Després de la reobertura de la causa contra Camps s’obri la possibilitat que s’amplie a d’altres delictes

Si el magistrat instructor a Madrid de la causa general Gürtel, Antonio Pedreira, remet la branca que afecta el Consell i al PPCV al TSJCV, podria acumular-se al cas dels trages i quedaria fora de la Llei del Jurat. Així està en les seues mans que el cas s’amplie a d’altres delictes i, com a conseqüència, s’isca del marc del tribunal del jurat. L’oposició coincideix a demanar la dimissió de Camps i l’avançament de les eleccions.

La decisió unànime de la Sala Segona del Tribunal Suprem d’ordenar la reobertura de les investigació de la ‘causa dels trages’ que afecta el president de la Generalitat, Francisco Camps, no es traduirà immediatament en l’obertura d’un judici amb jurat popular que es pronunciarà sobre el que ocorre. Ni de bon tros. Els terminis que es manegen per les parts personades en el cas assenyalen que l’instructor, José Flors, no dictarà la interlocutòria que donarà lloc a eixa obertura de judici, com a mínim, fins a setembre o octubre.

Per a començar, el que es va conèixer dimecres va ser un avanç de la resolució del Suprem. El text complet no arribarà a les parts, molt probablement, fins a la setmana que ve. I només en eixe moment arribarà també al TSJCV la instrucció de reprendre les investigacions.

El jutge instructor del presumpte suborn passiu impropi comès per Francisco Camps, Víctor Campos, Ricardo Costa i Rafael Betoret, a l’acceptar regals per 34.900 euros -12.783 euros en el cas del president- té, de moment, molt acotada la causa. Tant que penja pràcticament d’un fil i no se n’ix del territori que la llei reserva per al tribunal del jurat. De moment. En qüestió de dies el recorregut jurídic del major cas de presumpta corrupció que mai ha esguitat a la Generalitat i a un president valencià pot patir una revolució espectacular. Depèn, en bona part, del magistrat Antonio Pedreira. Perquè en les seues mans està que el cas s’amplie a d’altres delictes i, com a conseqüència, se n’’isca del marc del tribunal del jurat.

L’instructor de la causa general Gürtel -que pivota sobre els contractes públics i presumptes comissions que va rebre la xarxa de Correa en ajuntaments de Madrid i en el Consell i el PP valencià- haurà de decidir com embala la trama valenciana i a qui remet el paquet. Podria enviar-lo al Tribunal Suprem, junt amb tota la causa i en atenció a què la mateixa afecta aforats de distintes comunitats autònomes. Però fonts jurídiques consultades consideren que el més lògic és que la part que afecta a aforats de la Comunitat Valenciana acabe en la Sala del Civil i del Penal del TSJCV. El mateix que va succeir quan el jutge Baltasar Garzón va remetre la qüestió dels trages.

I què passarà quan arribe eixe sumari? La primera decisió serà dilucidar si existeix l’anomenada “connexió” entre els regals i la resta dels assumptes. Açò és, les comissions que suposadament es van derivar de les milionàries factures de RTVV a propòsit de la visita del Papa, la contractació de la Generalitat (començant per l’Agència de Turisme) amb firmes de la trama o el presumpte finançament il•legal del PP per part de constructores beneficiàries d’obra pública i altres concessions.

Si les causes s’acumulen, quedarien en mans de l’instructor José Flors. En eixe cas, el president de la Generalitat ja no dependria d’un tribunal del jurat presidit pel magistrat Juan Climent. Perquè el cas s’estendria a d’altres delictes que queden fora dels tipus sobre els quals el jurat popular té competències, determinades en l’article 1 de la Llei 5/1995 de 22 de maig. Estes atribucions no abracen els delictes de finançament il•legal, blanqueig de capitals o falsedat documental, per exemple. El suborn passiu impropi passaria a suborn actiu, circumstància en la que es vincularien els regals a la consecució de contractes.

Existeix també la possibilitat, més difícil, segons les esmentades fonts, que no es concentraren les dos investigacions. En eixe cas, caldria designar un instructor per a la part que arriba de Madrid. Podria ser el mateix José Flors o un altre membre de la Sala del Civil i del Penal del TSJ valencià.

L’acusació popular, encarnada pel PSPV i representada pel lletrat Virgili Latorre, va intentar l’ampliació de la causa a d’altres delictes en diverses ocasions sense èxit davant del magistrat José Flors. L’instructor -la interlocutòria del qual sobre Camps va ser tombada pels magistrats José Francisco Ceres i Juan Luís de la Rúa, que van decidir l’arxiu a l’agost de 2009- va rebutjar obrir la causa del suborn impropi a d’altres delictes. Flors va voler cenyir-se mil•limètricament al guió de l’assumpte que li va ser remés pel jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón. La qual cosa no va ser obstacle perquè, fa ara un any, cridara a declarar a tots els responsables de les conselleries que van decidir en les adjudicacions de contractes a empreses de la trama Gürtel. En funció del que decidisca Pedreira, la causa, ara sí que podria ampliar-se a diversos presumptes delictes.

Davant aquesta nova situació judicial en què el President del Govern de la Generalitat Valenciana, podria seure’s en el banquet dels acusats –seria la primera vegada en la història-, les reaccions polítiques no s’han fet esperar.

El secretari general dels socialistes valencians, Jorge Alarte, assegurava que “estem davant d’una situació de crisi i de legitimitat institucional sense precedents en la història de la Comunitat Valenciana”, per a continuació afirmar que “no hi ha cap dubte, des de la confiança en l’Estat de dret, en el nostre sistema democràtic i en la Sala Segona del Tribunal Suprem sobre la seua decisió que, a més, diuen és unànime. Per tant, ha d’haver-hi immediatament conseqüències polítiques”. Alarte apremiava al PP ha substituir Camps. Per a justificar més encara la seua demanda, el socialista mencionava el resultat de les investigacions sobre el finançament del PP, explicant que “ahir mateix es coneixia un nou informe de l’Agència Tributària que diu que l’informe de la Unitat de Blanqueig de Diners és cert, l’apuntala i l’amplia”.

Jorge Alarte asseverava que “no hi ha més resposta política davant de la gravíssima crisi de legitimitat institucional i de funcionament de totes les nostres institucions que la dissolució immediata de Les Corts Valencianes i la convocatòria de eleccions anticipades i la retirada de la vida pública del president Camps i tots i quants han participat en la trama Gürtel”.

Per la seua part, el síndic del grup parlamentari Compromís, Enric Morera, declarava, en conèixer la decisió del Tribunal Suprem de reobrir la causa dels trages del president de la Generalitat, que el que ha de fer Camps, “és assumir les responsabilitats polítiques i no seguir danyant el prestigi de la Generalitat, cosa que ve fent des de fa més d’un any”.

Segons Morera, “la justícia hui ha donat un pas endavant per aclarir el fosc entramat del cas Gürtel, un cas al que estem vetats els partits opositors i no tenim accés ni a les factures ni als contractes. A més, Camps ens ha mentit en moltes ocasions en les Corts i va sent hora que diga la veritat i demane disculpes públiques al parlament i al poble que representa”.

Al llarg d’un any, “el nostre grup ha denunciat la paràlisi total del Consell per temes judicials i cal una regeneració, cal un canvi en les institucions valencianes i no estaria de més una convocatòria d’eleccions, perquè no poden governar-nos qui estan citats a declarar en un tribunal per presumpte delicte de corrupció”.

Des d’EU es feia una convocatòria per a exigir la dimissió del president Francisco Camps sota el lema “Per l’ètica en la política. No a la corrupció: Camps dimissió”, a la que acudien centenars de manifestants a València, Castelló, Alacant i Torrevella.

La coordinadora d’EUPV, Marga Sanz, va llegir un manifest en què va acusar a Camps de “mentir reiteradament” als valencians sobre la seua implicació en el cas Gürtel i va exigir la seua dimissió “immediata”.

Sanz també va exigir que es convoquen eleccions anticipades i que els càrrecs públics implicats siguen jutjats amb “totes les garanties”, a més d’assenyalar que Camps hauria de comparèixer davant de la Justícia com a ciutadà particular i no com a president de la Generalitat, “perquè els valencians no es mereixen eixa vergonya”.

En el PP tornaven a eixir les divisions històriques amb els partidaris de Camps i el de Ripoll. El president provincial del PP a Alacant, José Joaquín Ripoll, evidenciava ahir l’enorme distància que el separa del cap del Consell, Francisco Camps. Ripoll no sols va plantar el dijous al cap del Consell en la junta directiva regional que Camps va convocar per a rebre el suport del partit després de conèixer la decisió del Tribunal Suprem de reobrir la causa dels trages, sinó que 24 hores després va explicitar que la seua actitud havia sigut deliberada.

En declaracions als mitjans de comunicació, Ripoll va assegurar que tant ell com els membres del comité executiu provincial del partit, van decidir “conscientment” no anar la reunió. “Si no vaig assistir a la reunió, no va ser perquè tinguera una excusa”, va declarar Ripoll. “No vam assistir perquè conscientment, els representants del PP en esta província triats democràticament en el congrés d’Orihuela, decidim no anar”, va admetre.
10 Visites

Deixa un comentari