AVA demana al Consell que defenga un “contracte de compra obligatori”

Serà mitjançant mesures legislatives, en concret de l’Observatori de Preus autonòmic, que es constituirà en breu, i d’un Tribunal de Defensa de la Competència de la Comunitat Valenciana, Cristobal Aguado ha insistit en el fet que la Comunitat Valenciana “marque el camí i lidere projectes que acaben amb les vendes a resultes i la falta de rendibilitat dels productors agraris, que han derivat en campanyes desastroses en els últims anys”.
El dirigent agrari, Cristobal Aguado, ha exigit a l’Administració que establisca “regles mínimes de joc, com a França, que tornen a l’agricultor la capacitat de negociació en la cadena comercial”. “Només així s’aconseguirà superar esta crisi de rendibilitat”, va sentenciar el dirigent de l’organització agrària.

Les declaracions fetes durant l’homenatge a la dona rural, que es va fer dimarts passat a Alzira, i a les que va assistir el president de la Generalitat, Francisco Camps, qui va proposar un brindis amb suc de clementina procedent de la campanya de promoció en què El Govern valencià hi ha invertit més de 20 milions d’euros. Camps ha recordat les mesures dutes a terme per la Conselleria d’Agricultura, com les ajudes al cultiu o explotació en comú, l’eliminació de l’Impost de Successions o la gran labor d’investigació agrària, així com el nou Observatori de Preus: “El futur de la Comunitat Valenciana passa per garantir el futur de l’agricultura, com a sector econòmic i senyal d’identitat dels valencians”, va assenyalar.

La presidenta de l’Associació Valenciana de Dones i Famílies de l’Àmbit Rural (AVAMFAR), Marian Corbí, va insistir en la incertesa que continua rodejant la forma de vida de la dona en l’àmbit rural, deu anys després de la celebració de la primera jornada. “La conciliació familiar i laboral en el medi rural és molt difícil i la situació de l’agricultura no és la més adequada com a mitjà de vida, la qual cosa comporta l’abandó del sector i el deteriorament del medi ambient que ho rodeja”, va lamentar Corbí, qui també va insistir en el fet que “s’han de desenvolupar mesures d’ajuda directa a la forma de vida dels hòmens i dones de les zones rurals”.”.

Per la seua banda, la presidenta de l’Associació de Dones d’Àmbit Rural (AMFAR), Lola Merino, va alertar de la falta d’infraestructures i servicis socials en el món rural, “en el que cada vegada més dones es dediquen a les explotacions familiars per herència, per dignitat i perquè ens agrada”.

Un dels ponents, el catedràtic d’Economia Agrària, Vicente Caballer, va alertar que el mercat exterior de cítrics “està en perill de desaparéixer, a causa d’aquells comerços que no defenen un preu digne en destí perquè compren les taronges sense preu en el camp, i només els interessa traure un benefici rendible”. Caballer va recordar que la citricultura valenciana ha sigut “l’activitat econòmica més important a Espanya durant el segle XX, a l’ocupar el 20% de totes les exportacions”. “La diferència és que abans la riquesa es distribuïa entre un ampli elenc de sectors, i ara l’únic que ix perdent és el productor”, va indicar.

Per al professor de la UPV, el coll de botella que es forma entre els canals de distribució i els majoristes és el principal problema de la preus baixos dels cítrics”, i va avançar que esta situació podria ser catastròfica en el futur, “ja que en 2009, les grans cadenes de distribució controlaran el 50% dels productes agroalimentaris comercialitzats”.

El professor de comercialització agrària d’ETSIA-UPV, José Miguel Ferrer, va denunciar el desequilibri en la formació dels preus dins de la cadena de comercialització dels productes agroalimentaris. Ferrer va assenyalar que mentres els agricultors perceben preus un 12% més baixos que fa cinc anys, els preus finals que paguen els consumidors han pujat un 22%.

El president d’ASAJA va insistir en el fet que els agricultors no poden vendre per davall dels costos de producció i va acusar els intermediaris comercials d’estar ofegant els agricultors amb la falta de preus. “No podem estar en mans de quatre firmes per a passar de ser treballadors autònoms a ser els seus treballadors i damunt sense sou”,
22 Visites

Deixa un comentari