Córrer a casa, la desena marató de Bay per al repte Esperança 506

Hi ha reptes de moltes classes i més en aquestes setmanes de confinament. Des de publicar una foto de la infància a Facebook fins a fer tocs amb paper higiènic a Instagram, però el repte de Carlos Siscar Bay és molt diferent. Amb 50 anys acabats de fer i 25 com a corredor, el pegolí ha volgut celebrar-ho amb un repte solidari, el repte Esperança506, que du entre mans des de juny de 2019.

L’objectiu de Carlos Siscar Bay, més conegut com a Bay, és córrer durant 12 mesos 12 maratons, una per cada mes. El que pretén el corredor és recaptar fons per a la fundació contra el càncer Esperança de Pego. Aquest desafiament ha dut al mestre d’educació física a conèixer noves ciutats i nous escenaris. Com si d’una pel·lícula es tractés, Bay ha participat en una marató nocturna, ha corregut per camins envoltat de gira-sols a Palència, ha pegat 105 voltes a una pista d’atletisme de Jaén, i, fins i tot, ha corregut a sa casa. «No imaginava fer aquesta bogeria, he fet maratons on no hem pensava mai i menys a casa», relata satisfet el corredor.

La pandèmia de la COVID-19 ha obligat a suspendre diferents esdeveniment. Davant aquesta situació Bay ideava fer alguna cosa per a cobrir la marató corresponent al mes de març, ha confessat: «Ho tenia en la ment, ho vaig estudiar i estava decidit a córrer a casa». El seu pla es va fer realitat el dissabte 28 de març sumant-se a la iniciativa #Jocorroacasa. La finalitat d’aquesta cursa era recaptar fons per a la investigació d’una vacuna contra el coronavirus. «Va ser casualitat, tenia ganes de fer-ho i al veure la iniciativa amb aportació econòmica per a la causa em va fer més il·lusió participar», afirma el pegolí.

Carlos Siscar Bay amant de l’atletisme popular acaba de sumar 82 maratons a la seva vida i 10 al repte Esperança506 amb la carrera del mes de març realitzada a casa seva. L’atleta va utilitzar un corredor de 25 metres de llarg i realitzà els 42 quilòmetres i 250 metres de la marató amb un total de 3 hores 28 minuts i 2 segons «Em vaig cansar, però estava molt content, perquè estava col·laborant amb dues causes», assegura satisfet Bay.

La marató del dissabte va ser ben diferent a les que acostuma a fer l’atleta, però amb l’ajuda de les noves tecnologies va sentir en tot moment el suport dels seus amics, companys del club Dorsal 19, al que pertany, i familiars. «Va ser una experiència genial, cada 10 quilòmetres la meva dona anava retransmetent-ho al club», conta Bay. A més, el pegolí ens ha relatat que va poder tancar la marató d’una manera molt especial: «Els 2 últims quilòmetres i mig els vaig fer amb el meu fill i em va fer molta il·lusió».

A 3 mesos i 3 maratons d’acabar el repte Esperança506 Bay es mostra inquiet davant un futur incert en el que les maratons previstes estan cancel·lades. El corredor ha adoptat una posició optimista i ha començat a dissenyar una marató per al més d’abril o maig, en cas d’haver acabat el confinament. «La idea és anar de Pego al Verger. Allí s’uniran membres del club Sense Pressa i tornarem tots junts a Pego per acabar la marató a la pista d’atletisme», ens avança el corredor.

El repte de Carlos Siscar Bay segueix endavant. El pegolí té prevista l’última marató solidària per al 20 de juny a Pego en la que els beneficis recaptats seran destinats a l’associació Aspanion. Amb un poc d’entrebanc el repte Esperança506 de Bay és a punt d’acabar però es mostra optimista i així ho ha expressat: «Hi ha gent que diu que la clau d’una vida feliç és aconseguir metes de les quals et sents orgullós i tindre sempre un propòsit per aconseguir».
76 Visites

Deixa un comentari