un record que l’emociona encara. Una experiència satisfactòria que el porta a afirmar que «si no es prova no se sap» i ho completa amb la dita que assenyala que «faena a gust no pesa».
Pel que fa a la plantada del pi, reiterava el carreter Adrià Seguí que als membres del Club els agrada arribar al pla de la Font «i vore part del poble mirant» això fa que tinguen «encara més ganes de fer la plantada del pi i compartir la festa amb el poble».
Diumenge (ja ho hem escoltat), els Carreters de Pego van realitzar la Romeria que, a les 10h., va congregar moltíssima gent amb ganes d’acompanyar-los amb les seues mascotes fins l’ermita de Sant Antoni. On, després de la missa en honor al patró dels animals i, en acabar, benedicció dels animals i de bunyols, que es repartiran entre els i les assistents a la missa. Moment per pegar les tres voltes a l’ermita de Sant Antoni per protegir-se del mal de panxa.
