Adéu a Carlos Cardona Cots, històric republicà de Pego

El 14 d’abril de 2015 l’homenatge als republicans i les republicanes de Pego no comptaran amb la presència d’un d’ells, Carlos Cardona. Enguany serà un dels homenatjats, després d’haver-nos deixat a l’edat de 95 anys. En 2014 explicava a Ràdio Pego que “quan a mi em van tancar encara no tenia ni 20 anys i vaig eixir als 26”. Des de 1936 Carlos comptava amb el carnet de militant nº5 d’Esquerra Republicana.
Pego plora la mort d’un republicà de pro. Un home que va ser fidel als seus ideals des què va tenir ús de raó, Carlos Cardona Cots. L’última vegada que el vam poder vore en un acte públic va estar el passat 22 de novembre de 2014, en les V Jornades d’Estudis ‘Carmel Giner Bolufer’, durant la conferència impartida per la historiadora Mireia Bañuls Escrivà, ‘Veus de la postguerra i la repressió franquista. Història oral a Pego’. Carlos Cardona era un dels personatges que Mireia Bañuls va entrevistar (a febrer de 2013) per a elaborar un dels seus treballs sobre la República.



Font:Mireia Bañuls Escrivà


D’eixa conferència extraiem que Carlos va nàixer el 1920 al si d’una família que regentava una ferreteria mecànica. Mentre ajudava son pare en estes tasques, Carlos va anar a l’escola fins el 12 anys. Després va estudiar per a pèrit mercantil o comptable en una acadèmia. Què el feu entrar en política? Tot apunta que va ser la influència del seu oncle, Rafelet de Faraig, que formava part del partit Izquierda Republicana. De segur que d’ell va recollir Carlos Cardona les idees republicanes.



Carlos Cardona Cots va ser Secretari de les Joventuts d’Esquerra Republicana a Pego. De fet, des de 1936, amb només 16 anys, era posseïdor del carnet de militant nº5 d’eixe partit, el que el situa com un dels fundadors a Pego de la formació. Explica Mireia Bañuls, però, que en la transició Carlos Cardona va passar a formar part del Partit Socialista.

La vida de Carlos Cardona “ha estat marcada per la dura postguerra: la presó, el camp de concentració i el batalló disciplinari” -explicava Mireia Bañuls- i és que el pegolí va formar part de la coneguda com a ‘Quinta del biberó’. No obstant això, només va anar al front 5 mesos “perquè estava dirigint la fàbrica de bombes i d’aviació a Pego”, detalla la historiadora. Eixos 5 mesos en els que va estar al front va ser destinat a Extremadura.

Una vegada acabada la guerra, Carlos Cardona Cots va ser detingut i empresonat a Pego, justament durant 5 mesos. Després va ser traslladat a Dénia i posteriorment a Portaceli. Finalment, a Alacant el jutjaren per “auxilio a la rebelión” i va ser condemnat a 6 anys i 1 dia per ser menor d’edat. L’enviaren al 95é batalló de treballs forçats. Va passar per Madrid, Guadalajara, Bailén i Altsasu (Navarra). Estava destinat al front de subministre d’aliments del batalló i al departament de reparació de ferramentes. Va ser un dels empresonats que va construir la doble via de ferrocarril d’Altsasu a Vitòria. En aquella experiència diu Carlos que “tots eren amos de dos coses: el pic i la pala”.

En un dels actes en els que es podia veure anualment el republicà Carlos Cardona era en l’homenatge que, el 14 d’abril (des de 2006), es realitzava al cementeri de Pego als 110 republicans i republicanes que van deixar la vida pels ideals de llibertat i democràcia en què creien. En l’últim homenatge, el de 2014, Ràdio Pego va poder enregistrar algunes declaracions del mateix Carlos Cardona. Amb una claredat extrema als seus 94 anys, Carlos Cardona va afirmar aleshores que allí, “ací ja no en queda ningú només que jo”.




El 14 d’abril de 2015 les persones que s’acullen al cementeri municipal de Pego homenatjaran també la figura que ha suposat en el republicanisme pegolí Carlos Cardona Cots. En 2014 quan va començar a parlar Carlos es va produir un silenci sepulcral per poder escoltar les seues paraules. Carlos Cardona Cots va comentar que era l’únic que queda perquè “era el més jove d’ací Pego. Quan a mi em van tancar encara no tenia ni 20 anys i vaig eixir als 26”. En preguntar-li si va ser dur, va assegurar que, “després del camp de concentració ja no isquerem d’Alacant, ens varen jutjar de seguida i, prompte, prompte ens van enviar a Elx i allí vam acabar la condemna”.




Una vida marcada per la postguerra, com hem comentat abans, que ha permés que l’experiència vital de Carlos, com la d’altres republicans i republicanes, haja pogut ser recollida en entrevistes com la de Mireia Bañuls i altres treballs. Un fet que permetrà que, després de la seua mort, persones com Carlos Cardona Cots continuen vives a la història de Pego. Descanse en pau.




64 Visites

Deixa un comentari