Castellà: «El que diu el TSJCV és que anul·la el Decret 192/2014, en cap cas que la nostra Marjal deixe de ser Parc Natural»

És el que declarava la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Pego al voltant de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que anul·la el Decret 192/2014 pel que es declaren com a Zones d’Especial Conservació (ZEC), 10 Llocs d’Importància Comunitària (LIC), entre ells la Marjal de Pego-Oliva per la insuficiència normativa, la falta d’instrument ambiental i l’absència d’estudi econòmic. Des de l’equip de govern el que es demana és «que es regule el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) de la nostra Marjal per saber els usos que podem tindre». El secretari local de Compromís per Pego, Víctor Climent, avançava que li consta que la Generalitat «està treballant en el PRUG que no ha tingut mai [La Marjal] i alhora es regularan estes normes per a arribar a Zona d’Especial Conservació que s’han anul·lat».

L’Ajuntament de Pego ja ha rebut la sentència nº126 de la secció primera del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana relativa a la nul·litat del Decret 192/2014, de 14 de novembre, del Consell, pel que es declaren com a Zones d’Especial Conservació (ZEC), deu Llocs d’Importància Comunitària (LIC), coincidents amb Espais Naturals Protegits (ENP), i s’aproven les Normes de Gestió per a eixos llocs, i per a deu Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

P1030113Els deus espais afectats per la sentència són: El Fondó d’Elx – Crevillent, les Llacunes de la Mata-Torrevieja, les Salines de Santa Pola, les Serres de Mariola i el Carrascar de la Font Roja, la Desembocadura del riu Millars, les Gorges del Cabriol, la Serra Calderona, la Serra d’Espadà, el Desert de les Palmes i la Marjal de Pego-Oliva.

Esta sentència estima el recurs contenciós-administratiu promogut per la Federació Ecologistes en Acció del País Valencià contra el Decret 192/2014 i falla l’anul·la «per ser contrari a dret». En els fonaments jurídics, la sentència fa observar que «es troba a faltar la tasca de coordinació normativa, entre els diversos instruments que operen sobre un mateix territori, però amb finalitats distintes, el que fa molt insuficient el Decret». Així mateix, «troba a faltar informació detallada sobre hàbitats naturals i hàbitats d’espècies presents en les àrees».

Fa notar la sentència que «el Decret s’aprova sense cap tipus d’estimació econòmica, ni tampoc sense cap règim d’avaluació dels seus resultats» és per això que assenyala que «tornen a observar la falta d’un programa d’actuació el que en principi sembla que inhabilita al decret i patentitza el poc interés que té l’administració en la protecció i cura d’este àrees especialment significatives i sensibles». I, tot i que reconeix que, en alguna mesura, les exigències de programació, tenen cobertura posterior, també conclou que «no hi ha estudi econòmic, perquè no hi ha cap despesa a fer, el que demostra el perfil absolutament baix de l’interès de l’administració en este decret».

P1030039La sentència declara la nul·litat del Decret per la «manifesta insuficiència normativa i per la falta d’instrument ambiental». Pel que fa al primer punt, «el decret no determina quines normes s’han d’aplicar a aquells àmbits que no són ni Espais Naturals Protegits, ni Zones d’Amortització d’Impacte dels Espais Naturals Protegits». Pel que fa al segon punt, la falta de regulació, especifica la sentència que «esta norma no respecta els continguts mínims, que deuen exigir-se per a un decret com l’examinat, i queda molt lluny de l’horitzó que assenyala l’article 47 ter de la Llei Valenciana 11/1994 […] ja que no recull cap dels elements, requisits i condicionants d’esta norma determinant». Així mateix, s’assenyala que «falta un instrument d’avaluació ambiental.

Una vegada amb la sentència a la mà, la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Pego, Laura Castellà, considerava, ahir al programa de Ràdio Pego ‘Vesprada Política’, que la sentència «no implica res per al Parc Natural», sinó que segons el seu parer, «sols s’ha anul·lat un dels Decrets que es van aprovar en el seu moment per a portar endavant la gestió de la Llei del 94». També feia notar que «des del 1994, quan es va crear el PN, fins el 2014, només s’havien aprovat 2 decrets per a la gestió d’eixe PN».

Aclaria Castellà que «el que diu el TSJCV és que anul·la eixe Decret, en cap cas que la nostra Marjal deixe de ser Parc Natural» i afegia que el que vol l’equip de govern és «que es regule el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) de la nostra Marjal per saber els usos que podem tindre».

La regidora d’Urbanisme, Alícia Siscar, declarava que el que fa la sentència és «pegar-los un rapapolvo a estos [referint-se al PP que és qui va redactar i aprovar el Decret en 2014] perquè porten des de 2004 sense coordinació, amb els mateixos instruments, amb falta d’informació sobre els hàbitats naturals i sense partida pressupostària».

D’altra banda, advertia que la sentència dóna la possibilitat de presentar recurs de cassació. I de fet, esta especifica que «esta sentència no es ferma i contra ella cap […] recurs de cassació davant la Sala 3ª del Tribunal Suprem o, en el seu cas, davant la Sala del Contenciós-administrau del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana».

Víctor Climent, secretari local de Compromís per Pego coincidia amb Laura Castellà en assenyalar que «seguim tenint un PN, seguim protegint la riquesa, el tresor que tenim que és l’aigua». Avançava Climent que li consta que la Generalitat «està treballant en el PRUG que no ha tingut mai [La Marjal] i alhora es regularan estes normes per a arribar a Zona d’Especial Conservació que s’han anul·lat». També informava el secretari local de Compromís que, en 2016, una dotació pressupostària de la Conselleria de Medi Natural es va destinar a «regular la zona d’amortiment de La Marjal».

 

348 Visites

Deixa un comentari