ACAPS MARINA ALTA ha convocat una concentració a favor d’Aminatu Haidar

La concentració tindrà lloc demà dimarts, 15 a les 7’30 de la vesprada a la glorieta del País Valencià de Dénia per a mostrar la repulsa davant la situació creada i sol•licitar una solució immediata que respecte la decisió d’Aminatu de tornar a Al-A’yun junt a la seua família.
Si la setmana passada era la Safor la que es mobilitzava per Aminatu Haidar, en aquesta setmana el torn de la mobilització és per a la Marina Alta. Així, demà dimarts hi ha convocada, per ACAPS Marina Alta, una concentració a les 7’30 de la vesprada a la glorieta del País Valencià de Dénia per a mostrar la repulsa davant la situació creada i sol•licitar una solució immediata que respecte la decisió d’Aminatou de tornar a Al-A’yun junt a la seua família. Des de l’Associació d’Amics del Poble Saharauí de la comarca es compta amb tothom sensible al problema d’Aminatu Haidar que ja porta 29 dies en vaga de fam. Comptem amb vosaltres per a recolzar a Aminatu Haidar, que recorden, “lluita per la seua pròpia dignitat i per la del Poble Saharauí”.

La repercussió de la Causa Saharauí, de mans d’Aminatu Haidar, està transcendint els oracles locals per a passar a ser debatuda en la UE, o perquè el rei no decline obertament la proposta d’intervenció institucional entre les corones de les dinasties Borbònica i Alauita presentada a SM per part de Cayo Lara, Coordinador General de IU, i que tant El Govern com l’Oposició han criticat. Inclús el Sr Miguel Angel Moratinos (AAEE) ha proposat a Hilary Clinton, com a Secretària d’Estat dels EUA, que en la reunió que mantindran avui dilluns en la visita oficial d’Espanya als EUA, si no s’ha arreglat l’assumpte Aminatu, plantejant una possible mediació dels EUA, els que compten amb una àmplia experiència a l’hora de pacificar territoris en conflicte.

Però la responsabilitat d’este conflicte no és només del Marroc o d’Espanya, ja que en 1884, en la Conferència de Berlín, el Sàhara Occidental va passar a les mans de l’Estat Espanyol amb la connivència de la Coalició Europea* i no sols este motiu converteix a molts països europeus en còmplices del Marroc i Espanya, sinó que els successius tractats econòmics portats a terme entre la UE i Espanya per separat amb El Marroc, en els convenis del qual s’acceptava que El Marroc negociara els recursos del Poble Sahrauí sense comptar amb este.

La rendibilitat econòmica del Sàhara i el tòpic interessat d’un país pobre en recursos es trau la màscara per a mostrar que

1.De les 136 llicències de pesca que la UE va pactar amb El Marroc i que estan en vigor des de l’1 de gener del 2006 i per quatre anys de validesa, 100 llicències de pesca són per a Espanya.

2.El Govern d’Espanya ven al Marroc des de llavors armes per un valor de 200 milions d’euros

3.Desenes d’empreses europees i nord-americanes i algunes espanyoles exploten els recursos petrolífers del Poble Saharauí sense que ells perceben ni una ínfima part dels seus beneficis: Repsol, Energi Àfrica, Enterprise Oïl, Shell, Total Fina Oïl, Fusió Oïl, etc. són les més assentades, i que aporten suculents royaltys al Marroc.

4.El Sàhara compta amb els jaciments de fosfat més grans del món, per descomptat el major exportador és El Marroc, succeint a l’Empresa Nacional Minera del Sàhara, S.A.. 1945/1971. extractora de fosfats per a la indústria química i agrícola en la producció d’adobs que produeixen en altres països el que allí necessiten per a viure.

Com diu José Saramago en la seua carta a Aminatu o Héctor Rojo en la redacció del dijous 10 de desembre del Periòdic Diagonal, este saqueig internacional del Sàhara Occidental, “està custodiat per un mur d’arena que construí El Marroc en 1975, i que recorre 2700 km vigilat per 200 mil militars, on s’han col•locat 2 milions de mines antipersona”, a més, afegeix a continuació, “la zona ocupada estan els jaciments més rics del món en fosfats i també hi ha petroli, or i plata, urani, coure i estany. En els 1.062 km de costa arrabassada està una de les zones de pesca més riques del món, 152 mil km quadrats que altres potències pesqueres gaudeixen.” Espanya és la segona del món i la primera en el Sàhara.

L’actual situació d’El Sàhara Occidental li és molt rendible al Món Globalitzador Democràtic, com mostra l’escandalosa proporció entre els quasi 500.000 de sahrauís i els 200 milions d’euros que el Govern Espanyol li’l va vendre al Marroquí, el que dóna un resultat de 400.000 euros per habitant pendent d’una indemnització històrica promesa per Espanya en el BOE núm.278 del 19-11-75.

21 Visites

Deixa un comentari