Acord sobre la importància de finalitzar la concentració parcel·lària del parc natural de La Marjal de Pego-Oliva

Ajuntament de Pego, Ajuntament d’Oliva, Direcció del parc natural de la Marjal, Presidència de la Junta Rector del parc i Consell, manifesten la idoneïtat que es finalitze el procés de concentració parcel·lària que es va iniciar a la dècada dels 60 a la Marjal i que es va aturar quan l’aiguamoll va ser declarat parc natural, l’any 1994. Explicava el diputat pegolí que la concentració parcel.lària «el que vol és aclarir els temes de propietat». Avançava Josep Nadal que la Generalitat «ha optat per traure a concurel gruix del procés de reparcel·lació perquè el Ministeri d’Hisenda no permet contractar funcionaris extra perquè s’encarreguen de processos extraordinaris com seria l’esmetat. Fins que la concentració parcel·lària no es resolga s’està obstaculitzant l’obtenció d’inversions públiques a la marjal», assenyalava el director del parc, Joseba Rodríguez. El president de la junta rectora, Salvador Martínez, afegia que la inacabada concentració parcel·lària afecta a qüestions com «qui explota les parcel·les, qui cobra la PAC, on van els diners, què passa amb l’arròs, com es gestiona l’aigua», en definitiva, assenyalava Martínez, «hi ha molt d’embolic al voltant de l’ocupació d’este territori».

20180127_103941Dissabte de matí la taula rodona organitzada per Atzaïla com a primer acte de les Jornades sobre la Marjal de Pego-Oliva van despertar una gran interés atenent que el saló d’actes de la Casa de Cultura estava ple. El cert és que es van dir coses molt interessants sobre el parc natural durant la mateixa. Es va parlar principalment de la concentració parcel.lària, del centre de recepció i dels usos del parc natural. Tres eixos que el moderador i presentador de la taula rodona, el biòleg Vicent Morera, considerava vitals per al futur de l’aiguamoll.

P1350395Recordava Morera que la marjal va ser declarada parc natural l’any 1994, tot i que assenyala que «des d’aleshores fins ara no pareix que siga un parc natural». Comentava també, sobre un dels eixos de la taula rodona, sobre la concentració parcel·lària que esta, començada als anys 70, es va paral·litzar amb la declaració de l’espai com a parc natural. Així mateix, recordava que fa dos setmanes «va ser aprovada pel Consell la urgent execució de la concentració parcel·lària».

Dels tres eixos que es van tractar en la taula rodona, hui ens centrem en la concentració parcel·lària. P1350387El diputat a les Corts per Compromís, Josep Nadal, va explicar que el que es va aprovar divendres 19 de gener per part del Consell va ser l’inici del «procés de la concentració parcel.lària». Comentava que «ara el que s’ha aprovat és poc». Concretament, s’ha donat «l’ordre perquè comence eixe procés»». Detallava que «anant bé les coses es té la idea que dure entre uns 4 o 5 anys», principalment perquè la Generalitat sap que no tindrà partida pressupostària per a poder comprar d’una sola vegada totes les terres que estiguen a la zona de màxima protecció quan la concentració parcel·lària estiga acabada, puntualitzava més endavant Nadal.

Explicava el diputat pegolí que la concentració parcel.lària «el que vol és aclarir els temes de propietat» per a, «a partir d’ahí, començar un procés de permutes i d’intercanvis perquè les terres propietat de la Generalitat es queden totes en la zona de màxima protecció». Les compres que haja de fer la Generalitat, anunciava Josep Nadal, es faran per sorteig.

P1350397Avançava el diputat de Compromís que la Generalitat «ha optat per traure a concurel gruix del procés de reparcel·lació perquè el Ministeri d’Hisenda no permet contractar funcionaris extra perquè s’encarreguen de processos extraordinaris com seria l’esmetat. L’empresa que guanye el concurs se suposa que hauria de muntar una oficina sobre el terreny, segurament a Pego, i hauria d’aclarir els temes de propietat perquè tot estiguera clar en el procés de concentració parcel·lària. Deixava clar, Josep Nadal que «es requerix de la participació de tots els sectors [per dur a bon port la concentració parcel·lària] i eixa és la voluntat del Govern del Botànic».

P1350401Des d’Oliva, la seua regidora de Medi Ambient, Imma Ibiza, manifestava que «evidentment la concentració parcel.lària no es viu des del mateix punt de vista perquè Oliva quasi tot el que té ho té a la zona de protecció», però afegia que «és important que eixa zona de protecció quede clara quina és i puguen permutar-se les terres i que els agricultors que ara no poden fer absolutament res perquè tenen terra en la zona de màxima protecció, preguen decisions al voltant del que volen fer a les seues terres».

P1350403Laura Castellà, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Pego, indicava que a l’equip de govern la concentració parcel.lària li preocupa «perquè és un problema que ve d’abans que jo nasquera». Amb més de 50 anys de procés, Castellà, manifestava que «ara que a Conselleria i a la Generalitat han canviat els aires hem de posar tot el nostre suport perquè açò definitivament s’acabe i que realment se solucionen els problemes que tenim els pegolins». Assenyalava la titular de Medi Ambient que perquè s’acaben molts dels problemes que es generen a la Marjal, cal que la concentració parcel·lària es tanque. I, perquè això passe, recordava Laura Castellà que, «ha d’haver diners», un element malauradament escàs a la Generalitat Valenciana i, més concretament a la Conselleria de Medi Ambient.

P1350412El director-coordinador del parc natural de La Marjal de Pego-Oliva, Joseba Rodríguez, coincidia amb la resta que la concentració parcel·lària és «necessària per a intentar solucionar un tema antic pel que fa, a més, als propietaris de la terra». Un aspecte nou que introduïa era que, el fet que no estiga resolta la concentració parcel·lària «obstaculitza inversions públiques a la marjal». Explicava Rodríguez que «l’administració pública no pot treballar en una parcel·la privada. Això seria prevaricació […] i, com que no sabem que és públic o privat, hi ha zones en què no podem treballar». Per tant, «el dia que la concentració parcel·lària aclarisca de qui és què, tota la zona de màxima protecció serà pública i l’administració podrà arreplegar subvencions espanyoles, europees o d’on siga, per a poder treballar ahí», concloïa el director del parc natural.

P1350422Salvador Martínez, president de la Junta Rectora del parc natural de la Marjal de Pego-Oliva era clar en asseverar que « la problemàtica més grossa de totes, i és la determinant, i no tindrem res de res fins que això s’aclarisca, és la concentració parcel.lària». Reiterava la idea llançada pel director que «no podem llevar el senzill perquè no està clara la titularitat de les parcel·les». Però el que no estiga finalitzada la concentració parcel·lària també afecta a qüestions com «qui explota les parcel·les, qui cobra la PAC, on van els diners, què passa amb l’arròs, com es gestiona l’aigua», en definitiva, assenyalava Martínez, «hi ha molt d’embolic al voltant de l’ocupació d’este territori».

D’altra banda, el president de la Junta Rectora, manifestava que ell, com altra gent, creu que «la concentració parcel.lària està feta», el que passa, aclaria «és que està mal feta». Considera Salvador Martínez que «el que es va fer primer s’hagués hagut de fer després».

P1350423Informava Martínez que «les concentracions parcel·làries no són iniciativa del Govern, sinó que és una iniciativa dels agricultors. És a dir, que els agricultors, en el seu moment, van demanar que es fera i ja va haver un canvi, de passar de cultivar arròs a cultivar horta d’estiu. I, eixe canvi, va desenvolupar tot el tema de la dessecació, de la transformació de l’IRYDA, etc». Tot eixe procés es va encetar en l’any 1966, apuntava Salvador Martínez, que també indicava que «en els anys 70 potser el que es va iniciar fora acord al moment». No obstant això, manifestava que «no podem resoldre la situació de hui amb les coses d’aleshores […] perquè han canviat moltes coses, fins i tot pel que fa al cultiu de l’arròs».

Sobre la concentració parcel·lària es continuarà parlant en la propera Junta Rectora del parc natural de la Marjal de Pego-Oliva. Esta tindrà lloc durant el mes de febrer i la seua sessió serà un monogràfic sobre la qüestió, va avançar el seu president.

D’altra banda, la taula rodona de dissabte va inaugurar les jornades sobre la Marjal que organitza Atzaïla. El cicle de taules rodones continuarà també a febrer amb el turisme sostenible al si del parc natural.

 

166 Visites

Deixa un comentari