‘El bes de l’aigua’, d’Elvira Cambrils, dóna veu “als que durant molt de temps van estar silenciats”

Són paraules de la presentadora de l’acte, l’escriptora Carme Miquel que iniciava així la seua exposició de la novel•la publicada per Edicions del Bullent. El Teatre Municipal es va omplir de gom a gom per a rebre informació sobre ‘El bes de l’aigua’, un llibre que es mou entre dos temps, l’actual i la II República. L’original presentació de l’obra es va convertir en un acte de recuperació de la memòria històrica.
El divendres, 14 de maig, el temps va obligar el canvi d’ubicació de la presentació de la darrera obra de l’escriptora pegolina Elvira Cambrils, ‘El bes de l’aigua’. Molta de la gent assistent a l’acte, en acabar aquest, es preguntava si haguessen cabut tots els presents al pati de la Casa de Cultura, el lloc on originàriament anava a dur-se a terme l’activitat, que està emmarcada dins la commemoració del 75 aniversari de la fundació de la Biblioteca Pública Municipal. La pregunta era lògica tenint en compte que el Teatre Municipal estava de gom a gom i allí caben 500 persones assegudes i hi havia de dretes.

La gent assistent no va eixir defraudada de l’original presentació que va barrejar música, la de La Sonora del Maurà i La Gossa Sorda en acústic, impressions verbals sobre el llibre, lectura de distints passatges, lectura que van realitzar quatre descendents -Vicent Morera, Mª Dolors Lloret, Dolores Sendra i Núria Sendra- de persones que han inspirat personatges que apareixen a la novel·la en l’època de la II República, que tenien com a protagonistes personatges basats en persones reals pegolines i projecció d’un audiovisual que reflexava la dualitat de la novel•la, que balla entre el present i el passat, situat en la II República.

La presentadora de ‘El bes de l’aigua’, l’escriptora Carme Miquel, va començar la seua exposició donant la seua opinió sobre l’acte, que per a ella, era “un homenatge als que durant molt de temps van estar silenciats perquè el llibre és això. El llibre dóna la paraula, des de la realitat i des de la ficció, a un seguit de persones que, amb uns ideals, amb uns plantejaments de vida, amb uns plantejaments respecte la societat i el món que vivien, es van comprometre, van lluitar i va passar el temps i van ser absolutament silenciats durant molts anys. Per tant –concloïa Miquel- el llibre és una contribució a la recuperació de la memòria històrica”.

‘El bes de l’aigua’ és “una novel•la complexa perquè hi ha moltíssimes coses”, sintetitzava Carme Miquel, que també explicava que “és com dos novel•les, una novel•la dins d’una altra” i ací es farien presents els dos temps en què transcorre ‘El bes de l’aigua, l’actualitat i la II República. En la part actual tenim una dona, “la narradora va explicant la seua vida […] i ho planteja des d’una òptica feminista i des de tot allò que suposa l’alliberament personal i va tocant molts temes que hi fan referència”. La protagonista d’aquesta novel•la que “va per fora”, segons paraules de Carme Miquel, “és una persona que viu el present i ens van explicant totes les coses que van esdevenint en el moment present”.

“A partir de la necessitat que ella –la protagonista de l’actualitat- tenia d’escriure ens va introduint en una altra novel•la que és la novel•la que dóna protagonisme a uns personatges que segurament us resulten pròxims […] que viuen en el temps de la república en totes les transformacions que en aquell moment s’estaven vivint”, explicava Miquel. En aquesta part, a més de contar-nos la vida d’eixos personatges que sonaran a molts pegolins i pegolines, l’autora també explica “els diferents moments que es van vivint en aquella república”.

Així la presentadora de ‘El bes de l’aigua’ qualifica el llibre com “una novel•la coral on hi ha molts protagonista que tenen la paraula, hi ha moltes xicotetes històries dins la gran història” i ho definia Carme Miquel amb una imatge metafòrica “és com una xarxa de moltes xicotetes històries enllaçades entre elles, no aïllades”. També qualificava el llibre com a “monotemàtic i multitemàtic”, en el que segons Miquel hi ha un gran tema, “la revolució, entesa com a un canvi cap a una major llibertat i una major justícia” i dins d’això “hi ha tot un seguit de temes que influeixen en l’assoliment d’eixa revolució individual i col•lectiva”.

‘El llibre és gros però es llig rapidíssimament”, assegurava Carme Miquel. La clau, segons la presentadora de ‘El bes de l’aigua’, és el “llenguatge extraordinària que utilitza Elvira, un llenguatge riquíssim, però proxim”. Tot i poder-se llegir ràpidament, Miquel recomana una lectura pausada perquè “aporta pensaments, idees, conviccions. És un llibre que ajuda a la reflexió”. En definitiva, per a Carme Miquel ‘El bes de l’aigua’ és un llibre “que pot ajudar a superar la banalitat i les actituds de panxa-contents en què estem immersos”.

13 Visites

Deixa un comentari